Quin recull de poemes de colors més bonic! Aquesta primavera/estiu ha entrat el color a casa teva i ens hi has arrossegat a tots, m’encanta. Jo he quedat ben impregnada. Moltes gràcies Carme!

Iruna, suposo qiue sovint per no dir sempre sóc més transprent del que voldria, com els colors, però també està bé. Les transparències són boniques. I les teve s paraules també. Dolça nit, Iruna. Un petonet.

escrius d’emocions en colors, amb sensació d’estar-les disfressant… “de camuflatge”… però a mi em semblen colors bastant transparents…

m’agrada com dibuixes amb paraules i pintes vida i sentiments… m’agrada llegir-te somrient, “veient bonic allò que tan sols és com és”

bonica agradable i tendra passejada dins les ombres violetes que t’acompanyen… ni solitària del tot, ni del tot compartida

d’ocres i marrons…?
… bonica

dolça nit, carme

Pirene, sempre he intentat veure les coses de colors bonics, a vegades ja els tenen, a vegades me’ls invento.

Víctor, no sé si trobaré gaires més colors, ja que Spala té molts blaus, i quedaria repetit. Gràcies pels teus comentaris.

Zel, ves cap aPersonatges Itinerants, ja t’eh enviat un mail i he posa t une s mínimes instruccions allà. Si en fan falta més protesteu i pregunteu.

Cèlia ho he intentat, però jo pensava que costaria d’arrencar i ha arrencat més ràpid de la meva capacitat de reacció. he seguit la teva roposta si et sembla que s’hande dir més coses, avisa.

Tere, tant de bo pogués pintar-te el teu món, també, i la teva realitat de colors bonics. Però aquest a mena de petita màgia és limitada, no dóna per a tant. Però si “Voldria uns colors ben bonics per a pintar les teves hores” vaig escriure una vegada en una felicitació d’aniversari. Ara t’ho repeteixo per a tu.

Caterina, no em sembla pas un truc. Em sembla només el resultat de saber escoltar que passa per dins, i anar-ho explicant segons cada realitat que et capta l’interès o les emocions. A vegades una cosa, com un quadre et suggereix un sentiment profund que no té massa res a veure amb el quadre, però l’aprofito i em penso la situació adequada per a explicar-lo. De fet el sentiment sempre és autèntic. No invento els sentiments. Invento històries i situacions.

Besades!