Primavera blanca
neu d’hivern dalt del cim
gotes espesses.
Blanc sobre els prats
claror de cel translúcid
les flors glaçades.
Blanca la vall
flors com neu dalt dels arbres
pluja de pètals.
Categories
Recent Posts
Recent Comments
Blogroll
- Anglès
- Ara mateix
- Armonia
- Àngels caiguts
- Batecs del temps
- Blog de l’Albert Torrents
- Bocins de nit
- Bona nit i tapa’t
- c@ts
- Camino incierto
- Camins d’Iruna
- Coses i altres coses
- Cròniques de sota el mugró
- Cuinar cada dia
- Diccionari de citacions
- El Mèlich
- El meu mar
- El somriure de Monalitza
- El submarí terrestre
- El temps de seduir-me
- Español
- Esperant ser una tempesta
- Filant prim
- Finés entre tots i totes
- Francès
- Gavina
- Històries veïnals
- La bruixoleta
- Llum de dona
- Malerudeveuret
- Miquel Soldevila
- Nòmades del vent
- Núria Aupí
- No em diguis que és un somni
- No one can live for me
- Noves flors
- On queden les paraules que no es diuen?
- Paraules i mots
- Personatges itinerants
- Poemes des de l’Alguer
- Safata de xiuxiueigs
- Sentiments
- Sobirania i progrés
- Sol Solet
- Somnis i realitats
- Sonabloc
- Striptease d’Històries
- Té la mà Maria
- Tens un racó dalt del món
- Teràpia estratègica i vida quotidiana
- The cricket cave
- Un cel vermell
- Un lloc per nosaltres
- Una real utopia
- Viure
- Viure.cat
Llegeixo
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto


Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.






Preciós Carme, preciós.
Nanit.
“Blanca com la tendresa
del cos estimat.
Dels pètals que brollen
dels seus llavis
per acaronar-me tot.
Blanca com el so
de les seves mans
al meu cos.
Blanca com l’enyorança
de trobar-la de nou.”
Nina, unes paraules precioses…
Perdona el “nyap” que t’he deixat…
Com ja és demà… que tinguis Un Bon Dia
Petonet dolç :¬)*
Blanca com la llum
dels teus ulls.
Coses petites
fàcils d’entendre
per a una principiant:-)
Un poema preciós, carme.
Que tinguis una molt bona setmana!
Gràcies Anna, molt bona setmana per a tu.
Barbollaire, no és cap nyap, és bonic. Com et deia l’altra dia algú, em sembla que era l’Arare, la musa en deu estar ben cofoia.
Gràcies, Striper, un comentari ben afalagador.
Merike, benvinguda bonica, gràcies per la visita i el comentari. T’he vist alguns dies en comentaris a altres blogs i t’he visitat algun cop sense deixar comentaris. Tornaré a llegir el teu blog. Quan algú aprèn català, nosaltres aquí a Catalunya sempre ho veiem com una festa, sobretot amb molt d’agraïment.
Arare, molt bona setmana, gràcies per la visita
La natura és tot un regal per els ulls, com ho són les teves paraules.
Ara he vist perquè em costava deixar-te comentaris…
preciós l’escrit, preciós l’arbre.
a més aquests arbres de flors blanques o roses claretes m’encanten!!! i si si, com tu dius amb els teus versos: ja han florit!
mil besets!
Pulcritud en la imatge i en les teues paraules. Malgrat la imatge de neu i glaç… les teues paraules no m’encomanen fred. Em sent bé llegint-les.
Neu com flor…flor com neu..poema precio’s Carme!
Una abraçada
Joana, sí que hi ha hagut uns canvis que ens han fet anar de bòlit en deixar comentaris.
Mercè, a mi també els arbres florits, siguin del color que siguin, és una de les coses que més m’agrada de la natura.
Noves flors, gràcies per les teves paraules.
Cinzia, m’alegro que t’agradi, una abraçada.
Que preciós el poema…
Primer no em sortia la foto, i l’he ben vist, una imatge suggerent…i quan ha sortit, doncs això, un riquesa visual i de mots…Petons, reina!