Traductors... bé... més o menys
Categories
Recent Posts
Recent Comments
Blogroll
- Anglès
- Ara mateix
- Armonia
- Àngels caiguts
- Batecs del temps
- Blog de l’Albert Torrents
- Bocins de nit
- Bona nit i tapa’t
- c@ts
- Camino incierto
- Camins d’Iruna
- Coses i altres coses
- Cròniques de sota el mugró
- Cuinar cada dia
- Diccionari de citacions
- El cop d’ull
- El Mèlich
- El meu mar
- El somriure de Monalitza
- El submarí terrestre
- El temps de seduir-me
- Español
- Esperant ser una tempesta
- Filant prim
- Finés entre tots i totes
- Francès
- Gavina
- Històries veïnals
- Joan Comellas
- La bruixoleta
- Llum de dona
- Mai donis per finit
- Malerudeveuret
- Menta fresca, alfàbrega…
- Miquel Soldevila
- Nòmades del vent
- Núria Aupí
- No em diguis que és un somni
- No one can live for me
- Noves flors
- On queden les paraules que no es diuen?
- Onatge
- Paraules i mots
- Personatges itinerants
- Poemes des de l’Alguer
- Roses blanques
- Safata de xiuxiueigs
- Sentiments
- Sobirania i progrés
- Sol Solet
- Somnis i realitats
- Sonabloc
- Striptease d’Històries
- Taronges de la Xina
- Té la mà Maria
- Tens un racó dalt del món
- Teràpia estratègica i vida quotidiana
- The cricket cave
- Transparència
- Un cel vermell
- Un lloc per nosaltres
- Una real utopia
- Viure
- Viure.cat
- Zenit R.A.M.
PREMI PEDRAFORCA.
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:


Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto


Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.


License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons







Et deixo un petó. :-*
M’agrada Monet i el teu poema al·lusiu.
Preciosa la pintura i magnific poema, Jo et deixo un peto a la ombra.
Carme, quin do tens per descriure l’ànima quan sembla que descrius el paisatge! Quins núvols, el cel s’enfosqueix? vindrà tempesta?
Que bonic per veure aquesta classe de pintura Monet, l’expressió a la cara de la senyora se sorprèn. Sorprès amb aquest poema bonic que has escrit!
Penso que hagi tingut algun error amb el meu Blogger. Veia que enviava un comentari però no arribava al meu blog. Això m’ha passat abans. Ordinadors! (O potser el meu cap al qual colpejava contra la pedra:-)
Gràcies a tots quatre. Un petó per a cadascun.
Ella et mira de gairell, mig coberta pel vel i incòmoda pel vent. L’infant, en canvi, sembla tranquil i mira de front, sense pressa i amb un punt de gravetat que impressiona en un cosset tan petit. Un poema a la mida de la bellesa del quadre. Petons, Carme.
El sol i el vent.
El llamp i el tro.
El dia i la nit.
I el nen s’ho mira
amb els ulls ben overts:
Què deu ser això
del seny i la rauja?
Carme, que bonic el poema!
I També bonic acompanyament amb el quadre de Monet.
Una abraçada