El títol no menteix: són tretze, són tristos i són tràngols. Imaginatius i diversos. Massa tràngols per a la meva febre i mal decap. Uf!
Us copio una pregunta que fa un espantaocells a un corb i que fa de bon reflexionar…
Participa al
_______
Traductors... bé... més o menys
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Dificil eleccio no m’atreveixo a respondre.
Jo tampoc no m’atrevesc a respondre. Això de les eleccions sempre m’ha semblat molt difícil perquè no tot està tan clar com el blanc o el negre.
Com l’STRIPER i com novesflors, es fa difícil o blanc o negre, però tot i així, jo crec que em quedaria amb una vida de solitud, crec que pot arribar a ser més enriquidor, que jugar-ho tot a la carta d’un dia…
Dit això, vaig llegir la Pell Freda, i no serà pas dels llibres que rellegiré…
Salut.
onatge
Buf! decisió difícil…
Puc escollir una solitud acompanyada?
De fet, la xarxa, els blogs, no poden ser un xic això?
Jo també vaig llegir la pell freda. I em va semblar que era una versió light d’algun relat de H.P. Lovecraft.
Si no ho heu llegit, us ho recomano. Bé, si us agrada Poe, per exemple. I trobareu autèntics relats foscos, gòtics i, potser, no aptes per llegir una nit de tempesta.
Aprofito per demanar-vos perdó, aquí, per no deixar gaires comentaris. Ni aquí, ni als personatges.
No puc passar tant sovint com abans. La feina “apreta” i dissabte marxo de vacances.
Espero poder alguna cosa més abans de marxar.
Petonets dolços, nina
:¬)********
La solitud acompanyada, ja no és solitud, poeta, encara que, a vegades, ho sembli.
No cal cap perdó. Ni aquí ni allà. La teva participació , amb els teus tres poemes, és ja un gran regal per a Personatges Itinerants i per a mi.
Bones vacances, Barbollaire! I petonets dolços també.
Onatge, Noves Flors, Striper, ja teniu raó, ja, que difícil és escollir. Segur que Onatge té raó, però quan has estat sempre sol com l’espantaocells del conte, la possibilitat de és… el tempta tant… conèixer allò desconegut
Aunque diga a menudo “Vale más estar sólo que en mala compañía”,no podría vivir una vida de soledad…así que elijo la compañía y ya veremos a ver qué hago con ella…
Crec que Barbollaire té raó. Els blogs en molts casos són una solitud acompanyada, que no deixa de ser solitud però és com un bastó per al camí, ajuda.
sense cap mena de dubte, un dia de companyia!! i això que estar sola m’agrada molt.
Tere, pe a mi també la companyia és tant important! Estar sol físicament no em costa fins i tot m’agrada perquè tinc companyia “de l’ànima” sempre allà on vaig. De tanta gent, de t ant a família, de tants amics que m’estimo.
Per a mi aquesta solitud, ja no és solitud. ja no la sento com a tal. però clar… cadascú viu i sent les coses a la seva manera. Una abraçada, Noves flors.
Roba d’estiu, doncs si! Un dia de companyia de la bona, de la intensa, pot ser ple com tot a una vida! a mi també m’agrada estar sola, si sé que tinc companyia en un lloc o altre… i la porto amb mi.
M’avinc bé amb la solitud i a vegades la busco, però la bona companyia omple més que cap altra cosa. Tenir-ne i fer-ne. Petonets.
La solitud la coneixem…la companyia en aquest cas, no.
Dependria de qui ens acompanyés.
En tot cas, la solitud és la nostra fidel companya, sempre.