Bé perdoneu, ha estat una entrada fallida. No hi ha cap enllaç. Havia de ser un esborrany a mig escriure i no sé que vaig fer que vaig penjar només el títol sense adonar-me’n.
El primer llibre que vaig llegir de Sandor Marai va ser ”L’última trobada” com la Roba d’estiu, em va encantar. després van venir “La història d’Eszter”, “Divorci a Buda”, “La dona justa”, “La germana”. I ara “L’estranya” I crec que la Joana té raó, és força espès. Tots tenen en comú aquesta manera de mirar les coses des de la profunditat i des de l’interior dels protagonistes.
I precisament en “L’estranya” això agafa una importància més gran ja que la història no enganxa gaire. Els pensaments, les sensacions de Viktor Askenasi són realment els protagonistes de la història, més que no pas ell mateix.
Una feina, uns companys, dues dones no aconsegueixen fer-lo sortir d’ell mateix, ni de la seva solitud interior. Aquesta instrospecció es fa metafòrica a moments. per exemple: de sobte creu que el dolor físic el salva d’alguna cosa pitjor i pensa: “És meravellós que el cos s’ocupi així d’un mateix.” “I bondadós i intel·ligent”.
En un altre moment després d’uns mesos de la seva segona ruptura sentimental, té uns símptomes ben inquietants: no sent la seva pròpia veu quan llegeix a classe davant dels seus alumnes i ells semblen sentir-lo perfectament. No pot sentir-la quan llegeix textos coneguts i importants i en canvi la sent quan llegeix frivolitats. I això el duu a la indiferència absoluta per tot el que l’envolta.
I quan definitivament descobreix que està sol, ho explica també amb tot detall a partir de les seves sensacions i percepcions físiques i psíquiques.
Marai retrata com sempre la burgesia, les convencions socials i la recerca dels sentit de l’existència. Viktor fuig una vegada i una altra de les convencions, però jo crec que no pas per anar més enllà (com diu la contraportada) sinó per quedar-se més aquí, més tancat, més destruït.
És un llibre que pot ser interessant, però no us hi engresqueu gaire: és espès, molt espès. Si voleu conèixer Marai, millor qualsevol altre dels que he dit a dalt.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Aquest el tinc comprat i pendent en edició de butxaca. Quan el vaig veure no m’hi vaig poder resistir i més quan a tu sé que t’agradava Marai i el vares recomanar. Ja et diré el què quan el llegeixi
Aquest no el conec.
Jo ja l’he llegit. M’agrada en Márai però aquest se m’ha fet massa dens. Penso rellegir-lo. Em penso que m’he perdut massa detalls. Un final massa dramàtic i inesperat, però , com sempre, diu grans veritats.
Estàs molt llegidora a quest estiu!
Carme! Avui m’he comprat un llibre d’Arthur C. Clarke. Després del teu post parlant d’una obra seva, no me’n he pogut estar de comprar-la. He llegit poca cosa de ciència-ficció. A veure si m’agrada
Diria que el títol del post enllaça amb aluna pàgina de l’autor, però no hi puc arribar.
Jo em vaig llegir “El último encuentro”, d’aquest autor, precísament durant un viatge a Budapest. I és un llibre que em va arribar al fons de l’ànima. Em va encantar. Tot i que em consta que o t’agrada molt o no t’agrada gens.
Miraré d’entrar a l’enllaç més tard.
En tinc tants que m’esperen i tantes coses a fer, que em sembla que s’esperarà…