Robelflu del blog Armonia em va passar fa uns quants dies l’arbre de la felicitat. Ella la repartia per tots els blogs que acostuma a visitar. Em sembla bonic que un arbre reparteixi felicitat. Els arbres són uns éssers tan pacífics, tan preciosos, tan útils per a nosaltres, tan imprescindibles, que em sembla que qualsevol arbre pot ser un arbre de la felicitat. Jo faré el mateix, intentaré escampar la felicitat a través de l’arbre a tots els meus en llaços, el meu desig seria que quedés ben repartida.
Què us sembla felicitat amb olor de cedre?
Una citació adient:
“La felicitat depèn més de com fem les coses que de les coses que fem.”
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Completament d’acord amb la citació, nina…
Jo podria donar fe què escampes felicitat…
Moltes gràcies per fer-ho, Carme.
Un petonet dolç :¬)*
El teu post d’avui em recorda llapiços de color.
Molt bona la frase! Dóna molt que pensar. I és ben certa. De qui és?
Barbollaire, m’alegro que estiguis d’acord amb la frase, perquè jo la tinc molt i molt provada, comprovada i certificada.
Striper, m’agraden els llapis de colors, molt! Les capses de llapis de colors ben arrenglerats, amb la punta fina i els diferents tons… oooh! després potser no sé què fer-ne ni com treure’ls partit, però m’encanten. O sigui que m’afalaga el teu comentari.
Caterina, m’agradaria poder dir que la idea és meva, però no seria del tot cert. Jo sempre utilitzo, des de fa molt tmeps idees i raonaments semblants per quan la gent em planteja alternativers o decisions que els costa de prendre. Sempre dic és més important “com” o amb quina actitud decideixes això o allò que no pas el que decideixes. Més tsard vaig trobar la frase al llibre “1.OOO pessics de saviesa” d’Antoni Bolinches” No cita l’autor, en moltes frases els cita i en moltes no. No sé si les que no duen autor és que són d’ell…
L’arbre de la felicitat també es diu compartir.
Els arbres en saben molt d’això.
Potser sí, potser la felicitat, en un cert grau, és una qüestió d’actitud.
Hola Carme, continuo sent un sense blog…
M’agrada i et felicito per sembrar l’arbre de la felicitat, hi comparteixo i entenc la citació.
Salut. onatge
Gràcies, Carme, per escampar la felicitat que, com tu dius, depèn mès d’actitud que no dels fets.
Cerme, amb aquest post ja has escampat felicitat!
Un petó
Joan Grau, Noves Flors, Onatge, Teresa i Maria Isabel, gràcies per ser aquí, també vosaltres escampeu felicitat visitant blogs. Fins i tot els sense blog, Onatge!