L’altre dia, un comentari de Monalitza al meu post Prentice Mulford i Buda em va fer rumiar sobre els conceptes que ella hi exposava. En primer lloc i si no vaig entendre malament contraposava el seu interès pel budisme i la seva distracció. Jo també he fullejat, mirat i llegit coses de budisme i crec que en la contraposició que fa té raó. Una de les constants del budisme és que recomana estar concentrat en allò que fas.
Diu que un deixeble va preguntar al mestre que s’havia de fer per arribar a la saviesa i ell va contesar: dormir menjar. El deixeble va contestar-li que això ho feia tothom i el mestre va dir: però no tothom menja quan menja i dorm quan dorm.
Jo crec que això fa referència a la concentració. A prendre consciència de cada cosa que fem o que ens passa a cada moment: cos, ment, sentiments… Si ens distraiem estem molt lluny d’aquesta mena d’actituds i filosofia.
Però jo voldria distingir entre distracció i interès. Si t’interesses per alguna qüestió, si t’interesses de veritat, no et distreus. Per a mi són dos conceptes molt diferents. Si tens molts interessos, potser vas de l’un a l’altre, però la qüestió és que en cada moment siguem molt conscients del que estem realitzant.
Sí quan tenim cura del jardí, estem concentrats en el jardí, però l’endemà ens ve més de gust fer un pastís, i l’endemà passat escriure un poema, els interessos són diversos, però no vol pas dir que ens distraiem. Jo considero que ens distraiem quan anem d’una cosa a l’altra. Clar que distreure’s també té un altre sentit.
Un dia una coneguda em va preguntar: tu què fas per a distreure’t? Jo em vaig quedar perplexa, ja que mai no se m’havia acudit que m’havia de distreure. Sempre tinc la sensació de fer les coses per interès i no pas per omplir el temps. Crec que no vaig tenir temps de dir res, perquè ella ja em va explicar de seguida què feia ella per passar el temps.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Però de vegades l’interès i la distracció van de la mà, no? També es podria entendre “distracció” com allò que fa que no t’adonis del pas de les hores. Ara, que la càrrega significativa de distracció potser cau més per la banda de l’oci i el gaudi de coses aparentment intranscendents… No ho sé, part de la meva feina és visitar exposicions, per exemple, i em passa el temps volant quan treballo fent això, tan concentrada com ho estaria fent una altra cosa… Quin embolic!
Salut!
La dificil concentracio al menys per mi.
Uf, això de la concentració. A mi em resulta impossible. Sóc molt nerviós i em costa estar pendent només d’una cosa, i qualsevol estímul extern pot distreure’m. Tinc companys que es posen a fer el que sigui i si els parles potser ni et senten. Jo crec que cal trobar un terme mig, perquè aquesta obcecació potser tampoc és bona.
Però mira, tot i que el tema em resulta molt interessant, m’ha agradat especialment el darrer fragment, el de l’altra manera de distreure’s. Parla de dues persones diferents i el fet de que una no deixi ni contestar la pregunta ja diu molt sobre el tema del que es parlava.
mmmmm jo crec que hi ha coses que fem per un vertader interès i d’altres que fem només per distreure’ns. en les que fem per real interès segurament ens concentrarem molt, depèn de la capacitat d’un clar, i en les que fem per distreure’ns dependrà…
tot això que expliques és interessant però complex,i jo desconec per complet el budisme.
besets!
Doncs suposo que em dec interessar per massa coses alhora, sinó segurament no tindria aquesta sensació d’inconstància, de tot de feina a mig fer, que tinc. I segurament sigui això el que em frena a emprendre assumptes que em lliguin o em comprometin més en el meu temps.
Gràcies, Carme. Cal que et digui que has més que complert les meves expectatives?
Uná abraçada i un… :-*
Un antic proverbi, crec que d’origen oriental:
La vida és allò que passa mentre estem pensant en una altra cosa.
Em costa concentrar-me, però quan ho faig, és perquè m’interessa molt el tema.D’interessar-me o distreure’m,… no decideixo fer coses per distreure’m, no ho aconseguiria. Sempre intento fer coses que m’interessin i així m’ho passo bé.
Quina difícil proposta! Jo que sempre visc en un món gairebé caòtic! L’única cosa que aconsegueix abstreure’m més que l’escriptura és la pintura (de pinzell gros, compte!) i així i tot el meu cap no té aturador, organitza i desorganitza, però m’hi trobe francament relaxat durant l’execució… Bromes a banda, gaudiríem més dels moments de la vida, si tinguérem la capacitat d’interioritzar-los amb una bona contemplació. Buda ens ajude…
Musa, però si estàs concentrada no estàs distreta, oi? Pel que fa al fet que el temps passi ràpid crec que en això si que coincideixen distracció i interés, en els dos casos fan que el temps passi volant.
Striper, no hi ha com practicar una mica.
Xexu, segur que tens raó en això del terme mig, però quan et concentres en alguna cosa (feina o no) molt intensament, la veritat és que és una experiència molt gratificant, com si visquessis el mateix temps multiplicat per 2 o per 3. No perquè costi de passar, sinó perquè després, un cop passat, el sents molt ple. Per a mi estar fent o pensant només en una sola cosa és un luxe que no passa gaire sovint però sempre em resulta una bona experiència.
Mercè, cokm tu dius depèn també de la capacita t de cadascú o de les ganes de cadascú a fer les coses d’una manera o d’una altra.
Monalitza, jo només valoraria si són “massa” o no les coses per les que t’interesses, segons el paràmetre de la satisfacció o insatisfacció que en treus. Si t’ho passes bé i et sents satisfeta del temps que hi has dedicat, vol dir que et funciona. Si en treus insatisfaccions (per no acabar, per no donar l’abast… o pel que sigui) pots plantejar-te una nova organització. Però crec que ja la tens prou bona si et poses uns límits en coses que demanin massa compromís.
Gràcies Joan Grau pel teu proverbi, però crec que no és oriental, més aviat crec quer ho va dir Jonh Lennon, cla r que v es a saber ell d’on ho havia tret. Fet i fet, potser si que era oriental. Jo procuro molt que no em pasi això i crec que ho aconsegueixo.
Totalment d’acord amb tu Núria, coses que m’interessin i jo també m’ho passo bé.
Buda, ens ajude, Josep Manel, la contemplació és una activitat molt positiva i molt creativa si ens hi dediquem una mica.
Es que yo creo que los conceptos de concentración en nuestra sociedad y la budista son diferentes , para un budista concentrarse es vaciar la mente de todo tipo de pensamiento, es la meditación en el sentido de no pensar en nada, no en el de reflexionar sobre un tema.
Es muy difícil dejar la mente en blanco porque siempre tenemos pensamientos automáticos, sobre todo para los occidentales que consideramos que estar en blanco, ociosos, es una pérdida de tiempo.
Interesarse es centrar la atención en algo y con ello el pensamiento, es una actividad contradictoria con la meditación budista.
Siempre he pensado que quien se aburre es porque tiene intereses muy pobres y distraerse para mí es cambiar de actividad para desconectar la mente, para dejarla reposar y asimile lo que estaba haciendo anteriormente.
Con la meditación aún no he tenido ningún avance, mi mente es un potro desbocado y para acallar mis pensamientos suelo tener siempre auriculares puestos con la radio o con música ,este potro desbocado es la causa de mi insomnio crónico desde muy niña.
He utilizado intentar ver los pensamientos pasar como aconsejan en yoga ,pero no hay nada que hacer, también concentrarme en pasar cuentas de rosario y centrarme en ellas, utilizar números, es un trabajo de mucho tiempo ese de vaciar la mente.
seguro que padezco “horror vacui”
Gracias Tere, por tu aportación, muy interesante. El vaciar la mente, desde luego que es difícil, si es que no es impossible, al menos para nosotros los occidentales. Però el vaciar la mente es como tu dices meditaoión, pero concentrarse en una sola cosa, o sea en lo que estás haciendo es otro nivel (al que no sé si se le puede llamar meditación o no) en el cual, aun haciendo cosas, la mente no se cansa o incluso descansa. Centrar la mente en una sola cosa. No és fàcil, pero quizás tampoco impossible. Hace falta entrenarse, creo yo, que al final se consigue. A mi, la verdad, vaciar la mente me parece impossible y tampoco me interesa en exceso, en cambio estar pensando en una sola cosa me parece una experiencia genial.