Marivaux “Dans ce monde il faut être un peu trop bon pour l’être assez.”
“ En aquest món s’ha de ser una mica massa bo per ser-ne prou.”
Marivaux “Le jeu de l’amour et du hasard”
Citació trobada al llibre “Chagrin d’école” de Daniel Pennac.
Daniel Pennac
Un llibre on parla dels anomenats “mals alumnes” (que és el que ell confessa haver estat) i ens explica els sentiments de la seva estada a l’escola. Va esdevenir més tard professor.
Un llibre molt interessant, sobre el tant i tant famós fracàs escolar, vist des del punt de vista no pas col·lectiu, sinó individual, primer des del lloc de l’alumne i després des del de professor.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Saps crec que te raó.Petons.
Caram! Ha estat una sorpresa agradable trobar-me per aquí el senyor Pennac, el “francès” de Belleville…
És bo, molt bo, no sé si massa, tant en novel·la, com en assaig.
Em permeto recomanar, per a qui no pugui llegir-lo en francès, la traducció al castellà de qualsevol dels seus llibres. El traductor (al castellà) sempre és el mateix, el Manuel Serrat Crespo, i a més de ser un bon amic de l’autor, és un dels millors (si no EL millor) traductor francès-castellà.
Veuré el meu Barcelona estimat una altra vegada durant una setmana el setembre!!! Començant el 19è. No pot esperar!!!
Alguns dirien que ser un xic massa bo és ser “tonto”, no?
Dilluns ja començo a treballar i encara estic un xic que sóc i no hi sóc.
Passo, us llegeixo…Penjo fotos i escric alguna cosa…
Però no us he oblidat…
Petonets dolços, nina. :¬)*********
me l’apunto per llegir, però… a la cua! que encara en tinc uns quants que m’havia deixat per l’estiu i s’acumulen!
Quant a ser bo… és un tema interessant!
Un altre llibre a la llista… el tema del fracàs escolar m’interessa especialment. Penso que hi va haver un punt “mig” força acceptable pel que fa a la feina que se’ls deixava fer als professors, cap a la meva generació més o menys… i després la feina docent s’ha fet cada cop més ingrata. Es remarca fins a l’extenuació que cal fugir de la disciplina, de fer deures a casa, d’estudiar “clavant colzes”… i al final s’aconsegueix una generació intel·lectualment “tova” sense cap base de coneixements. Em provoca un sentiment de frustració bastant gran.
És bonic ser bo… i alhora perillós…
Petonets, Carme.
Striper, jo també crec que té raó. per això el cito. Petonets.
Rut, D’acord pel que fa a Pennac, sempre de bon llegir. Un petó ben gros.
Merike, a veure si ens veiem per Barcelona. Jo encara estic de vacances, però quan m’organitzi… a veure si podem organitzar-ho.
Barbollaire, sí que ho diuen, però jo no m’ho he cregut mai. Crec que són dues coses diferents: una és ser bo il’altra és ser tonto. Clar que potser sóc jo que estic equivocada… Espero que no se’t faci massa feixuga la tornada. A mi encara em queden uns quants dies… ja llegeixo els teus anònims preciosos. Estic cotnenta de llegir-te, poeeta. Una abraçada,
Cèlia, a tots ens passa el mateix que se’ns acumulen els llibres… però jo aquestes vacances estic fent una baixada al meu pilonet que m’ho estic passant bomba! Un petó.
Laura, potser si que és perillós ser bo, però també ho és no ser-ho, em sembla i és que aquest món tot plegat és bastant perillós… oi? Del llirfe el mé s interessant és elpunt de vista del “mal alumne” com se sent, com es veu… al menys sembla que el pots entendrre millor. Petonets,