Avui fa un any que vaig escriure el meu primer post.
I ara, escric el post nº 3oo i he tingut més de 1.800 comentaris.
Vaig posar el comptador de visites del Google Analytics el mes d’octubre i des d’aleshores porto més de 10.000 visites, fetes per uns 4.000 visitants de 40 països diferents.
Acostumo a visitar una seixantena de blogs, la majoria els tinc enllaçats, però també en visito alguns que no tinc encara enllaçats.
M’ho he passat molt bé llegint blogs i intercanviant comentaris, poemes i reflexions.
No m’ho pensava pas. Creia que això seria una aventura solitària. Que potser em llegirien 4 gats i encara per casualitat. O sigui que de moment continuaré.
Però de tot això, el que em sembla més important és que em trobo dins d’una xarxa d’amics i de bon rotllo, de bons poetes i escriptors, de gent de qui aprendre molt i amb qui parlar de temes importants, amb qui intercanviar lectures, discutir temes de debat, gent que fan rumiar o que col·laboren a les meves reflexions, altres que proposen jocs i coses divertides.
Aquesta és, ara, una part de la meva vida que m’agrada molt, encara que necessiti molt de temps per a llegir tants blogs.
Per altra part, llegeixo menys libres que abans, dormo menys que abans i m’aillo més estones de la família. I tot això és cert i potser caldrà posar-hi remei.
Com repartir millor un temps per força limitat?
Aquest serà el repte del meu segon any de blog. Algú n’ha trobat la solució?
Felicitats a tots els taures, com el meu blog!
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Carme et felicito per la feina feta. Per tot el que has llaurat i sembrat. Per l’amor per la feina ben feta. I per tot el que has fet i fas per amor a l’art…
Una abraçada.
onatge
Moltes felicitats Carme! Un post collonut per celebrar l’aniversari, un post que demostra la teva implicació amb la gent i les teves ganes de participar. I si bé és cert que perdem molt de temps pels blogs de Déu, també és cert que dóna moltes satisfaccions, i que s’acaba trobant una mena de família virtual que t’escoltes i respectes.
Endavant en aquest segon any, i a seguir amb aquest magnífic blog que tens, sòcia.
Moltes Felicitats per aquest aniversari molt haviat arriba el meu.
Mai de la vida haguera arribat a pensar que una cosa així de freda i distant podría resultar una manera tan efectiva de crear lligams. Però és precís que ho siga. És la paraula, désprés de tot, la que pren protagonisme en tot. Per mi, tinc que dir, que és un privilegi poder conèixer part del teu món interior. És un acte de generositat, vulgues o no vulgues. Moltes felicitats per aquest aniversari (n’esperem molts més!) Una gran abraçada.
P.D. Si saps com desenganxar-te dels blogs m’ho dius aviat. Aquesta “litúrgia” diària em té ben fidelitzat.
Diuen que els taures som constants i pacients, com tu demostres en la tenacitat de ‘actualització constant del teu espai.
Felicitats i ànims. segur que sabràs trobar moments per a tot. Perquè una col·lecció de moments no deixa de ser això, oi? Un grapat d’espais deiferents que s’entrecreuen i interelacionen.
Salutacions des de Vallromanes.
Felicitats per aquest primer any, Carme!!
Jo no he aconseguit desenganxar-me (i ara per ara, ni ganes…). Però he tingut la necessitat d’espaiar la meva presència.
Intentar ser-hi tots els dies, almenys a mi, m’esgota. I no vull que el blog sigui una obligació.
I, fins i tot jo, necessito de tant en tant dormir algunes hores… ;¬)
A mi m’ha donat moltes, moltíssimes estones de felicitat. M’ha fet, m’heu fet créixer.
I em considero molt afortunat…
El blog m’ha portat a fer coses que no hauria cregut que faria mai.
Ha trencat la meva “associalitat” (vaaaa! digueu timidesa i vergonya), fins arribar a conèixer alguns de vosaltres en viu i en directe!!!
I com t’ha d’estranyar les visites que tens, Carme? Tens un blog lluminós… Què, tractis el tema que tractis, sempre et deixa (crec jo) un somriure dolç, tendre, al rostre, al dins…
Ple de poesia (i no sols en les baules i altres poemes, que són magnífics!)… Sempre hi ha aquella picadeta d’ull. Aquell gest de complicitat.
He tingut moltíssima sort, trobant-te, Carme.
Gràcies de tot cor per ser-hi i pel regal dels teus post.
Una bosseta de petonets dolços
(PS. Per cert un gran gust escollint la data per iniciar un blog! T’ho dic per experiència! Gràcies per la felicitació! ;¬P)
Moltes felicitats, Carme!
Tranquil·la, jo vaig començr amb el món del xat i, després d’un temps de desequilibri… em vaig tornar a equilibrar, amb això del temps per a la família, per a la lectura, per a l’estudi, per a… hi ha un temps per a cada cosa. El que si que és cert és que aquesta afició dels blocs (ara) dels xats (fa uns anys, al menys en el meu cas) comporta que una part de la nostra vida hi estigui dedicada. de tu depèn la part que hi vulguis dedicar…
Una abraçada forta i endavant!
Que per molts anys més et puguem llegir i continuem gaudint de les teves paraules, Carme!
Una abraçada molt forta.
Felicitats, Carme, per l’any de blogaire. I també moltes felicitats per la teva condició d’àvia acabada d’estrenar (sempre arribo tard i normalment ja no dic res), molts petonets i magarrufes al Guillem!
Moltíssimes felicitats. Per molts anys, Carme. Estic molt contenta d’haver topat amb el teu blog.
Jo no vull allunyar-me dels blogs, encara que hi dedique un temps que podria dedicar a una altra cosa. Potser, si en algun moment em veig molt apurada de temps, podria espaiar una mica més els posts ue escric, però res més.
Espere llegir-te, i poder-te felicitar l’aniversari blogaire, durant molts, molts anys.
Moltíssimes felicitats! Que puguis fer un post com aquest per molts anys més perquè així et podrem seguir llegint per molt i molt de temps. El teu blog és un dels que més m’agraden i al que li tinc molta estima, ja que es pot dir que varem començar els nostres inicis quasi bé juntes, te’n recordes? Record que et vaig comentar un conte, que feia dies que llegia els teus escrits però al principi (per la novetat i potser la mica de por que fa aixo de fer-se un blog) no m’atrevia a comentar-te :S
Jo vaig fer un anyet el passat dia 26 però per circumstàncies personals no vaig poder fer el post…
Una besada molt forta i gràcies per deixar-mos llegir els teus escrits. El meu relat preferit és el del Bookcrossing! Em vaig quedar amb ganes de més!
Carme,
Felicitats per aquest (només?) primer any a la catosfera! En els tres mesos que porto en aquest món, ja m’he adonat que, com tu dius, pot arribar a ser absorbent i, fins i tot, addictiu. Suposo que, com tot, és qüestió de dosificar-se i trobar el temps just per cada cosa. Estic segura que ho podràs fer i que no et caldrà esperar 1 any més! (quan hagis trobat la recepta, no t’oblidis de postejar-la…)
Muchas felicidades a ti por estar ahi, por ser como eres: imaginativa,creadora,vital,siempre dispuesta a nuevas iniciativas,tan tierna,solidaria y con esa alegría de vivir que tanto admiro y que rebosan sus poemas y sus escritos.
Felicitaré a mi hija porque me animó tanto a meterme en esto de los blogs y a Cateria que con sus enlaces me puso en contacto contigo y con ese grupo tan fantástico y ahora lamento que las palabras parezcan tan usadas o mi torpeza al usarlas que no acaban de llevar el mensaje que yo intento expresar : es un lujazo conocerte
Moltes felicitats, segueix així.
Moltes gràcies a tots,
Una abraçada, Onatge,
Xexu, I tu continua amb el teu fantàstic blog, també, soci!
Striper, el teu serà molt més sonat, no es pot comparar el teu èxit i el meu!
Josep Manel, jo tampoc ho haguera pensat mai. És més si m’ho arriben a predir haguera dit que s’equivocaven.
Víctor, tu si que tens constància i tenacitat i voluntat, la tev a quantitat de blogs m’apabulla i no dono l’abast a veure tantes informacion s sinteressants que dónes. Gràcies per la visita.
Barbollaire, síííííí´, un dia genial. Els teus posts i comentaris són també un regal per a mi. Gràcies per ser-hi. Petonets.
Arare, m’animes, crec que ja m’estic regulant una mica…
Monalitza, una abraçada bonica!
Rut, mai no arribes tard, i ja m’agrada que diguis coses, gràcies per la visita.
Noves Flors, no, no si justament el problema és aquest que no vull allunyar-me’n, dels blogs, no ho faré pas. Gràcies bonica.
Caterina, i tant que me’n recordo. El meu primer comentari va ser el teu. Em va fer tanta il·lusió! I des d’aleshores sempre he llegit els teus posts. He après de cinema! Un piló! Continuar el Bookcrossing, és una bona idea, te la pesco al vol.
Teresa, et mantindré informada de les estratègies que se m’acudeixin per a repartir bé el temps… M’encanta llegir blogs, i al teu, ja ho saps, hi sóc sempre, comenti o no.
Tere, muchíssimas gracias, deberà de ser más o menos el mismo lujazo que conocerte a ti. Estoy encantada siempre con tus sensatas refxiones sobre cosas distintas en blogs de muy diferentes temas.
Zenit, m’alegro d’haver-te conegut. Ens llegim.
Encara que tard!!
Per moooooooooolts anys ens segueixis delitant!
MOLTES FELICITATS!!!! espero que trobis la manera de treure el temps que necessites per arribar a tot arreu! Jo, sincerament, no he trobat encara la fórmula de la “bona reparició del temps entre el món virtual i el real”, però “estoy en ello”, quan en tregui una conclusió la compartiré amb tu!
Una abraçada i espero poder-te llegir molt temps més!!! :-)))
doncs… enhorabona per seguir amb ganes.
dels quatre gats que esperaves… un era jo?
i gràcies per felicitar-me, que sí, sóc taure!
petons i llepades d’aniversari!
Núria, moltes gràcies i encara no és pas tard, sempre s’hi és a temps. I més si és des d’Estocolm. Quin luxe!
Bruixoleta, compartirem coses i més coses i si trobem la manera d’eixamplar el temps també. Gràcies bonica, espero que encara estiguis desestressada.
Felicitacions mútues doncs, Gatot! Els taures sou unes grans persones, ai! no! tu, no! tu ets un gran Gatot. Poser si que devies ser tu un dels 4 gats. No m’imaginava pas que això fos una expressió tant literal! Petonets d’aniversari, també.
Moltes Felicitats Carme.
Trobar espai per fer una mica de tot. Jo crec que de tant en tant va bé fer una pausa .Jo ara torno a llegir més i a dormir més, però a vegades em pot més l’addicció.
Però crec que és saníssima!
Petons!
Sí, Joana, jo també la trobo saníssima i no és pas que vulgui deixar-la. Potse r una pausa é s una bona idea. A l’estiu.
Petons.
La pluja es el meu sol , estic content si plou , que plogui sempre! “Cal que neixin pluges a cada instant” visca la pluja! I visca l’avia Carme i visca els aniversaris i tot i tot. APA!
Miquel Àngel, gràcies… i dintre d’aquest tot i tot em deixes dir: Visca la poesia! vica els blogs! visca la música! i més tot i tot. APA!
Felicitars per aquest primer any de bloc!
És un dels meus referents, sempre el visit, encara que no sempre hi deixi comentari. Saps que les teves poesies me ténen encisat.
No afluixis!