Somnis perduts de dos colors,
mirada enllà.
Cerco més lluny d’on puc anar,
alguna fita.
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Traductors... bé... més o menys
Participa al
_______
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Una fita la pau , interior i al mon.
Potser els somnis
no els perdem mai
ens queden guardats
en algun calaix
de la memòria.
Una abraçada.
onatge
Striper, És una bona fita i realment sempre sembla més lluny d’on podem anar, sobretot la del món. De la interior no em puc queixar, no la perdo gaire sovint.
Onatge, guardats o reciclats, a vegades, si no funcionen d’una manera, els adaptem perquè funcionin d’una altra. Segur que no n’acabo d’oblidar mai cap. Una abraçada.
Les fites llunyanes, aquelles que encara podem somiar, són ben sovint les que ens fan avançar dia a dia, motius de somriures i de realitats complertes.
Carme, el teu poema i el teu posterior comentari m’han fet recordar la cançó “Imagine” quan diu més o menys: sóc un somniador però no sóc l’únic.
diuen que si ho pots imaginar, es pot fer realitat…
… i sinó, somiar és bonic.
Una abraçada
sembla fàcil…
Somiadora, sovint penso, que entre Carmes i somiadores, podria signar jo el que tu escrius. Totalment d’acord.ç
Noves Flors, per sort no mai no som els únics somiadors, que trist seria i que sols ens sentimríem si en fóssim.
Robadrstiu, benvinguda al meu blog. Crec que sempre he creat petites realitats a través del somni. És com una màgia.
Menta fresca, ho sembla, sí i no sempre ho és. Petonets, preciosa.
referencies , punts de referencia per anar fent camí cap a Itaca , sempre em fas el cami mes planer i mes agradable Carme , Gràcies…
es veritat a mi també em fa pensar en l’Imagine…
hara no ho recordo si somio en color o en blanc i negre, ves mira per on !!!
petons
Hola , es facil esbrinar que la meva fita es sortir de les cendres,
com l’ave Fenix .
Fa dies que comparteixo aquest blog, fantastic ,Gracies.
Avui a la fi, decideixo escriure quatre paraules.
salut !! i fins aviat
Tanco els ulls per veure el blau del cel i el vermell del cor. I em poso al costat d’Striper per tenir el mateix somni, m’agrada tant!
És realment bonic que en tan poques paraules s’hi pugen dir tantes coses… La meva fita és l’àngel que cau per un forat del cel (evidentment!).
Dos colors fan camí junts.
La cosa es complica i es posa interessant.
Doncs,no deixes de somiar, mirada enllà…
Miquel Àngel, gràcies per venir de tant en tant, fer-te el camí més planer… ja m’agradaria! Una abraçada.
Té la Mà Maria, jo somio en colors, segur, segur, dos o molts més!
Benvinguda al meu blog, Núria (fènix) si deixes l’enllaç podré trobar-te a casa teva. Gràcies pel comentari i per la visita.
Cèlia, si somiessim otts els mateix somni de costat ajuntant les force s i energies, no seria més fàcil d’aconseguir. M’apunto asomiar al vostre costat i ja en som tres!
Potser si que cau l’àngel, Pirene, però si té ales… no?
Volarà altre cop, segur!
Joan, la vida en té tants de colors, que si vaig tant a poc a poc afegint-los no acabaré mai. Millor deixar que entrint ja tots de cop.
No sabria com fer-ho per deixar de somiar, Josep Manel. No ho he fet mai.