Hi ha una colla de citacions sobre la felicitat, que centren l’atenció en la seva dificultat i ens donen a entendre que la felicitat o bé és una cosa de ximplets o bé se’ns escaparà sempre, com si la felicitat fos imposible. N’he trobat algunes en els vostres comentaris i m’han fet venir gane s de parlar-ne més i que tots hi poguem dir el que pensem nosaltres.
Per ser feliç, s’ha de ser infeliç
Per ser feliç s¡ha de ser una mica idiota…
Popular.
”Felicitat”: no t’he reconegut sinó per la remor que vas fer en fugir.
Bernard le Bouier de Fontenelle
La felicitat és com un eco: contesta, però no ve.
Carmen Silva.
Que feliç era jo quan era infeliç.
Marquesa de Sevigné.
Creieu que tenen raó? Jo per molt que pugui pensar que sí, que en tenen, que la vida és massa complicada, massa injusta, mai no puc deixar de revoltar-me i de creure que fins i tot prenent consciència de les coses, fins i tot pensant i no essent beneits hem de trobar la maner de ser feliços. Jo no crec que s’hagi de ser beneitó per a ser feliç. Clar que potser no sóc objectiva… fa temps que sento que sóc feliç.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Para ser feliz basta con valorar lo que nos rodea en su justa medida,no creo que haya un mundo feliz, ni un nirvana ni siquiera ese estado de “idiotez” que es el enamoramiento nos mantiene permanentemente felices.
LA FELICIDAD ES APURAR EL MOMENTO
La del eco realment bona.
No crec que tinguin raó, per ser feliç no cal ser una mica tontet. El que si que ajuda és haver-ho passat malament, un concepte no existeix mai sense el seu contrari. Estem d’acord en que es pot ser feliç amb poqueta cosa, amb poqueta cosa a ulls d’alguns, però si és el que volem, per nosaltres aquesta petita cosa és el més important. Aquella persona al costat, aquells amics, aquell petit capritxet de tant en tant. Ja saps, felicitat, què t’he d’explicar a tu?
La de Sevigné crec que és la més adient per a mi! hehe
Com va això de ser àvia? Què tal el Guillem?
Un petonàs guapa!
Aquest és un tema que sempre m’ha atret. Fins i tot gos a dir que és l’eix de l’existència, la felicitat. Una definició ha de ser complexa, fins al punt d’arribar a ser impossible. Per això no crec que hi pugui haver UNA definició, sinó moltes, i totes vàlides ¿per què no?
Record quan era estudiant, un professor de filosofia ens va fer definir la felicitat; un alumne va dir “felicitat és tenir tot el que desitges”, i el professor va respondre ¿i si canviam l’ordre?: “felicitat és desitjar tot el que tens”. Aquesta és una de les definicions que més s’apropen, per mi, al concepte de felicitat.
També podríem dir que és una col·lecció de moments, ja que mantenir-se sempre en estat de felicitat no és possible.
Una altra manera de parlar-ne que solc emprar és la frase: “el que importa no és tant arribar, sinó gaudir del camí”.
Salut i sort! (també això pot ser felicitat)
Bon dia!
Jo, fins no fa gaire, pensava que la felicitat no existeix. Què sols hi havia moments en que et trobes menys malament, menys putejat…
Des de fa un temps, relativament curt, penso que la felicitat és un fet. Potser no la FELICITAT. Però si la Felicitat.
Algú, a qui estimo molt, m’ha fet veure que el motiu de la meva visió negativa, no era un defecte.
Què fins i tot era quelcom positiu, perquè em feia veure coses que d’altres, potser, no poden, no saben veure… Encotillats en prejudicis i formacions repressives.
Ondia! Perdona’m Carme, que sembli tant narcisista o cregut o…
Però és que em sento molt millor. Interiorment. Sense “punxadetes” internes per res o, mooooooooolt lleus.
Perdona el rollo, nina
Petonets dolços.
:¬)**************
Tere, seguro que no existe un mundo feliz. No se si existe un nirvana, pero si que se que existe una felicidad que se vive aunque no estés pensando en ella, que te hace pensar incluso sin querer ni esforzarte en lo bien que te sientes, o en la ilusión que te hace esta cosa o esta otra, en lo a gusto que te quedas con tus actividades o aficiones o conrelaciones familiares o con tus amigos. Y no tengo ninguna duda que està absolutamente atada en el hecho de apurar el momento, como tu dices.
Striper, si és una bona collita de frases, regalades en aquest cas.
Xexu, doncs aportes un concepte per a mi importantíssim, que són les coses prioritaries per a cadascú, poden ser petites, però fonamentals i per un altre seran unes altres.
Caterina, tot bé, el Guillem una preciositat, i jo feliç, potser per això em dóna per aquests temes. Però bé, sempre m’han interessat, quan no era feliç per saber com ser-ho i ara per saber com conservar les actituds adequades i saber mentenir la dedicació necessària a aquest a feina tant important.
Querabs, a mi també m’ha atret sempre. La frase del teu professor està molt bé, com a fonament està fantàstica, però a mi sempre m’ha semblat que tenia un raconet amagat de conformisme, que a mi em fa remoure el cul a la cadira. Per a mi la definició d e felicitat (la meva) seria: construir la teva vida cap a on vols anar, cap a les coses que per atu són importants i prioritàries. Cada vegada que un fet o una actitud està d’acord amb aquest camí, ets feliç. I si no pots mirar de dirigir, o de reconduir o d’acabar d’aclarir què és el que vols.
Barbollaire, quina sort que hagis canviat d’opinió, em sembla genial que et sentis millor. I no he de disculpar res de res, un rotllo de tant en tant em sembla mooolt bo per a la salut, sobretot si és com el teu. Petonets dolços.
La felicitat és poder omplir-se els braços amb un ésser estimat, de quan en quan.
Al meu entendre, la felicitat és una elecció, no una loteria. Escollim ser feliços amb allò que tenim, amb allò que desitgem, amb allò que ens fa mal i el que ens dóna plaer. Com a elecció, doncs, la felicitat és un acte de voluntat que va més enllà de la sensació de benestar, de joia, etc. La felicitat és una actitud, surt de nosaltres mateixos i no depèn (o no hauríem de deixar que en depengués) de l’entorn, del que ens passa, del que ens fan…
Estic d’acord en la teoria dels contraris: per entendre què és la llum, cal haver experimentat la foscor. Tanmateix, XeXu, no m’agrada veure la felicitat com la consecució d’allo que “volem”, amb qui estem, etc.
Quant a les definicions de felicitat, Queralbs, em sembla que més que definicions, són fórmules per aconseguir-la, que no és ben bé el mateix. Un metge, professor meu, solia dir que quan hi ha molts remeis per a un mal, això significa que cap d’ells no és eficaç. Potser passa amb les fórmules, que es queden en això, en fórmules, sense arribar a proporcionar-nos una felicitat veritable i duradora.
Crec que és molt sa pensar, divagar, parlar, exposar idees, mastegar-les i escopir-les si cal, no donar res per assentat, per més que haguem pensat sobre una cosa, val la pena mantenir-se oberts i donar-se temps per saber què pensem, més enllà del que llegim, de les frases que ens inspiren, dels textos que ens colpeixen. Per això, m’encanten aquestes iniciatives de tertúlia, Carme. Moltes gràcies i, com diu en Barbollaire, perdoneu pel discurs.
Doncs mira, Josep Manel, aquestqa em sembla una fantàstica definicoió i formula a la vegada.
David, tu dius un acte de voluntat, jo diria més aviat una determinada actitud. Un acte de voluntat per acceptar les coses tal com són i voler viure el moment amb felicitat vagin com vagin les coses… això és molt estoic. Està bé per a qui ho aconsegueix, però no és fàcil. A mi em sembla més accessible una barreja d’això que tu dius (seria una felicitat que depen només d’un mateix) amb una actitud de buscar allò que és important per a nosaltres. Sigui el que sigui. Allò que enss dóna pau, benestar o una felicitat de le brillants, que dic jo. Per això a mi m’agrada el que diu en Xexu, la felicitat d’estar amb algú que estimes, de tenir amics també està bé, la felicitat d’ajuda r algú o la que sent s quan algú t’acompanya o t’ajuda.
Si jo no hagués tingut 30 comentaris al meu post d’aprenent d’àvia (per posar un exemple proper) hagués estat feliç sense trobar-ho a faltar, però tinc una allau de comentaris afectuosos, tendres i fantàstics i sento aquesta felicitat brillant, en positiu, d’allò que és bo, potse r immerescut, potser inesperat, però aquesta sensació no voldria pas perdre-ma-la.
Perdonats tots els discursos, a mi m’encanten les tertùlies, David!