El darrer llibre de la saga Odissea, ens torna un dels personatges del 2001: Frank Poole.
L’astronauta que Hal havia deixat fora del Discovery i que havia estat donat per mort per Dave Bowman i també per tothom, es trobat a la deriva per l’espai 1.000 anys més tard, en une stat d’hivernació recuperable.
Franck es troba amb canvis increïbles, que han tingut lloc en aquest miler d’anys, d’evolució tècnica, cièntifica, cultural…
Torna a Júpiter i a Europa i es retroba amb Dae Bowman i Hal que viuen en una mena d’estat incorpori, però amb possibilitat de transmetre continguts i d’intercanviar informació. D’una manera simbiòtica Dave i Hal semblen ser el mateix ésser: Halman. I una vegada més … tenen intenció de continuar ajudant a la humanitat per a que pugui sobreviure.
Em sap greu haver-vos donat tant la tabarra, però m’ho he passat de conya!
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Res de tabarra Carme un plaer. Bon Dia.
Tu interessat en ciència-ficció! Jo també fa tants dels anys! Les obres de Stanislaw Lem. Bona cap de setmana!!!!!
Sembla una versió futurista de la teoria de la reencarnació.
De tant en tant necessitem intentar treure la má fora del quadre, a veure si logrem enganxar el misteri de la vida, encara que sigui pels pèls.
Però que constí que a mi també m’agrada aquest tipus de literatura.
Espai/temps… em costa d’entendre, però que ens vulguin donar un cop de mà em reconforta.