Publicat Juny 23rd, 2008
a Lectures.


El Géiser Old Faithful al Yellowstone, que dóna nom al géiser del Halley. Es diu així perquè és el géiser més regular de tots. Diuen, fins i tot, que te’n pots fiar per posar-te el rellotge a l’hora. Es veu, que el del Halley, també és tant regular que li van posar el mateix nom.
La nau Universe explora el cometa Halley.
I se’n va a rescatar la Galaxy, atrapada a Europa, satèl·lit (o planeta) de Júpiter (o Lucifer).

Cometa Halley
Un géiser sobre el cometra Halley
ens propulsa fins un món estrany.
Gruixos incalculables de gel.
Una guerra cruel ente el mar i l’espai.
La vida prova de sorgir a l’interior.
Focs que cremen en els abismes,
rius de lava transformen en vapor
tot de mars efímers.
Oasis de vida condemnats a l’extinció.
Atrapats entre foc i gel.
Milions de tones de diamants
giren en el cel amb la Lucy.
L’univers va canviar,
una immensa forma rectangular,
absolutament negra, es va fer present.
Catalitzadora d’intel·ligències.
Tres ments alliberades vetllen per la vida.
Amb els teus posts, darrerament em vénen ganes de llegir literatura de ciència-ficció, que mai ha estat el meu fort :S hehe
Besets! I fantàstic el poema
Tot plegat, només som pols d’estrelles… Perquè hem fet cap en aquest planeta blau?Em pregunto, em pregunto, em pregunto… fins a l’infinit.
A mi m’agrada Europa lluna, només pel fet de ser lluna.
Coi de quines coses m’assabento al teu bloc. Petons.
Carme, la que fa tres és “L’Evangeli segons Jesucrist” de Saramago.
Quina foto del cometa tan al·lucinant!
Ja t’ho havia comentat, però no em fa res tornar a dir-ho: Arthur C. Clarke hagués al.lucinat amb els teus poemes inspirats en les seves obres!!!
És genial…
Petonet dolç, nina :¬)*********
Caterina, per què no? sempre hi ha d’haver un primer dia!
Cèlia, tot són preguntes, a vegade s penso que no mhi ha res més ala vida que preguntes. I ni la lluna Europa ens en dónarà respostes. Només somnis, que ja és molt.
Striper, vaig anar al Yellowstone, fa molts anys i sempre f a gràcia quan trobes referències que conèixes. Clarke, ens regala un pila de referències que fan, que malgrat la imaginació desbordant del tema, l’argument s’acosti fins a nosaltres.
Noves Flors, ami també em va agradar.
Barbollaire, gràcies. Petonet dolç
************