Per a mi aquesta solitud, ja no és solitud. ja no la sento com a tal. però clar… cadascú viu i sent les coses a la seva manera. Una abraçada, Noves flors.

Roba d’estiu, doncs si! Un dia de companyia de la bona, de la intensa, pot ser ple com tot a una vida! a mi també m’agrada estar sola, si sé que tinc companyia en un lloc o altre… i la porto amb mi.

No cal cap perdó. Ni aquí ni allà. La teva participació , amb els teus tres poemes, és ja un gran regal per a Personatges Itinerants i per a mi.

Bones vacances, Barbollaire! I petonets dolços també.

Onatge, Noves Flors, Striper, ja teniu raó, ja, que difícil és escollir. Segur que Onatge té raó, però quan has estat sempre sol com l’espantaocells del conte, la possibilitat de és… el tempta tant… conèixer allò desconegut

De fet, la xarxa, els blogs, no poden ser un xic això?

Jo també vaig llegir la pell freda. I em va semblar que era una versió light d’algun relat de H.P. Lovecraft.

Si no ho heu llegit, us ho recomano. Bé, si us agrada Poe, per exemple. I trobareu autèntics relats foscos, gòtics i, potser, no aptes per llegir una nit de tempesta.

Aprofito per demanar-vos perdó, aquí, per no deixar gaires comentaris. Ni aquí, ni als personatges.

No puc passar tant sovint com abans. La feina “apreta” i dissabte marxo de vacances.

Espero poder alguna cosa més abans de marxar.

Petonets dolços, nina

:¬)********

Salut.
onatge