52.-
La fosca escampa
la seva cantarella,
i ens refresca.
Els grills i aus nocturnes
recorden la tristesa.
53.-
Una abraçada
és com aixoplugar-se
de la tristesa.
La meva mà a la galta,
els teus mots a l’orella.
54.-
Silenci alegre,
la teva mà a la galta,
uns ulls que riuen,
el meu cap a l’espatlla
xiuxiueig d’esperança.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Les teues baules tenen una frescor… sempre m’encanten.
mmmmm…les abraçades sempre aixopluguen!
Gràcies!
Espero que ahir fos un dia preciós!
Propose que la teua definició sobre les abraçades tinga la seua entrada al diccionari de les emocions compartides.
M’afig a la proposta de josepmanel.
Com sempre molt boniques.
“La memòria del Silenci,
murmuri de la llum
dels esguards,
recorre els cossos
com una carícia.
La dolcesa de les paraules
ens envolta
fins xopar-nos
amb els somriures
del gest estimat.
I amarats amb les presències
de la nit,
lluernes màgiques
de tons càlids,
inventem de nou
el moment de trobar-nos.”
Bona nit.
Un petoent dolç :¬)*
Gràcies Noves flors, Joana, Josep Manel, Striper, crec que tots anem confegint aquest diccionari de les emocions compartides. Compartim emocions, paraules, diccionaris i fins i tot tendreses. Una abraçada.
Barbollaire, ja saps com m’agraden els teus regals en forma de poema, tant… com m’agrada que els silencis tinguin memòria, i que ens amarin les lluernes de la nit, moltíssimes gràcies. Un petonet.