Ell diu que va ser embestit o atropellat, per aquesta novel·la. Que no va poder evitar escriure-la a partir d’un sol estímul, d’un disparador potent que no va tenir aturador.
Crec que explica a la meravella la relació dels somnis i les fantasies amb la realitat. Com la nostra ment és un filtre que interpreta el món on viu. De petit i també de gran. I el paper que hi juga la imaginació que crea sovint el nostre entorn i la nostra vida de veritat.
És curiós que el seu sentiment d’hiperrealitat, de més contacte amb el món, de més unitat amb l’existència, parteix sempre de situacions que se situen al marge de la realitat més prosaica.
Hi ha un fragment que m’ha seduit especialment, em fa pensar de què i com ens enamorem i com hi responem i també en quantes persones deu haver-hi que es guarden ben endins sentiments confosos, dels quals l’altre no en sabrà mai res. En aquest cas ell ho sap… sempre amb duresa però ho acaba sabent
“ Entonces comprendí de súbito que uno se enamora de un habitante secreto de la persona amada, que la persona amada es el vehículo de otras presencias de las que ella ni siquiera es consciente. ¿Por quén tendría que haber estado habitado yo para despertar el deseo de María José?
- ¿Por quén tendría que haber estado habitado yo - dije en voz alta - para despertar tu deseo?
- ¿Qué dices?
- Te lo preguntaré de otro modo: ¿Por quién estoy habitado desde que nos conocemos para haber provocado tu rechazo? ¿A quién ves en mi que tanto te disgusta?
María José se tomó su tiempo. Apuró el canuto hasta el filtro, se tragó el humo, lo mantuvo en los pulmones, expulsó los restos de la combustión y mató la colilla sobre el cristal de la mesilla de noche (el cenicero le caía lejos). Después me observó largamente y dijo:
- Estabas habitado por mi hermano, todavía lo estás. Por eso te tenía aversión, pero también amor. Si no te hubiera tenido aversión, no te habría rechazado como lo he hecho a lo largo de todos estos años. Pero si no te hubiera tenido amor, no estaría, a las tres de la madrugada, en la habitación de tu hotel, no habría ido a verte a la universidad, no habría leído tus novelas, no te habría seguido desde tu primera aparición pública, no habría recortado las noticias, por pequeñas que fueran, que leía en los suplementos literarios o en las revistas especializadas, no habría conspirado para que la universidad te invitara a dar una conferencia, que vaya mierda de conferencia, por cierto, nos has dado.”
Us en podria citar d’altres, ja que hi ha fragments i idees molt boniques en aquest llibre, però millor que el llegiu, si us ve de gust.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
En prenc nota de aquesta proposta.
fa molt de temps que no em llijo un llibre…
pel què expliques i pel trosset que has dixat aquí, me sembla que este m’agradaria llegir-lo
bona nit, carme
a mi tb em sembla que m’agradaria molt aquest llibre. Me l’apunto!
Una abraçada
A mi em va fascinar el final, i aquella finestra per la que Millàs veia tot el barri. El vaig llegir gràcies a na Tere de El camino incierto que me’l va deixar. No havia llegit res d’aquest escriptor encara. Està molt bé i es llegeix amb molta facilitat.
Una abraçada, Carme
M’alegro que la Caterina coincideixi amb mi, segur que us agradarà, somiadors, que ja començo a coneixer-vos a tots, Striper, Iruna, Bruixoleta.
A mi me gusta todo lo que escribe y hasta lo que comenta en artículos Juan José Millás, no sé si es por cercanía generacional,de ideas o qué ,me ocurre igual con Antonio Muñoz Molina ,escriben sobre situaciones que de un modo u otro también me han rozado y no me resulta difícil sumergirme en sus líneas y leer entre ellas.
D’en Juan José Millàs només he llegit un recull de contes, que anaven una mica en la línia del llibre que tu ens comentes. Em va sorprendre agradablement. M’apunto, doncs, El Mundo.
Pel que fa al fragment, el trobo molt maco. Realment, és tot un misteri això de l’enamorament….
tere, Teresa, donc ja compartim alguna complicitat més. El món de Juanjo Millàs. Jo també continuaré llegint-lo.
És interessant descobrir noves visions sobre l’enamorament. M’agrada rebre recomanacions de lectura, tot i que sovint cauen en l’oblit. No sóc gens metòdic en les meves eleccions. Gràcies, Carme.