Comentaris a: HISTÒRIES DIVERSES, MOMENTS DIFERENTS - 1 - MOMENT FRÀGIL

By: carmerosanas

carmerosanas — Mon, 01 Sep 2008 22:29:58 +0000

Noves flors, si els cuidem bé, potser deixen de ser fràgils i tot… o ja no ens ho semblen tant.

Caterina, jo sóc de les que penso que mai no està tot dit, però a vegades a la gent li sembla. Aleshores a mi em sembla una llàstima.

Cèlia, tot allò que sigui de xocolata no es pot deixar perdre i si és un esguard encara menys… faràs bé de llepar.

Joan, no em preguntis per què, però se’m fa difícil imaginar-te com un desastre. No seràs dels que endreces expressament perquè caigui. No t’enfadis, que faig broma…

By: Joan Grau

Joan Grau — Mon, 01 Sep 2008 16:27:34 +0000

Doncs mira que jo, que sempre intento ser endreçat, de tant en tant em cau l’armari a sobre.
La veritat és que sóc un desastre.

By: Cèlia

Cèlia — Mon, 01 Sep 2008 16:01:27 +0000

Jo no sé si una mirada ho diu tot, però sí endevino moltes coses de les persones si m’hi apropo una estona, no cal parlar gaire. De vegades ni m’hi fixo, però començo a analitzar i em pregunten com sé tantes coses. Jo ni tan sols ho sé…mirades? gests? moviments?
Ara, trobo un esguard de xocolata i començo a llepar com una boja…

By: caterina

caterina — Mon, 01 Sep 2008 13:29:35 +0000

Arriba un punt que sempre les coses importants semblen dites, però crec que hi ha coses que se’ns passa o passem per alt per considerar que careixen d’importància. De totes maneres, sempre queden les mirades que poden omplir el buid que a vegades deixen les paraules o, millor dit, els silencis

By: novesflors

novesflors — Mon, 01 Sep 2008 11:34:40 +0000

Els moments fràgils s’han de cuidar (i col·leccionar). Valen la pena.

By: carmerosanas

carmerosanas — Mon, 01 Sep 2008 10:34:21 +0000

Joan, la veritat és que jo sí que intento endreçar, però miro de fer-ho amb l’armari obert. Si està ben endreçat, de veritat, mai no et cau tot a sobre. O només et cau asobrre allò que t’agrada que et caigui…

By: Joan Grau

Joan Grau — Mon, 01 Sep 2008 08:56:39 +0000

Un gest, una mirada, un silenci…
Sensacions gairebé epidèrmiques.
Intentes endreçar-ho tot curosament.
Un dia, però, obres l’armai i et cau tot a sobre.

By: carmerosanas

carmerosanas — Sun, 31 Aug 2008 22:59:59 +0000

Víctor, el teu comentari ha arribat bé aquest cop. Tinc uns quants personatges que volten pel blog des de fa dies. Ara he pe nsat uns quants moments, (en tinc 4 de diferents) que corresponen a personatges i històries diferents. No estic molt segur a que en Claudi i la Clara haguessin sortit abans. Si en canvi uns altres que vindran més tard: L’Adrià i l’Alexandra. per t ant el relat i el poema formen part sobretot d’aquests quatre moments que pretenc descriure. Aquest n’és el primer.

SSí, Striper però no es pot confiar només amb la mirada. A vegades fa dubtar.

Joana, ja sou dos a opinar que les mirades ho diuen tot. Segur que teniu raó.

By: Joana

Joana — Sun, 31 Aug 2008 21:27:33 +0000

Carme,
Tot és moooooolt gran!
Les mirades dolces ho diuen tot!
Bona nit Carme!

By: STRIPER

STRIPER — Sun, 31 Aug 2008 20:53:23 +0000

I la mirada de segur que deia moltes coses.