Barbollaire, el dia 13 de maig “Col·ecció de moments” farà 1 any. Crec que com a mínim resistiré per cel·lebrar aquest primer aniversari, qui sap si resistiré fins al segon… és possible que sí.
S’acaben les Baules, només. Les baules van ser un procés interior i quan es va acabar es va acabar. Faig el punt final amb una baula diferent, que no és tanka. Qualsevol mena de cadena per tancar-se ha de tenir l’última baula diferent de els altres. Només és això.
m’agrada molt això que dius de l’última baula d’una cadena…
no hi ha cadenes on totes les baules siguen iguales? potser en algunes, amb les baules soldades, de manera que només poden obrir-se trencant-se bruscament…
m’agrada que tingues la delicadesa de buscar una baula diferent per a tancar esta cadena… així pots dixar-la tancada… o pot tornar a obrir-se en algun moment… o quedar tancada o oberta per a sempre… sense determinar cap opció definitivament ara
Iruna, quines coses més boniques que dius sobre les baules i les cadenes. Tens raó i m’agrada llegir-ho tal com ho dius. Pot quedar tancad a o tornar-se a obrir, o enllaçar-la amb una cadena diferent… Una abraçada per a tu també.
Barbollaire, espero escriurem molts i molts poemes encara i llegir molts i molt llibres i fer-ne aquella mena de comentaris estranys que jo en faig, de pur impuls o sentiment. Jo parlava de tancar cadenes, de tancar processos, (amb una tanca que no és tanka, mira tu! quina casualitat i quina cosa) no pas blogs, de moment.
Striper, suposo que si t’ha encantat és que reconeixes aquesta sensació: la sensació que tens el cos tan las, que tot ell se t’ha tornat de cotó fluix, per a mi és una experiència d’una gran plenitud i satisfacció. No habitual, sinó més aviat excepcional.
De primer m’he espantat. He temut que tancares el blog. Per sort, després de llegir els comentaris he comprés que només tanques les baules (ara que jo m’hi havia afeccionat!). Bé, altres coses ens diràs que també ens agradaran.
Una abraçada
Noves flors, encara tinc ganes d’escriure moltes coses. I de compartir-les amb vosaltres que sempre m’animeu amb els vostres comentaris. Una abraçada ben forta.
“La flonjor poderosa
dels cossos que es fonen
fa renéixer,
amb la força de la dolcesa,
els somriures i els esguards.
Ocells que canten
Aromes únics que es flairen.
Diàlegs de mans
sobre cossos assedegats
de tendresa.”
Què vol dir: punt i final?.
No més baules? Però si més poesia, oi?
Per què.. L’altre opció que és podria entendre… No ens ho faràs això, oi?
Vaaaa!
Que tinguis Un Bon Dia, nina.
Un petonet dolç… un xic amoïnat… :¬)**
Barbollaire, el dia 13 de maig “Col·ecció de moments” farà 1 any. Crec que com a mínim resistiré per cel·lebrar aquest primer aniversari, qui sap si resistiré fins al segon… és possible que sí.
S’acaben les Baules, només. Les baules van ser un procés interior i quan es va acabar es va acabar. Faig el punt final amb una baula diferent, que no és tanka. Qualsevol mena de cadena per tancar-se ha de tenir l’última baula diferent de els altres. Només és això.
Nina!!!
No pots tancar de cap de les maneres!!!
Ens has de recomanar molts llibres!!
I escriure molts poemes!!!
I…
I…
I com es tanca una cadena sense tanka? (uiiiiiiiiiixxxxx que dolent!)
X¬DDDDD
Aiiiix, Carme…
Petonet dolç :¬)***
carme…
m’agrada molt això que dius de l’última baula d’una cadena…
no hi ha cadenes on totes les baules siguen iguales? potser en algunes, amb les baules soldades, de manera que només poden obrir-se trencant-se bruscament…
m’agrada que tingues la delicadesa de buscar una baula diferent per a tancar esta cadena… així pots dixar-la tancada… o pot tornar a obrir-se en algun moment… o quedar tancada o oberta per a sempre… sense determinar cap opció definitivament ara
una abraçada, carme
Iruna, quines coses més boniques que dius sobre les baules i les cadenes. Tens raó i m’agrada llegir-ho tal com ho dius. Pot quedar tancad a o tornar-se a obrir, o enllaçar-la amb una cadena diferent… Una abraçada per a tu també.
Barbollaire, espero escriurem molts i molts poemes encara i llegir molts i molt llibres i fer-ne aquella mena de comentaris estranys que jo en faig, de pur impuls o sentiment. Jo parlava de tancar cadenes, de tancar processos, (amb una tanca que no és tanka, mira tu! quina casualitat i quina cosa) no pas blogs, de moment.
Aixo decoto fluix m’ha encantat.
Striper, suposo que si t’ha encantat és que reconeixes aquesta sensació: la sensació que tens el cos tan las, que tot ell se t’ha tornat de cotó fluix, per a mi és una experiència d’una gran plenitud i satisfacció. No habitual, sinó més aviat excepcional.
De primer m’he espantat. He temut que tancares el blog. Per sort, després de llegir els comentaris he comprés que només tanques les baules (ara que jo m’hi havia afeccionat!). Bé, altres coses ens diràs que també ens agradaran.
Una abraçada
Noves flors, encara tinc ganes d’escriure moltes coses. I de compartir-les amb vosaltres que sempre m’animeu amb els vostres comentaris. Una abraçada ben forta.