Comentaris a: Aprenent d’àvia

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Fri, 09 May 2008 18:07:34 +0000

Ei! Miquel Àngel, gràcies per la visita, em f a il·lusió veure’t per aquí.

By: Miquel Àngel

Miquel Àngel — Fri, 09 May 2008 10:53:06 +0000

vers per on
no hi ha cap poema millor
ni cap paraula
no cal dir res…
xxxist!

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Thu, 08 May 2008 22:03:38 +0000

Bruixoleta, doncs si crida molt, l’instint maternal, potser li hauries de fer cas… ai, ai, que ja m’estic ficant allà on no em demanen. Una abraçada ben grossa.

Ignacio, així m’agrada que facis els deures! M’agraden molt els teus consells de nét experimentat que ha gaudit de l’àvia i l’ha fet gaudir a ella. Gràcies petit poeta. M’agrada el que dius i crec que no em costarà gens de fer-ho.

Gr`cies Atrgentviu per la visita i per la teva felicitació. I tant que ens entenem! Vindré a veure l’Otto, al teu blog.

Onatge, maco, gràcies per dedicar-me un poema, m’afalaga molt. Un petó.

Tens raó Zel, ja porto sobre tot el que necessito, ´m’hi trobo molt bé en aquest paper, de moment. Em feia gràcia la visió dels néts sobre les àvies i m’ha agradat el que han dit. Gràcies per passar per casa i per les teves paraules dolces.

Moltes gràcies Joana, estic disposada a disfrutar-lo cada segon que poguem compartir que espero que siguin molts, perquè tinc la gran sort de tenir-los molt a prop. Petonets.

By: Joana

Joana — Thu, 08 May 2008 19:57:22 +0000

Eiiii! Que arribo tard!
Quina imatge més dolça! La viva estampa de la FELICITAT!
Que en gaudeixis molt i com en tot no cal gaires manuals.
Molta salut per a disfrutar-lo!
Abraçades!

By: zel

zel — Thu, 08 May 2008 19:38:03 +0000

Després de les cites de la felicitat he anat avall i sort que ho he fet!!!
A veure, fas cara de mare, i ja saps que arreu, de l’àvia en diuen la gran mare, i només és això, em sembla, una mare gran que es pot permetre amb sort el contemplar joiosa el menut sense por, sense angúnies, amb saviesa de qui ja ho ha viscut, amb amor infinit, amb paciència que la vida ja ens ha ensenyat, amb el record d’un camí ja conegut, esperant cada petita alegria que ens donen amb més goig, que ja saps que vindran i les disfrutes abans, durant i després…

Si fas una cara que enamora….

Podria ser teu, no veus? Com has d’aprendre allò que ja tens escrit al cor, a a sang, a la pell? T’estimarà molt, i serà feliç amb tu…Parla molt amb ell, explica-li contes, riu i fes-lo riure, sigueu feliços!!! Petonassos! (Em fas enveja)

By: onatge

onatge — Thu, 08 May 2008 13:29:27 +0000

Hola Carme, només una petita improvització sobre el teu aprenentatge, que per cert el portes molt bé.

L’Àvia…

L’Àvia té l’alè
de la felicitat.
És el referent
de tots els vents.

Ella no té
manual d’instruccions
però té solucions…
De vegades té anys,dolor,
artrosi; però sempre
hi és malgrat que
de vegades no la veiem.

L’Àvia té el somriure
de la vida.
La mirada de
la serenitat.

Els fills –nets-
acaben tenint
una segona mare.
De vegades l’Àvia
s’aguarda la soledat
en un calaix.

Si és la mare
de la noia,
serà l’Àvia.
Si ho és del noi,
serà la sogra…

Però la Carme per damunt de tot
és la col•lecció de moments,
que vol dir plena de vida
i que a més sap sembrar-la…

ara 8 maig 2008.
onatge

By: El Mèlich

El Mèlich — Thu, 08 May 2008 11:49:47 +0000

Carme sóc l’Argentviu.
He vist al fòrum de la Monatitza que ja has entrat al club dels avis.
Jo fa sis mesos que em vaig estrenar.
No cal que et comenti ni et demani allò que se sent amb un net als braços.
Ja ens entenem veritat?
Que sigui per molts anys
Una abraçada
I felicitats a tota la família.
J. mèlich
P.D,.
Si entres al meu blog veuràs al meu Otto

By: ignacio

ignacio — Thu, 08 May 2008 08:40:34 +0000

ah, i per a quan sigui més grandet, recorda:

tu ets l’aliada del guillem; no la de la teva filla o el teu fill!!!

enhorabona

By: ignacio

ignacio — Thu, 08 May 2008 08:38:10 +0000

i les històries que em contava la meva iaieta a l’hora de menjar? i les gormanderies que em donava -somrient maliciosament- d’amagat de la mare? i la cara de felicitat -igual que la teva a la foto- que posa sempre que em veu???

se’t veu enamorada del guillem!!!

per fer d’àvia no hi ha manual d’instruccions, però m’assembla molt que no et caldrà

sí que seràs feliç -ja ho eres, suposo, però més ;D

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Thu, 08 May 2008 07:18:12 +0000

Gràcias, Tere por tu enhorabuena y tus buenos deseos. Todo el mundo apuesta por malcriar a los nietos, yo creo que no lo voy a malcriar, precisamente por lo que tu dices, por quererlos no se malcrian sino por dejarlos sin unos límites claros sobre lo que se puede hacer y lo que no.