Sintonitzant at Col·lecció de moments.

Sintonitzant

Publicat Juny 17th, 2008 a Poesia.

LA NIT ESTELADA (1889) VAN GOGH

La fosca de la nit

m’esborra el terra sota els peus,

l’entorn desapareix

i dibuixa de llum, els estels llunyants.

Sóc una partícula diminuta,

però sóc d’aquí, i tot em pertany.

M’enlairo, i viatjo pel cel

estirat damunt la Terra voladora.

No hi ha límits, m’eixamplo fins l’infnit

i entra l’espai i el temps dintre meu.

Tot em sembla insondable

però desmesuradament feliç.

Escolto la simplicitat.

Sintonitzant freqüències.

(I aleshores, l’ Alba diria: estimo tothom)

7 Respostes to “Sintonitzant”

Feed per aquesta entrada. Adreça per seguir la pista

1 Striper Jun 17th, 2008 a les 6:21

Mases vegades ens sembla insondable la felicitat.
2 barbollaire Jun 17th, 2008 a les 9:22

És preciós!!!

M’equivoco o encara sota l’influencia de la saga Odissea?

Estic convençut què, a en Arthur C. Clarke li haguessin agradat força els teus poemes inspirats en la seva obra.

“Tot em sembla insondable
però desmesuradament feliç.”

Com la pròpia felicitat.
Com obrir els ulls cada dia.
Com el sol, com la pluja…

Com haver-vos trobat.

Petonet dolç.
:¬)*****
3 merike Jun 17th, 2008 a les 16:43

YouTube - Vincent (Starry Starry Night) - Don McLean

Molts petons des de Finlàndia
4 Carme Jun 17th, 2008 a les 22:16

Striper, i a vegades és tan senzill al mateix temps.

Barbollaire, sí, sí segueixo amb la saga Odissea. M’alegro que a tu t’agradi. En Clarke, pobre, ja no és a temps a dir-hi la seva. Tens raó, les coses més senzilles com les que tu dius… Un petó.

Merike, quin video més bonic! Gràcies. Un petó des d’aquí cap a Finlàndia també.
5 Cèlia Jun 17th, 2008 a les 22:32

“M’eixamplo fins a l’infinit
i entra l’espai i el temps dintre meu”

Oh! Tan cosmològic com a mi m’agrada,
resultat= felicitat (quanta raó té l’Alba!)
6 Laura Jun 18th, 2008 a les 18:22

M’has recordat aquella sensació que hom té a vegades d’absoluta plenitud i que dura uns segons… després vols atrapar-la i, no saps com, se n’ha anat. I et quedes esperant que torni, però no saps com ni quan serà. Bonica poesia!
7 Carme Jun 18th, 2008 a les 21:21

Cèlia, ja he vist al teu blog molta cosmologia, a mi també m’agrada. L’univers i els astes són una font inesgotable de curiositats, misteris, poesia, màgia….

Laura, doncs sí, fugissera, inabastable, però certa, perquè se sent amb intensitat.