Traductors... bé... més o menys
Categories
Recent Posts
Recent Comments
Blogroll
- Anglès
- Ara mateix
- Armonia
- Àngels caiguts
- Batecs del temps
- Blog de l’Albert Torrents
- Bocins de nit
- Bona nit i tapa’t
- c@ts
- Camino incierto
- Camins d’Iruna
- Coses i altres coses
- Cròniques de sota el mugró
- Cuinar cada dia
- Diccionari de citacions
- El cop d’ull
- El Mèlich
- El meu mar
- El somriure de Monalitza
- El submarí terrestre
- El temps de seduir-me
- Español
- Esperant ser una tempesta
- Filant prim
- Finés entre tots i totes
- Francès
- Gavina
- Històries veïnals
- Joan Comellas
- La bruixoleta
- Llum de dona
- Mai donis per finit
- Malerudeveuret
- Menta fresca, alfàbrega…
- Miquel Soldevila
- Nòmades del vent
- Núria Aupí
- No em diguis que és un somni
- No one can live for me
- Noves flors
- On queden les paraules que no es diuen?
- Onatge
- Paraules i mots
- Personatges itinerants
- Poemes des de l’Alguer
- Roses blanques
- Safata de xiuxiueigs
- Sentiments
- Sobirania i progrés
- Sol Solet
- Somnis i realitats
- Sonabloc
- Striptease d’Històries
- Taronges de la Xina
- Té la mà Maria
- Tens un racó dalt del món
- Teràpia estratègica i vida quotidiana
- The cricket cave
- Transparència
- Un cel vermell
- Un lloc per nosaltres
- Una real utopia
- Viure
- Viure.cat
- Zenit R.A.M.
PREMI PEDRAFORCA.
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:


Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto


Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.


License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons







Paso por aquí y leo,pero la poesía es para eso :leer y sentir,releer,seguir dejando libres los sentimientos.
Me cuesta encontrar palabras que valgan la pena para comentarla.
“Aleshores la lluna
et banya d’argent
mentre, tímida,
treu el nas entre núvols
de carícies.
I el groc és torna or.
I la calma foc.
I el món es perd
sota onades de músiques
de branques i fulles.
Bram abans la tempesta.
El somriure
com porta a la calma.”
PEtonet dolç :¬)***
Jo prefereixo escriure ala pell amb verd espernça i carmesi plaer.
Jo la miro i la penso,
foc d’argent i carícia.
Vull sentir que m’envolta
son i fred, que m’estima…
Ai, no puc com podia,
que ni vespre ni lluna
són ara dolços llavis,
que mai no seran tu,
bressol de cada somni.
I ara m’adono que estàs fent una sèrie de colors, amb l’ajuda de la pintura. M’encanta, tens unes idees genials, cada dia estic més còmode amb els vostres poemes.
Xexu, a vegades necessito alguna crossa per a trobar idees. He escobert aquest pintor, aquests darrers dies, que m’ha encantat potser precisament per aquest motiu, cada quadre té un color o dos que predomina, o a vegades un únic color amb molts tons. M’agrada i em serveix per explicar-me. M’agrada que et sentis còmode amb els poemes.
Les flors grogues
belluguen, inquietes, al camp
trasbalsades pel vent.
I jo no sóc jo,
ja només sento
el moviment del vent
bellugadís
i em deixo gronxar
a flor de pell
i em deixo agitar
molt més endins.
Striper, va quedem-nos amb el carmesí, que el verd d’esperança sempre em fa patir, a mi. No voldria mai esperar cose s que no són, o coses impossibles.
Als camps de la meva pell - sona bonic! I el món és orfe!! M’encanten els teus poemes petits! Pintura bonica! Són els seus camps ja grocs??? Els nostres són tan verds! Aniré nedant al llac de camp ara…
Abraçades, ets un bo amiga!
Està molt bé aquesta sèrie de moments de colors, i les pintures, i els teus versos.
Cada instant, cada color, cada emoció, cada pensament… la llum.
Com m’agrada ara el groc i abans gens ni mica, com pot ser?
Merike, els camps ja comencen a ser grocs, encara no del tot, en alguns llocs més que en uns altres. Nedar en un llac! Cada cop que he pogut fer-ho, al Pirineu ha estat una banyad a molt curta. Quin fred! El teu llac està molt fred, Merike?
Abraçades, una bona amiga per una bona amiga… tu també ho ets.
Gràcies Joan, m’alegro que t’agradi.
Cèlia, en aquesta pintura a mi també m’agrada molt. Tant! que em semblava sentir-lo a la pell. Canviem sempre, d’actituds, de gustos, d’emocions, si no canviéssim malament rai!
Gràcies, Carme! El meu llac no és escalfar aquest estiu encara, només 20 C.. L’estiu ha estat fresc.