He llegit avui, un amic. Deia que els records que relatava heretaven solitud i tristesa…
Això m’ha fet pensar, si els records poden heretar coses de nosaltres, podem llegar-los com a herència colors bonics?
Hi ha records que necessiten un vermell. Net, intens, sense contaminar de cap altre color. Bé sigui una història, bé sigui un moment, respectem-li el seu color. El gris de la rutina potser arriba més tard, o el negre de la culpabilitat gairebé al mateix temps, o l’ocre de la inseguretat… Agafem aquests colors a part, seran d’un altre record. No pas d’aquest. El vermell net i potent per als moments de passió.
I després també hi ha els moments alegres. Riures, bromes, converses divertides i apassionants. Utilitzarem el taronja per a tenyir-los. Grapats de bons moments, intrascendents, potser fràgils, potser frívols, però que tenen la lluminositat del riure. No cal barrejar-hi res més, ni qüestionaments, ni precisions. Els moments tal com són.
A vegades, també hi ha mometnts que hi veiem clar, que sabem perfectament el que hem de fer. Veiem clara la nostra opció amb seguretat. O veiem clar un projecte, una idea, un sentiment. No l’enfosquim, què importa que més tard les coses no siguin tant clares compensàvem. Aquell moment és nostre per sempre. Amb la claror del groc, amb la placidesa dels cremes, amb serenor del color del blat.
El verd, pels moments tendres, tendres d’amor, tendres d’infants, tendres fins a dins de tot. De tots els verds, verds més joves i verds més madurs, però verds ben nets.
Blau de cel, blau de mar, blau de tinta… moments contemplatius o reflexius, viscuts intensament en solitud, en una solitud blava que ens enamora per la seva força.
Quan el blau es contamina de rosats, violetes, malves, liles… descobertes personals, descobertes de persones… sempre hi ha gent per descobrir: companys, amics, alumnes, botiguers, nouvinguts o vells amics, sempre coses per descobrir, per barrejar-les amb les nostres coses, tenyint els blaus amb roses i els roses amb blaus.
Paleta de records.
I els altres colors? Els grisos, els negres, els ocres, els dels moments tristos, els dels moments de solitud, els dels moments de por o d’incerteses… Els guardarem també, en el seu lloc, però ben i ben separats en compartiments estancs, que no ens espatllin els altres.
I olors?
Qui s’atreviria a fer una paleta d’olors per als records. Les olors els transmeten tant bé!
La Joana de Llum de dona m’ha enviat un regalet preciós, la continuació d’aquest post, amb les olors. No us el perdeu.
PALETA D’OLORS
Estem fets de records i de vivències. D’olors i sensacions. De carícies…
Olorem la infància. Aromes de sabó, de roba neta, de llet amb Cola-Cau i de torrades a la vora del foc. Olor de llapis, de paper carbó i de pati. De terra mullada, fulles i vent. L’escola feia olor de nens clenxinats , de pilotes i de blaus a les cames.
Més endavant olorem pells. L’adolescència ens omple de ferums… de besos robats, de suor de les discoteques, de Coca-Cola i de Donuts. De cinema les tardes de diumenge. De pipes salades i de Cacaolat. De nits d’estiu, de dies de sega. De blat i de balt de moro. De sol i de despertars.
Creixem amb l’olor de canyella. De crema cremada i de flam. Aromes de Floid a les barbes dels postres primers amants. De colònia barata i de camises midonades. Roba planxada i cabells amb brillantina.
I col.leccionem moments dins de capsetes…
Guardem bafs de nits entortolligats als llençols. De nits d’acampada, de guitarres i d’aiguardent. Guardem l’olor de la pell salada, de les carícies arran de mar. De cafè amb llet i xocolata. Del vent dalt de cingleres, d’aigua als gorgs. De molsa i Nadal. L’escudella i el gall rostit, la primera copa de cava. El gust de casa la mare.
Olor d’espelmes en les nits de llamps. Olor de tomateres, maduixers i presseguers.
Primaveras a l’ànima. Estius a la pell. Besades innocents. Desig a flor de pell.
Ens enamorem de la barreja. Mescla de sensacions i d’il.lusions. I plorem al recordar el tast de les primeres mans que ens van acaronar.
Respiro i m’omplo de vida.És el perfum destil.lat dins d’un flascó…
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Carme, impressionant la teva paleta de colors.
Potser els sentits més primaris siguin el gust i l’olor. Sobretot el gust: la meva filla ara mateix tot ho fa passar per la boca: és el seu contacte amb el que l’envolta.
I, parlant de sentits, la mestra del meu fill sempre els deia que les persones tenim 6 sentits: la vista, l’oïda, el tacte, l’olfacte, el gust… i el sentit COMÚ.
Jo potser seré molt insensible, però no tinc la impressió de relacionar cap record amb colors. Si al revés, potser un color et pot evocar un record, però no dir que tal record és de color pasqual. No sé, tampoc no crec massa en les teories dels colors. I amb les olors em passa igual, està molt clar que una olor ens pot transportar a un altre temps. Però a l’inversa?
La vida com els somis tindrien que ser en colors mai en blanc i negre.
Artistaaaaaaaaaaa!!!
Em fa una mica de vergonya explicar-ho, potser pensareu que us prenc per ximplets i res més lluny del meu pensament. Crec que tot cas que m’ha explicat malament, però tot això dels colors no deixa de ser una metàfora. No és que associi colors als recors, només volia parlar de la sensació que deixen els reocords. A vegades deixem contaminar unes sensacions amb les altres. Si un moment és bo, encara que n’hi hagi un altre de dolent més tard… no podem dir que tots “aquells dies” han estat dolents, l’hem de recordar com a bo. Hi ha gent, (molta gent) que ho destenyeix tot, que ho empastifa tot. Vet aquí la metàfora dels colors. I perdoneu pel rotllo.
Una metàfora preciosa, amb lletres i imatges en color. M’ha encantat.
Escampada en detalls per l’univers, així ha quedat la memòria. I potser evocada amb colors, amb olors, amb objectes… Els que et tornen el passat amb més precisió, potser, siguen els olors (per mi, dic). La flaire d’un perfum em gira l’ànima del revés. I tanques els ulls i veus davallar la mel ombrívola sobre tossals daurats i rodons…
Déu n’hi do, Carme!
Una orgia de colors que m’ha tingut entretingut una bona estona.
M’he l’he mirat i remirat, l’he ampliat, l’he llegit i rellegit…
Sempre m’ha fascinat el color.
Els colors parlen, xiuxiuejen, criden…
Expliquen històries d’amor i de mort.
Ens estimulen, aclaparen, deprimeixen.
El color dels ulls, d’uns llavis, d’una pell.
Del cel i la mar, sempre canviant.
Les flors que ens has mostrat.
Gràcies.
Carme, et superes dia a dia, si ahir em sorprenies amb una idea tan bonica, després dels teus poemes de colors i de fer-nos anar de cap amb la roda poètica dels personatges itinerants, ara continues amb una nova sensació plena de color, els colors.
I m’has fet pensar una bona estona i em sembla que algun record millorarà a partir d’avui.
I parlant de racons per descobrir, cal dir que el teu encara és més bonic perquè ens el deixes compartir. “Personatges itinerants” també és un cadellet de la mare “Col·lecció de moments”, veus com cadascú fa els racons i els espais a la seva manera?
Doncs jo associo perfectament (sense metàfora)… és greu, doctora?
Taronja = Diumenges al matí de la meva infantesa
Verd = Dies d’estiu al jardí de casa, quan era petita i el pare regava les plantes amb la mànega i després em ruixava a mi, descalça…
Blancs són sempre els meus nombres, que a més a més, venen en fila índia i cada desena forma un meandre.
De color blanc marfil són els dies de la setmana, inclòs el diumenge, que només es transforma en taronja al migdia…
Olors? Tantes!
Cafè acabat de moldre = matí
Terra mullada = Jardí d’infantesa
Ginesta = Primaveres d’infantesa
i podria continuar, però et col·lapsaré l’espai!
Un petó blau-blau.
Gràcies Noves Flors, per entendre i compartir la meva metàfora.
Per a tu i per a tots, Josep Manel, les olors ens transporten amb una vivesa que no tenen els altres sentits. Segur que sí, però no deixis que se t’espatlli tampoc el color de mel, encara que sigui mel ombrívola. Me l’he oblidat, aquest color? Catxis!
Joan, Jo no sé crear imatges com tu. Les manllevo gairebé sempre, però m’agrada mirar-les i deixar-me seduir per elles, per les teves també. Gràcies a tu per venir i per trobar-te bé a casa.
Cèlia, si t’ho mires així, si, Personatges Itineratns és un cadellet de Col·lecció de moments, però a vegades no sé com donar-li continuitat. Us hauré de demanar consell… al setembre… He organitzat dos moments intensos, intensos, el primer en prosa i l’altre en poesia. Tant intensos que no poden tenir massa seguiment. No sé si buscar una continuitat més tranquil·la o continuar amb els moment intensos de tant en tant. El vaig crear per impuls no massa reflexionat. El cadellet m’ha donat prou satisfaccions. He gaudit de valent els dos cops. Au, va! ja m’he confessat… gràcies per venir, Cèlia.
Ei! Com pot ser? Quan escrivia el meu cometnari-resposta, el teu no hi era i ara està col·locat abans que el meu!
Arare, més val tard que mai, mira crec que això teu amb els colors és símptoma d’una elevada sensibilitat i també d’una gran vitalitat, i no, no em sembla greu, oi?
Que bonics els teus records, els teus colors les teves olors. Per a mi l’olor i el gust del pa torrat amb mantega i melmelada de préssec (i mira si n’hauré menjat de vegades, després ) em du sempre a una casa on vam passar els estius de la meva infantesa, tot just fins als 8 anys. L’olor d e terra mullada, més aviat l’adolescència quan vivia a muntanya.
I no em sap gens de greu que t’allarguis en els comentaris-
El meu petó serà verd verd de muntanya fresca i així fem intercanvi… que el teu duia flaire de mar.
Ei, quina meravella de post, si és que tens una imaginació…
A mi, els colors em porten sentiments, però no pas records. Els records me’ls porten les olors…Hi ha olors que em duen a moments de la meva vida, a sensacions perdudes que sovint no sé identificar, a moments intensos…
Ara, com fer una paleta d’olors? mmmhhh, nozé, per ensar-hi…
petons!
Ummmmmmmmm, em quedo amb un verdós, blauenc i grogós record doncs
t’ha quedat un post excel.lent, felicitats
Mmmm…T’he llegit de bon matí amb el cafè amb llet a les mans…
M’ha agradat la proposta teva i m’he atrevit a fer una paleta d’olors, dels records. Si t’agrada , tu mateixa!
Preciós aquell recull de colors!
Bon cap de setmana carme!
És l’amor vermell i és l’humor negre? Per què comparem les nostres experiències emocionals amb colors? Utilitzo groc i el vermell vesteix a les fosques temps d’hivern de fer-me sentir-me millor. Teràpia de color:-)
Jean Sibelius veia tipus diferent de música en colors. Aquell que li agradava millor veia en verd. Per això volia l’arquitecte de casa seva per fer un lloc de focs verd a la sala d’estar…
Sé que no entenia gaire d’aquest post meravellós però sempre intenti escriure’t.
Bona nit!
Ets dona de colors, de pintura, d’imatge visual. La captes i et desperta emocions. Hi associes experiències i ho fas d’una manera que invita. El més curiós és que em sembla que cadascú podria fer associacions diferents amb els colors i les sensacions que li desperten, segurament relacionades amb experiències viscudes. Pel que fa a les olors… mare meva, hi ha olors que et poden transportar anys enrera en un segon. Una concreta: Anaïs Anaïs de Cacharel era la colònia que es posava una amiga meva de l’escola. Érem un tercet tan divers com ben avingut. Cada cop que oloro aquesta colònia em sembla que torno a tenir setze anys i estem les tres juntes parlant de tot i intentant arreglar el món des d’una classe buida… un petó.
Interessant post, cada record un color. Això és una mica com la vida mateixa que hi ha dies negres, roses, grisos… Tot depèn del color amb que mirem les coses, no? ;D
Precio’s aquest post sobre els colors.
Saps que fins avui no havia acostat un color a un record?
és greu? Jo però associo els records a les olors.Quan sento una olor o un perfum particulars tanco els ulls per tornar enrere en el temps.
per exemple aquell de la molsa m’agrada molt perquè em fa pensar a quan era nena i caminava als boscs de la meva avia…aquell de bolet el mateix ecc ecc
ara no puc fer una llista perquè seria molt llarga i avorrint per vosaltres
una abraçada
Un post bellíssim
e trobat aksta pagina web per kasualitat i kun e llegit de k anave krek k tens rao a vegades recordem les coses pels seus kolors o les seves o lors uns/unes mes especials k altres pro si et porten records a vegades vons i acegades dolents….
sols em pasava dew