Carme Rosanas. Les grans persones mai no et fan sentir petit
La civada ha perdut el seu color blau verd que enamora.
El color dels somnis canvia cada dia i a cada moment.
El sègol gronxat pel vent s’esgrogueeix a cada oscil·lació.
Les paraules s’escapen cel enllà, molt més amunt que les gavines.
I la mar plana on em banyava, és avui massa arrissada.
Agafo la paleta de colors.
Provaré de dibuixar un […]
Com podeu veure hem tingut estones de tota mena:
Hem passejat una estona:
Érem acasa meva, l’he banyat, li he mullat el cap i després d’eixugar-lo bé, no l’he pentinat! Li han quedat els pèls de punta.
Na nit, a tots, que dormiu com en Guillem de bé!
Fotograma de METRÒPOLIS Fritz Lang 1927
- ”Carinyu”, em pots venir a buscar cap a les 8, si et plau?
- Sí, de seguida que surti de treballar vinc, amor meu. Has anat al lloc que vas sempre?
- Sí, sí, al lloc de sempre, i tant! No n’hi ha d’altre, és el millor. Fins ara.
……….
- Però, nena! però, però…. […]
El darrer llibre de la saga Odissea, ens torna un dels personatges del 2001: Frank Poole.
L’astronauta que Hal havia deixat fora del Discovery i que havia estat donat per mort per Dave Bowman i també per tothom, es trobat a la deriva per l’espai 1.000 anys més tard, en une stat d’hivernació recuperable.
Franck es troba amb […]
Al matí, a la platja del moll grec. Cap imatge no ha copsat la diferència dels colors.
El sol ja és força amunt, però llueix encara esbiaixat sobre l’aigua. La mar és plana.
Em bellugo dins l’aigua, poc a poc, sense destorbar la superfície, amb la cara ran d’aigua, mirant endavant mar endins
Dins del cercle que fa i desfà el […]
El Géiser Old Faithful al Yellowstone, que dóna nom al géiser del Halley. Es diu així perquè és el géiser més regular de tots. Diuen, fins i tot, que te’n pots fiar per posar-te el rellotge a l’hora. Es veu, que el del Halley, també és tant regular que li van posar el mateix nom.
La […]
Vaig llegir el post BRINDIS AL DESIG del blog Transparència i vaig deixar-hi uns versos de comentari suggerits per les paraules de la Cèlia.
Des de sempre llegir poesia, m’ha empès a escriure poesia, com si fos una resposta. Durant força temps vaig aconseguir trobar un parell de persones que em van seguir aquesta mena de diàleg. No us […]
Participació (un pèl masoca, tot sigui dit, de passada) en el 61è joc literari
d’en Jesús Tibau: Tens un racó dalt del món. Sense emes ni is.
Que a més a més sigui divertit? Jesús, demanes massa!
On són?
Però què n’he fet?
No les trobo.
Les he ben perdudes.
Han de ser en aquest aparador.
- Ja pots ben […]
A la Teresa de Paraules i mots que me’l va suggerir des dels seus Bressols
Damunt la sorra
l’escuma de les ones
em xiuxiueja.
LA NIT ESTELADA (1889) VAN GOGH
La fosca de la nit
m’esborra el terra sota els peus,
l’entorn desapareix
i dibuixa de llum, els estels llunyants.
Sóc una partícula diminuta,
però sóc d’aquí, i tot em pertany.
M’enlairo, i viatjo pel cel
estirat damunt la Terra voladora.
No hi ha límits, m’eixamplo fins l’infnit
i entra l’espai i el temps dintre meu.
Tot em sembla insondable
però desmesuradament […]
_______
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments