Participa al
Traductors... bé... més o menys
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
License Creative Commons
obra de Col·lecció de moments està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Espero que aquest blau del que parles no sigui aquesta forma anglesa de dir trist…
“De l’instant petit,
que s’enfila pels dits,
juganer i entremaliat,
farem el gest,
blau com el cel.
Creuant els mars,
i el verd dels camps,
deixarem senyals
que seran com un somrís.
I naixerà el mot fugisser.
I la moixaina riallera.
Com el cel als ulls. “
Carme, un poema preciós!
Espero no haver espatllat gaire el teu post amb el que m’has inspirat.
Un petonet ben dolç, ple de blaus, de bon dia :¬)***
(Vull dir de blaus de colors! No de blaus de cops!!¬¬¡)
Xexu, no se m’havia ni acudit. Desgraciadament no sé prou anglès per pensar en aquesta mena de coses. Gràcies, maco.
Barbollaire, un dia blau de cel bonic, clar i net per a tu també.
Uau!
És tan tendre… és com un bombonet petit, curt, però que si el saps aprofitar i saborejar bé, et deixa tan bon gust de boca…
Fantàstic, Carme, mai hauria trobat millor manera de començar el dia
Mira quina casualitat ara escoltava aixo:
http://es.youtube.com/watch?v=XlOUnlbmH44&feature=related
Recordes segur que si no creus que ja formara part de la historia de las cançons de amor.
Neo poeta, doncs que el comencis bé el dia, i que l’acabis millor encara. Gràcies.
Striper, si que la recordo. i tant!
Jo desitjo el blau del cel de Mallorca hehe. Estic cansada de mal temps ja! Preciosa la pintura de Monet. Feia anys que no la veia. Els seus colors i els seus tons, dona molta calma…
Besades!
saps?
jo hi vaig ser…
No hi havia tants blaus… Suposo per l’època i l’hora del dia… Però Monet ja sabia on viure, ja…
I no hagués tornat… Crec què, si mai em perdo… em podreu trobar a la Normandia…
Petonet dolç… :¬)*
Barbollaire, si vas donant tantes pistes, no sé si aconseguiràs perdre’t gaire. M’agrada molt veure la foto del lloc. Gràcies. :)*****
És bo visitar el teu blog. Ara em recorda sobre una exposició Monet que veia en Roma. YouTube - Blue Gardenia- Nat King Cole
Fins i tot els meus nets tenen els ulls blaus. Saps que el color blau
dins l’espectre visible és el més penetrant dins de l’aigua. Per ço des
de l’espai la terra en general es veu blava. Visca el blau !!!
Si tot se li escau,
posa-li blau…
Carme, una abraçada.
onatge
Avui estic “pesaito”, ho sento…
Una cançó en el sentit que deia XeXu.
Ondia, Onatge! Jo coneixia la dita al contrari:
“A qui res li escau, posa-li blau”
Petonet dolç :¬)**
barbollaire, deu ser que a cada contrada fan una adaptació de la dita popular.
Salut camarada.
onatge
Caterina, et desitjo el cel més blau que hagis vist en tot l’any!
Moltíssimes gràcies per la cançó. Avui és un dia musical.
Carles, una explicació molt adient pel nostre plsneta blau.
Onatge, jo també la coneixia al contrari, la dita, però a vegade s es divertit jugar amb le s paraules, oi?
“Pesaïto, ho sento”, una cançó preciosa, per una veu magnífica. Gràcies, guapo.
Els blaus d’una primavera que arriba i se’n va, d’uns mots entre la fredor de la distància i la tendresa del seu tacte!
És el meu color!
Carme, benvingudda! El blau tot de cop m’ha semblat genial i això que no he pensat mai que fos el meu color, Gràcies, maca.
Homenatge al planeta blau?
Zenit, no tenia una intenció tan concreta, però per què no? sempre el lector acaba de dona r un significat al text o al poema.
La referència al blau, les teues blaves paraules i el quadre de Monet… una bella conjunció d’elements.