Hi ha gent que sap positivitzar-ho tot. A mi m'agrada aquesta gent, aprenc d'ells i m'adono que jo sempre em sento millor buscant solucions, creant possibilitats que no pas queixant-me. Aquesta lliçó o conferència és interessant, tingueu una mica de paciència.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Carme,
És un vídeo deliciós. Quina enteresa! Saps? A casa sempre m’han ensenyat que costa el mateix pensar en positiu que fer-ho en negatiu; però en canvi el resultat és espectacularment diferent.
Envio l’enllaç del teu article a unes quantes persones que estic segur que sabran apreciar aquest vídeo.
Salutacions cordials des de Vallromanes.
El Video molt bo, i com dius millor buscar solucions que lamentarse
És un vídeo impressionant des de l’inici al final.
Como llevo un montón de años con cierta espada de Damocles sobre mi cabeza, te diré que sí ,que vale la pena desdramatizar, relativizar,aprovechar cada minuto como si fuera el último, pero no atropelladamente, sino con calma y haciendo de verdad lo que uno desea ,todo ello sin perder de vista la importancia de la situación.
Carme…
S’ha de ser molt gran per reaccionar així… I la base també ha d’haver sigut formidable…
No sé si jo sabria ser així… O qui sap… Potser la magnitud del fet pot regirar-ho tot…
Esta clar que molt millor provocar sempre somriures o riures…
Si mai arribes… espero no deixar de ser un “gamberru”…
Moltes gràcies, nina, per fer-nos arribar aquesta lliçó de vida
Un petonet dolç :¬)*
Ara no tinc temps de mirar el vídeo, a veure si trobo una estona més tard. Però et diré que no sempre és fàcil saber buscar solucions i ens quedem en les queixes i en les males cares. Els que saben fer-ho són els que tiren endavant de seguida, això segur. Cal aprendre’n, i tant. A grans mals, grans remeis, diuen, oi?
Carme, gràcies per haver penjat aquest video per a que els demés el poguerem vore. Crec sincerament que tots deueriem imitar l’estil de vida d’aquest home, és una de les millors maneres de viure.
Hola guapa,el dia 5 farà un any que va morir la meva germana de la mateixa malaltia.
T’asseguro que no se com sabent que els queda tan poc poden transmetre tanta fortalesa i donar aquests anims quan ells els necessiten més tu.
Realment persones dignes d’imitar.
un petonàs
És impressionant el vídeo! És cert que si pensessim més sovint que amb la ment positiva i cercant solucions en sentiriem molt millor que no pas el contrari, potser ens esforçariem més…
Víctor Pamies, benvingut al meu blog, m’alegro que t’hagi semblat interessant el vídeo i que hagis volgut compartir-lo. És justament el que em va passar a mi. Gràcies per la visita.
Striper, sí lamentar-se em sembla ben cansat.
Núria, a mi també m’ho ha semblat.
Tere, me interessa tu punto de vista. De alguna manera lanzais un mensaje a todos que hacer el esfuerzo de no dramatizar i de aprovechar la vida tal como viene vale la pena.
Barbollaire, espero que no ho hagis de comprovar mai i també que no deixis mai de fe r bromes i riures.
Xexu, tens raó no és fàcil, però jo crec que com tot a la vida se’n pot aprendre. Si n’aprenem amb coses petites… en sabrem si mai ho necessitem per una de més greu.
Pirene, gràcies Pirene, per les teves visites.
Robelfu, quina experiència més dura per a tots! Gràcies per compartir aquesta experiència amb nosaltres. Segur que la seva força no va ser en va, segur us va quedar entre vosaltres per a ser reutilitzada en els moments difícils. Una abraçada i un record el dia 5 per ella, per tu…
Caterina, sí, sempre podem aprendre cada dia una mica…
Feia dies que no passava per casa teua (no perquè no en tingués ganes) i mirant i escoltant aquest vídeo he pensat: -mira…, mai hauria de ser tard per fer el que hom desitja. I per això t’he escrit
Un petó, Carme.
Monalitza, tant de bo que mai no sigui tard per a tu per a fer tot allò que desitges. Haurem de fe r com ell esprémer fins l’última gota.
Encara no he pogut veure el vídeo perquè l’ordinador no el carrega… ho faré, segur. Pel que fa a pensar en positiu… crec que és una pràctica en la qual ens haurien d’educar. Costa molt canviar el xip quan no hi estàs acostumat. És tan difícil com qualsevol canvi d’hàbits. Penso, per això, que un cop ho probes, els resultats són tan extraordinaris que, fins i tot quan no em cal afrontar cap situació difícil, ho poso en pràctica. Un dels àmbits en els que millors resultats dona, és en l’educació dels fills.