Participa al
_______
Traductors... bé... més o menys
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
em vesteixo d’ocres i marrons
de camuflatge………
I una flor de color blanc
que crida al rosa
del amor.
Realment bonic Carme. Quantes vegades ens hauriem de pintar el món de colors distints quan tot sembla tan gris.
Carme,
Deliciós tot aquest cicle cromàtic que has bastit. I els dibuixos d’Spala, suggerents i bons acompanyants del text.
El lila l’he trobat especialment suggeridor.
Felicitats!
Encara no tinc clar com ho he de fer per participar, mira que en sóc de burra…tot és lliure? El text Només? Hi ha algun suggeriment?
El lila és el meu preferit i el violeta s’hi assembla. Una preciositat de poemes de colors! Poemes de colors, vida de colors!
Nota: potser aniria bé una explicació general pel poemari conjunt, unes petites normes que puguem consultar en cas de dubtes perquè cadascú hem anat a la nostra.
Fa molt de temps que la tossuda realitat no em deixa disfressar el món i veur´l bonic,al menys estàs tu que ho sapas fer per mi.
Algun dia, Carme, m’has d’explicar el teu truc per; primera, saber fer poesia (que com saps jo no en tinc ni idea), i segona com fer-la amb la intensitat i el sentiment que hi poses tu perquè quedi sincera i creïble
Besades!
Striper, ja m’agraden les flors, me la posaré de color blanc, ben bonica!
Pirene, sempre he intentat veure les coses de colors bonics, a vegades ja els tenen, a vegades me’ls invento.
Víctor, no sé si trobaré gaires més colors, ja que Spala té molts blaus, i quedaria repetit. Gràcies pels teus comentaris.
Zel, ves cap aPersonatges Itinerants, ja t’eh enviat un mail i he posa t une s mínimes instruccions allà. Si en fan falta més protesteu i pregunteu.
Cèlia ho he intentat, però jo pensava que costaria d’arrencar i ha arrencat més ràpid de la meva capacitat de reacció. he seguit la teva roposta si et sembla que s’hande dir més coses, avisa.
Tere, tant de bo pogués pintar-te el teu món, també, i la teva realitat de colors bonics. Però aquest a mena de petita màgia és limitada, no dóna per a tant. Però si “Voldria uns colors ben bonics per a pintar les teves hores” vaig escriure una vegada en una felicitació d’aniversari. Ara t’ho repeteixo per a tu.
Caterina, no em sembla pas un truc. Em sembla només el resultat de saber escoltar que passa per dins, i anar-ho explicant segons cada realitat que et capta l’interès o les emocions. A vegades una cosa, com un quadre et suggereix un sentiment profund que no té massa res a veure amb el quadre, però l’aprofito i em penso la situació adequada per a explicar-lo. De fet el sentiment sempre és autèntic. No invento els sentiments. Invento històries i situacions.
M’encanten aquests poemes basats en colors que estàs escrivint, i amb un ritme… gairebé no et puc seguir… de vegades no tinc temps ni per visitar tots els blogs que voldria i/o amb la regularitat que m’agradaria…
Però estic ací.
carme…
escrius d’emocions en colors, amb sensació d’estar-les disfressant… “de camuflatge”… però a mi em semblen colors bastant transparents…
m’agrada com dibuixes amb paraules i pintes vida i sentiments… m’agrada llegir-te somrient, “veient bonic allò que tan sols és com és”
bonica agradable i tendra passejada dins les ombres violetes que t’acompanyen… ni solitària del tot, ni del tot compartida
d’ocres i marrons…?
… bonica
dolça nit, carme
Noves Flors, i m’agrada molt que hi siguis. A mi també em passa, cada cop tinc la llista de blogs més llarga i hi ha dies que no arribo a tothom. Aquests dies vaig arribar de Praga amb la dèria dels quadres de colors. Però ja baixaré el ritme, ja…
Iruna, suposo qiue sovint per no dir sempre sóc més transprent del que voldria, com els colors, però també està bé. Les transparències són boniques. I les teve s paraules també. Dolça nit, Iruna. Un petonet.
Ja ho he vist, Carme, per mi està força entenedor. Noia, és que a idees brillants, respostes ràpides, ja veus com ens ha agradat!
Quin recull de poemes de colors més bonic! Aquesta primavera/estiu ha entrat el color a casa teva i ens hi has arrossegat a tots, m’encanta. Jo he quedat ben impregnada. Moltes gràcies Carme!
Violeta, un color femení. Un color que amb el sol, brilla i contagia vida.
Que bo poder canviar de color a les coses, als sentiments, a la vida.
és una màgia que amb les teves precioses paraules sembla quasi realitat.
Petons
Gràcies, maques, Cèlia, Núria, Cinzia, petonets.
carme, en saps molt i molt d’escriure.
Dalí es el meu preferit, ja sé que a molts no els agrada, però té quadres amb colors molt variats i ben bonics a l’hora, me’n fas un?