Una història de set dones. Per a ser més exactes de sis dones i la Mència, una àvia de 90 anys en començar la història.
La Mència és una dona difícil de doblegar, difícil de convèncer, difícil de contradir i amb un caràcter que malgrat tot això fa de puntal de tota la resta.
No hi ha homes a la història, els que anomenen queden tots desdibuixats, no els acabes de conèixer mai.
La Mència és una àvia que juga al joc dels secrets amb la seva néta ja adulta. Juga a veure qui diu el secret més gros i qui és rendeix per no tenir-ne més… ho fa per fer-la parlar d’allò que no s’ha atrevit encara a confessar a ningú. Una besàvia que promet a un nen de 6 anys que s’està morint de leucèmia que es reunirà amb ell ben aviat. Una dona que no té pèls a la llengua i que és provocadora i impertinent, però sempre amb la millor intenció del món.
No deixa indiferent a ningú. L’estimareu o l’odiareu, però és interessant conèixer la Mència.
He trobat al Google l’escenari de fets importants en el llibre S’illa de l’Aire. De lluny i de prop.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Si crec que la Mencia mereix que la coneixem mes si la recomanes tu.
Me gustan las historias de mujeres con personalidad.Un abrazo
L’apunto doncs…
Saps? Aquella poetessa tant bona que coneixem també va quedar encantada amb “L’elegància de l’eriçó”…
Si no passa per aquí a llegir-te, ja li recomanaré… (o tu mateixa si vols…)
Ara… Sóc (aparentment) home… L’he de llegir? El puc llegir?
S’Illa de l’Aire!!! .
Fa anys vaig ser-hi!! Ens van muntar una excursió en vaixell i vam poder veure una sargantana autòctona…
He de tornar a Menorca… Amb aquells raconets únics i de somni…
Una bosseta de petonets dolços, nina estimadíssima.
Bona nit
:¬)*****************
Doncs anotada està. Propera lectura dels viatges en trens! Pel que dius, sona molt i molt bé!
Em sap greu pels homes que corren per aquí, però sempre he pensat que les dones, normalment, guarden records complexos de la vida que van vivint, en detall, en profunditat, en imatges, fins i tot amb sons i olors, i que això és el que ens teixeix la xarxa d’aquella saviesa que no és als llibres, el reconeixement de l’essència pròpia i dels altres i amb ell, les limitacions i riqueses, els poders i els no poders, totes les riqueses i misèries…
Les històries de dones sempre m’han atret. Ara mateix, al metro, llegeixo Entre dones soles del Pavese. En prenc nota, pinta bé!
La passió de viure
de la mar, creadora de vida,
somiadora i juganera,
de misteriosa bellesa inabastable.
La mar.
No coneixia ni a l’autor ni a la novel.la però la pintes molt bé i semba molt interessant. I al igual que la Tere, m’agraden les històries de dones
Jo tampoc coneixia el llibre ni l’autor. Me l’apunto. Segur que es pot llegir la vida des de diferents perspectives. Segur!
Gràcies Carme
És una cosa que sempre he somniat, deixar els meus escrits (llibretes i llibretes plenes dels meus secrets a la meva neta. No en tinc encara i tampoc sé si la tindré, però em sembla que no és als fills a qui podré explicar el meu “jo” i, em dona la sensació, que serà a una neta… i l’altre dia parlava amb una amiga que té la mateixa impressió que jo…
A més, la meva àvia i jo també vam tenir una relació especial…
Bones… han acabat les vacances .
Avui ,mirare de trovar aquest llibre perque m’ha cridat l’atenció el fet de que no més son dones les protagonistes. Tinc una amiga que no fá gaires anys (uns cinc - ) que a casa seva convivien cinc generacions de dones .Totes fantastiques ,quina maravella escoltar una estona les seves converses . Nuria
Es un llibre me-ra-ve-llós. Acabo de llegir-lo fa dos dies i encara estic “tocada”. He rigut i he plorat tant… ¡Aixó es la troballa de l’any, al menys per mi!
Petons
Sarah
si ve de tú a tindre en compte, anotada per la tardor, acabo de llegir l’ultim del Eduardo Mendoza, és molt divertit.
petons
Jo també vull conèixer la Mència. Ja ho faré. Ah, els homes…! Crec que molts d’ells no tenen la nostra fortalesa, ni a vegades la nostra maduresa. Nosaltres hem d’aprendre de la seva visió noble i senzilla de les coses i els hem d’agrair que aguantin els nervis que ens ataquen una vegada al mes. Ens complementem, tot plegat.