Vaig llegir el post BRINDIS AL DESIG del blog Transparència i vaig deixar-hi uns versos de comentari suggerits per les paraules de la Cèlia.
Des de sempre llegir poesia, m’ha empès a escriure poesia, com si fos una resposta. Durant força temps vaig aconseguir trobar un parell de persones que em van seguir aquesta mena de diàleg. No us podria assegurar que el resultat fos molt fantàstic i interessant, però l’experiència sí. En va ser. Vam arribar a una cinquantena ben bona de poeme s creuats, ens ambdos casos. Aquí, als blogs, els comentaris poden fer sovint aquesta funció: a vegades són diàleg, a vegades diàleg poètic.
M’ha agradat veure que no sóc l’única que ho faig. Les manies o vicis compartits sempre són més suportables. Gràcies Cèlia.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
I plens d’amor
vull que siguis tu
qui mai no digui prou,
qui pugi al meu cavall
per estimar l’arc iris.
Vull que siguis, amor
qui remunti els mixons,
qui empenyi amb força
per esdevenir amants.
I vull que siguis només tu
qui m’ompli endins,
car sóc ampolla i riu,
terra amb flor, mar,
pedra solitària,
penya-segat.
Retorn de poema.
Preciós poema d’amor, Cèlia, a veure si puc seguir-te…
Estimarem tots dos,
l’arc iris en el cel
tenyint-nos dels colors,
pouant la seva font.
Beurem del mateix núvol
viurem del mateix sol
tu seràs el meu vent
seré la teva pluja.
Abastarem el cel
amb les puntes dels dits
i tocarem estels
al zènit infinit
i ens esbalçarem junts,
fins al racó petit
com joncs vinclats
pels déus del temporal d’amor
per renèixer de nou.
Tal com som
pedra i mar.
Un poema molt vitalista i una imatge encantadora.
Pedra que el mar
amb les seves carícies
que vant i tornen al
ritme de les ones …
Què he de fer Carme, continuar? Fins i tot l’striper ha fet un poema! Aquí en va un altre…
I amb les carícies de la mar
ens trobàvem d’amagat.
El nostre bes de nit
ple de lluna i sal
seguia el ritme
d’un cor trencat.
I fèiem l’amor damunt la sorra,
tu eres el vent
i jo la pluja,
els estels de primavera,
les flors del camí,
els núvols de tardor,
les ones del cel.
Vull que siguis, amor
qui mai no digui prou.
Cèlia podem fer el que ens vingui de gust. Continuar aquí o buscar alguna manera d’estructurar un diàleg.
“I, apropant-me silent,
n’emmirallaré en els cristalls
de sal que dibuixen,
sobre la teva pell,
tots els secrets del mar.
Música de les sensacions
profundes.
Carícies de ritmes
d’escumes a la sorra.
Com la teva boca.”
Amb el vostre permís…
Petonet dolç
La sal es fon, altre cop
dins l’aigua dels teus ulls.
I s’obre el vel
de tots els misteris.
Silencis
embolcallen la música
del sentiments
i, potents,
ens allunyen del riure.
Murmuris de pell
cançons d’escuma.
Ran de l’aigua
una sola ombra
els llavis en els llavis.
Ei! No podríem inventar una rosa de poemes col·lectiva? A personatges itinerants… potser. Hi pensaré. Què me’n dieu?
Volia dir una roda de poemes… perdó
Ones i roques,
ànimes en deriva.
Llum de capvespre.
Xexu, benvingut al diàleg poètic! Això si que és un regal! Em sembla que ja t’hem pescat. Una abraçada.
El capvespre ha pintat
de color malva cada paraula.
Per retrobar-se
les enllacen de nou
sobre la cala.
Comparteixen l’oreig
que els embolcalla.
Striper, ara veig que no m’ha quedat la teva resposta. Estem fent una ronda de poemes preciosa. Gràcies. Em sembla bonic. Una abraçada
En XeXu ha escrit un haikú preciós!!! Preciós!!!
“Petxines i estrelles
ormeig de la barca.
Els estels a la vela,
la mar a la mirada.
A coberta, la lluna,
embolcallant els cossos
de plata.
El rumb el marquen
les mans
trencant onades
a les pells estimades”
:¬)**
Sota la vela,
la vela blanca,
les hores passen
la nit avança.
L’amor passeja
sobre l’onada
el vent desperta
la pell tan blanca.
Tant com volia
tu m’abraçaves
i un bes creixia
damunt la barca.
Sota la vela,
la vela blanca
les hores fugen
la nit ja passa.
Ara sento
l’olor de lluna verda,
rodona i tendra
quan l’amor no és més que cendra
d’un ahir fonedís
i un avenir
ignorat
ple de ton cos
ton riu,
ta dolçor.
Espectacular, felicitats a totes dues!
Puc participar?
Aigua riallera
vine a cercar-me
que en la foguera
d’un nou estiu
juguen espurnes
creixen paraules
dansen estrelles
s’ouen dofins.
I en els cossos
es barreja
la salabror
de la mar , de les roques i
de l’arena…
Eix el sol
Comença l’estiu!
L’amor gira a l’entorn
de les paraules,
versos compartits
com manyagues dolces
sobre de l’aigua brava,
sota la lluna verda,
ran de la sorra càlida,
prop de la roca tan blanca.
Moltíssimes gràcies a tots i totes.
Ha estat un veritable plaer
aquesta ronda de comentaris.
Una pila ben repartida de petonets dolços
:-)*****************************************
Estimat amic, veig que al vostre blog teniu un quadre meu i la referencia al meu nom i la meva dreça (moltes gracies per afeixir-me) , com per motius involuntaris he tingut que canviar de lloc a internet si fos possible m’agradaria que posesiu el enllaç a la nova que es: http://www.immam.blogspot.com
moltissimes gracies per tot i conteu amb el meu recolçament.
(perdoneu el meu català escrit)
una abraçada
Imma
Ja he canviat l’enllaç Imma, visitarem el teu nou espai i com que veig que no et sap greu algun dia tornaré a agafar una pintura teva per il·lustrar els meus poemes. Gràcies a tu, Imma.