De “Darrers diaris inèdits” 1988-1990
S’endevina?
De ningú no saps res
si no ho saps tot.
Si no és aquest tot,
allò que saps,
sempre insuficient,
pot privar-te
precisament
de saber
com és l’altre de debò.
Ara sí! Encara que no surti tot.
Però amb les persones és igual? Hi ha tantes interpretacions a cada cosa…
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Però és impossible saber-ho tot d’algú, si ni tant sols ens coneixem bé a nosaltres mateixos. D’això n’he parlat molts cops, i per molt que coneguis una persona, sempre et pot sorprendre, i posar-te al seu lloc resulta difícil, les maneres de pensar i ser són molt personals de cadascú.
De vegades l’encant pot estar en no saber-ho tot…
Salut.
onatge
Millor sempre ignorar alguna cosa.
Impossible saber-ho tot, fins i tot d’un mateix. Però m’agradaria parlar amb Pedrolo i que expliqués millor la idea. A vegades es poden saber moltes coses intrascendents d’una altra persona, o saber-ne una que te’l fa entendre molt millor que les altres. Ni cal dir que és tan interessant com complicat!
Xexu, Laura, Estic d’acord que no es pot conèixer ningú del tot, del tot. Però aquesta fase m’ha fet pensar que un aspecte que desconeixem d’una persona ens pot donar la sorpresa envaint-ne un altre que pensàvem conèixer. Jo crec que el sentit de la frase de Pedrolo és aquest presisament. I potse r la conclusió final és la vostra. Mai no podem conèixer del tot…
Striper, Onatge, d’acord però l’encant de no saber-ho tot, no podria ser precisametn descobrir-ho mica en mica… i ja som en el cami de conèixer, de saber.
Jo hi afegiria més, no és bo donar-se a conèixer del tot, entre altres
coses per que no crec que hi hagi cap persona que és conéixi a si mateixa amb un grau de certitud suficient. Tampoc cal mentir, però el
grau de percepció que altres puguin tenir de altres vers la nostra persona, pot ser més exacte que la nostre pròpia percepció.
Conèixer-ho tot d’una persona és impossible, però també ho és conèixer-nos totalment nosaltres mateixos. O no?
Pedrolo, per mi, és fantàstic però gosaré dir també la meva. Si sé alguna coseta d’algú ja em dóna pistes per poder tenir una mica d’opinió. Sempre és interessant saber per poder “fer” (com acció activa, no fer res en concret sinó actuar d’alguna manera). Segur que et priva de saber-ho tot però millor alguna cosa que res, o és que ens conformem amb poca cosa?
Després vindria la perspicàcia o el sisè sentit per captar coses que d’altres no capten, que també ajuda a situar-te!