Apunts del llibre “El alma está en el cerebro” d’Eduard Punset :
En el pensament lògic hi ha una gran part d’inconscient, però darrere l’inconscient i la presa de decisions també hi ha conscient. En realitat, ambdós aspectes semblen estar més barrejats que no ens pensem. “No existeixen processos purament conscients, ni processos totalment i purament inconscients” va dir Manuel Froufre, professor de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid.
El cervell computa aproximadament onze milions d’unitats d’informació o bits per segon procedents de l’exterior, dels nostres sentits.
Com a molt, a nivell conscient, en podem controlar unes cinquanta unitats per segon.
A més a més d’utilitzar poca informació, la conciència és lenta. El professor Froufre deia a “REDES” que la consciència o el pensament conscient poden comparar-se a un home que camina a peu en front de la velocitat d’un reactor (inconscient). “Això vol dir que si la nostra adaptació al medi depengués de la intervenció de la consciència en cadascuna de les operacions, processos i decisions que prenem, estaríem congelats, ens quedaríem bloquejats.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Evidentment qui pensa és el cervell, però hi ha emocions que ens alteren la respiració i el bateg del cor, i passions que el cervell no pot controlar.
Qui sóc jo?
Passaríem tota una vida per entendre una imatge senzilleta, i no podríem fer altra cosa. Tinc ganes de llegir alguna cosa del Punset, però l’altre dia vaig trobar els seus llibres massa cars.
Joan, Les emocions també estan al cervell, encara que ens alterin la respiració i el ritme del batec. Jo crec que tu ets el teu cervell. Allà dins està tot, pensaments i emocions. Hi ha una part del cervell per a cada cosa.
Doncs jo estic llegint una edició de butxaca, de Punto de lectura, que em va costar 8,74 euros a l’FNAC. No és pera fer propaganda de ningú, nomé s perquè tinguis la informació.
Som un tot.
Per posar una metàfora, diria que aquesta és una visió centralista de la psicologia.
Penso que el nostre cervell interactua amb tot allò que ens envolta, especialment el que ès més a prop: el cos, els vincles afectius, l’entorn, la televisió…
L’especador modifica el fenomen i el fenomen modifica l’espectador.
Quan som conscients d’una cosa l’estem i ens estem modificant, i no sabem com.
Trobo que la consciència és gran assignatura pendent de la psicologia, i d’una humanitat massa mecanicista i compartimentada.
El meu pensament ara esta en baixar a la picina i refrescarme.
Joan, i tant que sí! clar que el cevell interactua i que canvia i que aprèn i que es va modificant amb el temps, que un cevell no és igual avui que d’aquí un any. Això per descomptat…
Però, això no vol dir que no sigui també cert que som el nostre cervell. Quan el cevell falla, i per desgràcia n’he vist fallar uns quants… aquella persona deixa de ser ella. Encara viu, encara du el mateix nom, encara interactua, (mira, veu, menja, dorm, es queixa…) però no té res a veure amb allò que era abans. Potser sóc psicològicament centralista, no m’atreviria a negar-ho (tot i que no se m’havia acudit mai) però és que si es fa malbé el cervell, queda… una vida que no és humana… no és d’aquella persona.
Quan el cervell falla, els vincles afectius no poden res, ni l’entorn, ni la televisió. Crec que no és exagerat de dir que som el nostre cervell. I com que aquest interactua, si vols, som una mica tot.
Voler ser-ne conscient de totes les coses per descobrir que la inconsciència té un pes decisiu… M’ha agradat això de que el cervell tinga una ànima.
El fet que el nostre “conscient” processe una part tan petita de la informació que ens arriba però que la resta d’informació també ens arriba mitjançant l’”inconscient” crec que és aprofitat per la publicitat i la propaganda per portar-nos als seus camins…
Així ja no tindrem excusa per dir: oh! ho he fet inconscientment! Està lligat una cosa amb l’altre, així que…no hi ha excusa! I el que diu novesflors fa esgarrifar!
Per cert, jo tampoc vull publicitar ni conscient ni inconscient però vaig comprar El viatge a la felicitat a l’Abacus per 7,95 €
Des de sempre s’ha sabut això que diu Noves Flors, que hi ha estímuls que van directe a l’inconscient, però això té un límit… Fan el que poden per portar-nos cap al seu camí, cap als seus interessos, però tampoc són dos i dos són quatre, sinó tots compraríem el mateix, tots faríem el mateix ja que tots veiem més o menys la mateixa publicitat i això no és cert.
Hi ha gent que compra compulsivament, hi ha gent que compra simplement una mica massa, hi ha gent que compra més o menys el que necessita… passant-se poquetes vegades. Hi ha gent que no es passa mai. No li atorguem tant de poder, nosaltre també tenim poder de decisió. La publicitat afecta molt més a uns que a uns altres. No és tampoc un déu infalible, per sort!
Josep Manel, doncs sí, l’ànima no és tant incorpòria com semblava, té la seva seu al cervell.
Cèlia, bé, no ens desmuntis l’excusa, tan bé que va! pot ser inconscient encara que estigui barrejat… no? Quan prenem una decisió conscient, darrera dels raonaments s’amaguen intuïcions i dades inconscients. Si fem una cosa inconscientment i si la part conscient hi és també, però és petita, es lenta, encara que ens adonem del que fem no podem aturar-ho… seria una mica això, no?
sí, sembla ser que millor no voler ser conscients de tot, o ens acabariem saturant.
Pel que fa al llibre, tot i que hi vaig trobar un munt de coses molt interessants. Al final, no em va quedar clar, ni què és l’”ànima”, ni “on està”. Ja em diràs si tu en treus l’aigua clara :-S
Si,jo tambè n´estic convençuda.
L´ànima és el cervell,nosaltres som el cervell i quan aquest deixa de funcionar ja no hi ha res,és un cos,un organisme,de fet els metges confirman la mort d´algú quan falla el cervell no el cor.
Buffff…
La ment, n’és molt de complicada….
I sí, jo crec que el cervell ens enganya… i es capaç d’enganyar al seny… i amés no podem fer-hi res…