Interpretació lliure del menjador.
Pàgines i pàgines passen lentament davant dels meus ulls àvids, curiosos i insatisfets. Poesia, novel·la i assaig, per aquest ordre.
Per posar-hi una mica de color dibuixo allò que tinc més proper.
Ara ja no podria. La lluna, encara força rodona em deixa veure just les siluetes.
La nit ha arribat i amb ella el silenci. Només la remor del riu m’acompanya. Tornaré a deixar-me submergir en els meus pensaments de cada nit: records, paraules, converses, mirades. Endreço cada cosa al seu lloc. Rectifico proximitats i distàncies. I cada matí em sembla que fa de més bon despertar.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
n’hauríem d’aprendre i disposar d’un moment cada nit per a endreçar els nostres pensaments
remor de vents…
Però a veure, amb les paraules que acompanyen el dibuix, com vols que ens fixem en el menjador que has dibuixat? M’agrada saber, encara que ja ho sabia, que ets una au nocturna com jo, i que la nit t’inspira fragments tant bonics.
Potser pintar els pensament de colors ens fsria mes feliços.
Mmmm! M’has deixat un bon regust de benestar per començar el dia en forma! Que bonic!
El riu…
Portador de remors, de secrets, d’enyorances.
El riu…
Què, a les nits, ens neteja els colors de les paraules, de les carícies, dels silencis…
El riu…
Que dibuixa mots estimats als còdols i recull les paraules que suren per amarar, com la rosada, els raconets més dolços de la nit…
Bona nit…
Petonets dolços, nina :¬)********
(PS. per cert… el menjador. intueixo pels colors, d’IKEA, no? X¬DDDDD … ho sé, ho sé… gamberru)
a més d’escriure també dibuixes i endreces? força traça no?
Com sempre m’has deixat amb la boca ben oberta Carme
M’agrada la teva interpretació.
Besets!
Mmmm…! S’hi està bé, eh?
Jesús, mica en mica anem aprenent coses.
Gatot, remors diverses, que acosten.
Xexu, no cal que us fixeu en el menjador. Només és una maenra de divertir-me amb els colors quan no em puc connectar. En comptes de buscar quadres, faig algunes bajanades d’aquestes, dibuixant amb el Photoshop.
Striper, els colors sempre van bé, alegren la vida.
Cèlia, començar bé el dia dóna gust, sempre.
Barbollaire, pel que fa al riu, m’encanten les teves paraules boniques, però pel que fa als mobles m’has deixat una mica amoïnada… no seré jo la que sóc d’IKEA? Potser algú m’hi va anar a buscar algun dia que no recordo… és que els colors, en realitat no són dels mobles…
Jordi, faig el que puc, moltes coses però no crec que cap amb gaire traça.
Caterina, m’alegro que t’agradi. petonets, bonica.
Monalitza, el riu m’acompanya aquestes vacances, és un bon company.
ai, que em fa l’efecte que ja sentim la tardor propera…. hi ha un to de recolliment que reconec…
És temps de posar-nos un xic sota l’estora i esperar que passi el temps que no té nom…
Petonassos
No sé què m’ha passat aquest any, però és que l’estiu ja ha estat com recollit. Ara, tens raó hi ha un temps que no té nom, però passarà abans que ens n’adonem. Petonets.
Doncs m’agrada la interpretació del menjador… quin agost que porto, que poc m’agrada tenir tan poc temps per aturar-me i llegir posts com aquest. Un petonet.