Un comentari de Joan Grau, era una frase que ja havia sentit abans però no puc identificar l’autor: “Vigila quins són els teus somnis, perquè es podrien fer realitat”.
He observat una característica dels meus somnis: sóc capaç d’imaginar coses inexistents, sóc capaç d’inventar realitats que em semblen imposibles en un moment donat, de combinar diferents realitats per a formar-ne una de nova…
Però no he estat mai capaç de somiar ni conscientment i amb tota la voluntad, ni espontàniament cap somni totalment imposible per a mi, cap somni que jo no em cregués de veritat. No he pogut fer mai que cap persona real que jo conec actués en les meves fantasies d’una manera contraria a la seva manera propia i habitual. Pot parlar converses que mai no han existit, o anar a llocs on mai no ha estat, o fer activitats que mai no ha fet, però sempre actua, parla i pensa segons les seves maneres de fer. Potser pensareu que són somnis de poca volada.
Jo crec que els meus somis no són una fugida, sinó una construcció pedra a pedra, o millor, núvol a núvol, de la meva vida. I la frase de Joan Grau és ben encertada, s’ha de vigilar bé què somiem, perquè sovint es converteix en realitat.
“Inventar nous instants, que només essent somiats tenen la frágil possibilitat d’arribar a ser, de veritat”
I els vostres somnis, com són?
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Pues muy sencillos,yo creo que todo eso de los sueños y los grandes planes son cosas de película. ¿De verdad alguien se hace un plan de vida? Las variables que influyen en una vida son demasiado imprevisibles .
Els somnis son aixo i a vegades i tant que es poden fer realitat sobre tot els que somiem desperts.
Jo crec que no és que els somnis es puguin tornar realitat, sinó que venen de la realitat, són reflex del que passa a la nostra vida, i de vegades es tornen surrealistes per barreja de molts factors, però també perquè no sempre els recordem amb nitidesa. Somniem coses que hem viscut i coses que ens preocupen, i sovint, una cosa que ha de venir que ens estressa molt, la somniem abans i sembla real, però és com ho hem imaginat. Darrerament he tingut dos somnis d’aquests, dues coses que sabia que havien de passar, i que finalment van passar. Ara no et sé dir si el somni s’adaptava a la realitat, però sorprèn que sigui així, semblen somnis premonitoris.
Tere, no creo que se trate de hacer un plan de vida, sino de soñar o desear algo con fuerza y de manera insistente. No me refiero a un sueño global de lo que va a ser tu vida, sino sueños concretos. No sé quizá yo sea más soñadora de lo habitual.
Striper, precisament als somnis desperts és als que jo em referia.
Xexu, és interesant això dels somnis adormits, també se n’hauria de parlar molt, però jo havia interpretat la frase i havia escrit el post pensant en els somnis desperts. Les fantasies que ens fem sobre petites o grans coses de la nostra vida. Potser no m’he explicat bé. Vaig a mirar si el post necessita algun retoc.
Jo també havia escoltat aquesta frase, però referida als desitjos: mira bé que desitjes perquè pot fer-se realitat. Segons com, a més d’esperançadora, pot ser també pertorbadora. Te’n deixe una trobada al llibre “Ilusiones” del Richard Bach: “No tendrás un deseo sin tener además el don de hacerlo realidad”.
Tinc un somni: algú m’està enviant comentaris bonics… Em pregunto si arribarà veritable:-)
Pertorbadora, Josep Manel? Clar que si! un somni sempre és un somni (potse r no és tant diferent d’un desig) on hi posem una pila d’emocions. I les emcions trabalsen si no trasbalsessin ja no serien emocions.
MERIKE, ELS COMENTARIS BONICS JA ELS TENS! Què més vindrà després? Semnpre pots fer-ne un soni o una fantasia, a verure si es fa realitat.
Jo, de primer, també em pensava que et referies al que somniem mentre dormim però si es tracta de somniar despert, no sé, potser somniem impossibles perquè el camí que fem està dins d’uns límits però si sabéssem que els somnis es convertirien en realitat potser no ens atreviríem del tot a somniar tant.
Pertorbadora perquè tots no desitgem sempre en positiu…
No sé si has llegit res de Krishnamurti. Jo ho vaig tobar força interesant.
Noves flors, no tots han de convertir-se en realitat, però si que pen so que com més els somiem ´més posibilitats tenim.
Josep manel, segur que tens raó, crec que hauríem de mirar de fer-ho, en positiu, vull dir.
Joan Grau, He llegit poc Ksishnamurti, però segur que és interessant, continuaré llegint.