Carme Rosanas. Les grans persones mai no et fan sentir petit
MOMENT FRÀGIL
No tenien moltes coses a dir-se, tot el més important ja estava dit.
La Clara esperava recuperar per uns moments la mirada dolça i blana dels seus ulls. No gran cosa més. En Claudi, que havia acudit sense pensar-s’ho gens a aquella curta cita improvisada, ara es mantenia prudent, asseient-se expressament allà al mig de tanta […]
De lluny van veure com creixia dins del paisatge, la casa tan coneguda. Havien viscut molts anys a ciutat. En Cinto i la Isabel havien seguit els senyors allà on ells havien volgut anar. Finalment, el senyor, (el vell, és clar) havia mort a ciutat i ells havien temut quedar-se sense feina, tampoc no eren […]
La platja buida, al matí.
Una barca tombada,
tristament, plena de sorra.
Núvols foscos cuegen com peixos
sota de l’aigua.
Un gris que s’escapa cap al verd.
cobreix la mar.
El cel tapat amaga els colors.
Només llueixen el verd dels pins
i les flors dalt les branques dels tamarius.
Un raig de sol, com de dibuix
troba un forat petit entre els núvols.
Per un […]
Una història de set dones. Per a ser més exactes de sis dones i la Mència, una àvia de 90 anys en començar la història.
La Mència és una dona difícil de doblegar, difícil de convèncer, difícil de contradir i amb un caràcter que malgrat tot això fa de puntal de tota la resta.
No hi […]
Interpretació lliure del menjador.
Pàgines i pàgines passen lentament davant dels meus ulls àvids, curiosos i insatisfets. Poesia, novel·la i assaig, per aquest ordre.
Per posar-hi una mica de color dibuixo allò que tinc més proper.
Ara ja no podria. La lluna, encara força rodona em deixa veure just les siluetes.
La nit ha arribat i amb ella […]
Marivaux
“Dans ce monde il faut être un peu trop bon pour l’être assez.”
“ En aquest món s’ha de ser una mica massa bo per ser-ne prou.”
Marivaux “Le jeu de l’amour et du hasard”
Citació trobada al llibre “Chagrin d’école” de Daniel Pennac.
Daniel Pennac
Un llibre on parla dels anomenats “mals alumnes” (que és el que ell confessa […]
Si no m’equivoco, són 99 poemes. Amb el pretext de Barcelona, Margarit ens explica moments importants i/o impactants de la seva la vida. Cada indret de Barcelona, sembla obrir un teló. Darrere el teló apareixen escenes, moments, records, tendreses o tristeses. Ens ofereix a la vegada (com ens diu Javier Cercas al pròleg) emocions, idees i […]
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
_______
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments