PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Traductors... bé... més o menys
Participa al
_______
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
No se per que, no m’ho facis dir, i espero que no et molesti, però el llegia i sentia la veu d’en Joan Barril.
Com quan a l’estiu llegeix el seu conte als matins de Catalunya Radio…
És preciós. Ple de sabors i colors…
Gràcies per un regal així, nina
Petonets dolços
:¬)********
Quan les polítiques socials no arriben, millor tenir sort.
Las nous son protaginestes de mes de una historia per la seva simplessa pero a l’hora per ser tant delicioses.
Mira, veig que tu també has tornat.
Jo també he arreplegat i trencat i menjat durant les vacances, però no eren nous sinó pinyons d’un pi pinyoner. Boníssims també.
Una història amb gust “de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d’esperit”, com diu Sagarra en el seu Poema de Nadal. En llegir-la he pensat de seguida en aquestes paraules. Petonets i benvinguda.
Barbollaire, més aviat m’afalagues amb la veu de Joan Barril. Com podria saber-me greu? Gràcies a tun per llegir-me. Petonets
Joan, qua nta raó que tens! AQUESTA CASA EM VA RECORDAR UNA HISTÒRIA QUE VAIG SENTIR FA TEMPS I QUE ET DEIXA UN REGUST AMARG ENCARA QUE ACABI BÉ. Encara bo que ha tingut sort, però no, no no hauria de ser qüestió de sort!
Striper, una noguera davant de la porta ha de ser genial! Ja m’agradaria a mi!
Noves flors, si que he tornat, ben tornada al món dels blogs. Una abraçada, bonica.
Laura, gràcies per tornar per aquí, l’agost ha estat també força desconnecxtat per a mi, a veure si agafo el ritme. Petonets.
Gràcies tant per visitar el meu blog. No he estat escrivint sempre aquí mentre considera que tant temps fa el meu blog humil perquè llegeixi! Ara entenc molt més català que quan començava 237 postes fa… Abraçades! Menys de 3 setmanes fins que sóc a Barcelona!!!!!
Merike, sempre visitom el teu blog, encara que no sempre et deixo missatges. M’agrada verue les teves imatges, les teve s músiques, les teve s paraules. Tens un blog molt bonic. Ja em diràs quan temps estàs a Barcelona. Tindràs el temps molt ocupat?
Enguany sí que he collit nous! Fa temps que he anat veient que alguna cosa passava al camp, els oms estant malalts, els avellaners també. Després els garrofers, les palmeres… Alguna cosa passa, alguna cosa important.
Els til·lers i els aumetllers, enguany, també han emmalaltit, però per primera vegada, per les pluges de maig, el noguer ha fet unes nous boniques, no s’han assecat i ennegrit com els altres anys… I és un arbre tan bonic!
I els xipresos que s’estan m assecant per tot arreu, camps i ciutats. Jo he vist aquest any avellaners molt sans i molt macos, però si que alguna cosa deu passar. Sense arbre s no sobreviuríem, crec. Com podríem cuidar-los millor. Enhorabona per les nous, quina enveja!
És un plaer degustar aquestes historietes, com ho és tornar a les arrels, allà d’on venim, a les coses simples, a seure a terra, a menjar els fruits que Déu ens dóna. Quina sort seria saber viure amb senzillesa.