En Guillem ja té 4 dies, de sobte plora una mica, amb aquella veueta que fa, que sembla que no s’acabi de decidir si plorar o no, com si només ho provés i canviés tot de sobte d’opinió.
La marona l’agafa per donar-li el pit, li parla dolçament, se l’apropa a la cara per fer-li petonets i caricietes i el Guillem obre la boca i busca, el cap balanceja una mica i ara toca la galta de sa mare ara no la toca, i ell busca, la boca oberta i la llengua en acció.
- Mira que és bonic, quins petonets que em fa!
- Mmm, mmm, mmm.
- Oi, Guillem, que em fas petonets?
- Mmm, mmm.
- Cada vegada ho farem això, eh? seran els mimitus d’abans de menjar.
- Mmm, mmm, mmm…
I un cop posat al seu lloc, comença a xarrupar amb el seu convenciment habitual.
I jo, ara ja no sé si sóc àvia embadalida o mare embadalida. Millor les dues coses.
Que en són de bufons tots dos!
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
He vuelto a mirar la foto y está muy grande , os ha nacido ya crecidito,tengo curiosidad por esas cosas, ya sabes, peso, talla,es que le miro y se le ve enorme y con un color de cara tan natural para ser recién nacido, que ,ya sabes los primeros días o estas coloraíllos o con algo de ictericia .Es realmente precioso.
A veces se les escapa una sonrisa de satisfacción aunque sean recien nacidos,nosotros tuvimos suerte de hacerle una foto en ese momento a mi hijo hace 24 años y a mi sobrino-nieto hace seis meses,una sonrisa en un bebé de cuatro dias, creo que la puse en mi blog. Mira a ver si captas una en tu niño y nos la muestras. Un abrazo, te envidio…
Tere, pesó 3.300 g y 49,5 cm. Y tiene la cara rellenita. Y además hoy en el cuarto dia ya casi ha recuperado el peso del dia del nacimento, pesaba hoy 3.280 g. Ya se le ha escapado alguna sonrisa de las que tu dices, però no la hemos captado. Pero seguro que lo consiguen, sus padres, como todos los padres de la era digital, estan tirando un montón de fotos por minuto y además son mejores que las mias.
Ets una iaiona que li cau la baba,et tindrem que comprar un pitet tambe a tu.
Doncs, Striper, me n’han regalat un que m’arriba gairebé als genolls, i no sé si serà suficient, encara.
En Guillem ha nascut ferm. Ha nascut home i es farà persona. Serà un home de profit…
Guillem ve del germànic Willhelm. Literalment, significa elm voluntariós, però la idea és de qui protegeix amb decisió.
Àvia Carme, una abraçada i una moixaina pel Guillem.
onatge
Quina sort poder veure les dues generacions que t’han seguit d’aquesta manera. És tot un espectacle de la natura, i no m’estranya que se’t caigui la bava amb totes dues dos.
Gràcies, Onatge, m’encanta aquesta mena d’nformacions, ja m’havien dit fa poc que el significat del nom anava sobre la protecció.
Xexu, sí, tens raó, un espectacle i com una mena de miracle que no pots acabar d’entendre, o que no t’acabes de creure.
Quànta satisfacció en veure el resultat d’una feina ben feta, eh Carme?
Em recordes ma mare quan jo vaig tenir els meus bessons. Ja quasi estan a punt de fer 20 anys i encara son “els seus xiquets”, clar que…, jo aviat en faré 45 i encara sóc “la nena” XDDDD
Una abraçada, dolça.
MOnalitza… I que pogueu ser els xiquets i la nena per molts anys, ja que crec que en som sempre, mentre els pares hi són. Una abraçada ben dolça també.
fa emocionar el teu post d’avui. Deu ser meravellós veure a la teva filla convertida en mare. Una abraçada!
Sí que ho és, gràcies bonica, una abraçada per a tu. Cuida’t!
Quin post tan bonic ple d’emoció, una
abraçada!