Arribo a tu a traves del blog de la m. teresa. El cuadre que has penjat m’encanta, disculpa el meu catalá escrit, no l’he estudiat mai, a la meva época estava prohibit, pero hi poso tota la meva bona voluntad.
I no sé si riure,
tan blava és la tarda,
tan fresc el tenir-te,
tan nus els teus ulls,
que més val no escriure.
Valenta o covarda,
no podria dir-te
què sento en mil fulls.
Ho veus que jo no puc participar en la teva iniciativa? Davant d’escrits així em quedo sense paraules.
Arribo a tu a traves del blog de la m. teresa. El cuadre que has penjat m’encanta, disculpa el meu catalá escrit, no l’he estudiat mai, a la meva época estava prohibit, pero hi poso tota la meva bona voluntad.
de un bes robat
sota els estel
amb la lluna omplint
de llum els teus ulls.
Finestra enllà,
en caure la tarda,
el món estarà encantat.
Les flors lluiran la llum
del blau del cel d’estiu.
“…i el bes juga
i rellisca pels llavis.
Amarant-se de ginesta.
Amagant-se entre els pins.
Il.luminat-se amb l’esguard.
Pintant-se de silencis dolços,
mormolats, fluixet,
entre les carícies dels dits.
I la tarda s’enlaira
com una matinada
vibrant.
Com el ressò
de les serralades vora el mar”
Petonets dolços :¬)*
i més enllà del blau
s’esborren els grisos
que porten tempesta
el blau és la pau
a qualsevol capvespre
Mots encadenats
en el blau capvespre
fan com un oasi,
compartim colors,
escoltem murmuris
olorem les flors
encetem la llum.
Quin nivell! Estic bocabadada
I no sé si riure,
tan blava és la tarda,
tan fresc el tenir-te,
tan nus els teus ulls,
que més val no escriure.
Valenta o covarda,
no podria dir-te
què sento en mil fulls.
I ho dic en silenci
plegant els meus mots.
Quan la nit s’escampa
per tots els racons.
I el blau de la tarda
ja és un record.