Un son tranquil
omple la casa de vida
sense brogit,
ni música, ni paraules
vesteix, mudat, el silenci.
Un altre post nou al blog 
Calendari dels premis c@ts
Participa al
_______
Traductors... bé... més o menys
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ara pensava:
“Albert fa quatre dies era així”
I ja han passat 9 anys!
Em sembla que ja ho havia comentat en algun moment…
Però quan son així de petits em podia quedar molta estona mirant les mans…
Sempre he trobat que son d’una perfecció increïble…
Està preciós, Carme..
I unes paraules belles, com sempre.
Un petonet dolç…
:¬)*******
Que dolç fa nones i somia potser amb la iaia.
Carme, quina preciositat de criatura!
Que feliç dormint i l’àvia fen-li fotos. Gaudeix d’aquest moments màgics.
Una abraçada
Que preciós! No una preocupació al món! Petons des de Finlàndia!
Quina preciositat… és que no et canses de mirar-los…M’ha fet pensar en el meu Bernat, quan va néixer, també tenis cabell gairebé fins els ulls…Ara s’enfada quan li explico, diu, “veus, mama? ja te’n foties de mi només de néixer, sóc un marginat!!!!” Però acaba riguent i cofoi dels meus records…
Cuida’l i mima’l, que tot això no li ho podrà prendre ningú!
Petons per tu!
Una monada, però tots ho són a aquesta edat, oi? Que se’t cau la baba iaia!
FELICITATS!
preciosa criatura!….
Una maravilla de niño , mi hijo también nació con mucho pelo sin embargo la mayor apenas tenía. El viernes me voy a Salamanca y en poquitos días conoceré a mi sobrinito que ya tiene seis meses.Estoy deseando tenerle en brazos,a mí me gustan los niños y niñas en todas las edades,tienen salidas para todo.
Una tanka preciosa.
Tan belles les paraules, com el sentiment que en despren com els petits miracles que ens arranquen mil somriures!
Quin goig que fa en Guillem, el nostre petit blocaire (o el nét de la padrina més blocaire de totes les padrines -àvies, al principat-).
Noninó
li diu sa Mare
noninó
el meu petitó.
Ep!
Això que he deixat abans no és meu, és una cançó de bressol tradicional mallorquina.
QUINA PRECIOSITAT DE NEN!!!
M’HA AGRADAT AIXÒ DEL “NOSTRE PETIT BLOCAIRE”…
Barbollaire, si fins i tot a mi em sembla que fa 4 dies que els meus eren així i no fa 9 anys, en fa 31 i 24. Les manetes, tan petites i perfectes. ja també. Un petó.
Striper, no fa cara que sigui un malson, oi?
Maria isabel, gaudeixo, gaudeixo, tant com puc. Una abraçada.
Petons, Merike.
Zel, no sabria com fer-ho per no cuidar-lo i mimar-lo, seria impossible. Peton per a tu també.
Xexu, ja em van regalar un pitet enorme que m’arriba gairebé als genolls. Pot absorbir molta baba. Tot controlat!
Gràcies Cinzia, Gràcies, bonica Volia traduir el poema en italià que em vas deixar. Me’l miraràs a verue si et sembla bé com l’he traduit?
Tere, buen viaje a Salamanca. Tiene el mismo pelo que su madre al nacer. Te esperamos de vualta a los blogs.
Gràcies Teresa, pensava que el nino havia eclipsat la tanka i que ningú la veia. Je, je, je…
Somiadora, els miracles de la vida, tan bonics!
Queralbs, això d e petit blocaire ja m’ha fet rumiar… Gràcies maco per a cançoneta mallorquina.
Noves flors, ja veus a mi t ambé m’ha agradat.
Dorm plàcidament.
És amo de tots els somnis.
Té el món als seus peus.
Mare, pare i àvia,,,
és la seva joguina
de vida amb
vida pròpia.
Somriu amb la
innocència dels infants;
jo no crec en
el pecat original
-si és que n’hi ha cap que sigui original…-.
El poema més pur
és el son d’un infant.
El petit Guillem
ja és ell.
Una abraçada.
onatge
Quina tendresa i dolçor que desprèn.
Me’l torno a mirar i em vé a la memòria aquella frase que canta en Serrat i que m’agrada tan que diu: Manetes de quart de pam…
Ja no dic res més no sigui que el desperti…
Salut.
onatge