“Cadascun dels teus pensaments ”Tot el que som és el resultat
és una realitat: una força.” del que hem pensat”
Prentice Mulford Buda (563 aC - 483 aC)
(1834–1891)
va ser escriptor,
assagista, humorista.
Participa al
Traductors... bé... més o menys
PREMI PEDRAFORCA.
Striper, m'ha regalat aquest premi Pedraforca:
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
PREMI AMICS PER SEMPRE concedit per Armonia
Premi Goldenbird
La Teresa de paraules i mots m'ha passa t aquest premi:
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Dues frases que demostren el poder de la ment i el pensament, molt bones les dues i complementàries.
Encertada la frase pero la majoria de cops no ens donem compte.
Darrerament em sento molt més que atreta per la creença budista.
Darrerament, vol dir en els darrers un o dos anys. He llegit, m’he informat, he mirat he fullejat, he escoltat i com he comentat, m’ha atret la manera de pensar i de fer que comporta en sí el budisme. Ambtot, no goso a fer cap pas, i no és per res en concret, no. El cas és que sóc una persona tremendament distreta. Vull dir que m’encanto amb qualsevol cosa que em sembli interessant i això em succeeix en tots als àmbits i com és natural, comporta un abandó envers altres assumptes que en el seu dia també em van interessar. En fi i resumint…, que acabo deixant moltes coses a mitges. I això per una part està bé, perquè hom sempre té quelcom per ellestir i amb el que entretenir-se, però d’altra banda suposo que resulta decebedor si, sobretot, a l’altre costat del fil i ha algú esperant que moguis fitxa.
No sé perquè sempre m’embolico tant quan vull explicar alguna cosa
Son demasiado categóricas aunque si hay en ellas parte de verdad.
Aaaaaaaaaaaaaahhhh!
El truc és pensar!!!
(Quina mandra i quin mal de cap!) X¬D
que tinguis Un Bon Dia!
Petonet dolç :¬)*
Xexu, m’alegro que t’agradin.
Striper, é s important que ens en anem adonant, per aprofitar-ho millor.
Monalitza, jo no crec pas que t’hagis embolicat. Més aviat crec que dius coses ben interessants. Gairebé m’agradaria contestar-te amb un altre post.
Tere, trabajando con personas que construyen a su alrededor cárceles absolutamente mentales de las cuales no pueden salir sin ayuda, me doy cuenta que los pensamientos se convierten en realisades subjetivas, personales, intransferibles, pero realidades, en las que cada uno vivimos. Creo que si que las frases tienen gran parte de verdad. Claro està que hay realidades fuera del pensamiento, físicas, (por decirlo de algun modo) sobre las cuales no podemos incidir, eso, desde luego.
Barbollaire, tampoc és obligació, això de pensar… la llibertat és mitja vida. Bona tarda i un petonet.
Cogito ergo sum
Penso. Per tant, existeixo
Dubito, ergo cogito, ergo sum.
Dubto. Per tant, penso. Per tant, existeixo
René Descartes
M’interessa molt el que puguis dir, Carme. Esperaré quest post. Estic segura que m’ajudarà.
Una abraçada.
NO HI HA PRESENT.
tots els camins són record o pregunta.
Miquel Martí i Pol.
onatge
Teresa, tres d’alguns que sembla que tenen mandra, això de pensar és com inevitable. Si els dubtes ens donen la certesa que existim. Aleshores segur que existeixo moooolt.
Monalitza, ja està, ja he creat massa expectatives! Faré el que podré, però les distraccions i el budisme m’han posat el cap en funcionament.
Onatge, gràcies per la citació de M Martí i Pol. Crec que quan algú escriu una cosa com aquesta, a més a més de ser un gran poeta, (ja que es tant suggeridor això que diu i ens identifica tant a tots en un moment o altre!) s’ ha d’estar en un estat d’ànim per força confòs. Ja que en realitat el present és molt important i segurament és l’únic que existeix. Si no el veiem és que ens angoixem pel passat o pel futur. Però sense moviments intensos interiors segurament no es pot ser poeta. Uf! quin rotllo!
Tranquil·la, Carme, només has creat les justes, d’espectatives. I estic més que segura que no em decebran pas.
També es diu:
Vigileu els vostres somnis perquè es poden complir. Per bé i per mal.
A la vida tot té el seu preu i les seves contrapartides.
Acavo de descobrir el teu bloc i m´encanta, et visitare més sovint si puc comtar amb el teu permis.
Salut
Monalitza, de moment tinc problemes per accedir a mqanipula r el blog, no puc entrar post nous. Espero que se solucioni aviat.
Joan Grau, benvingut al blog. Gràcies per la visita i el omentari. M’encanta la frase que ens aportes, si em permets la posaré un dia en un post. Crec que és força veritat.
Ruskis i Carrasclet, molt benvingut, ets a casa teva, torna sempre que vulguis, t’agraeixo la visita i el comentari. Passaré jo també a veure’t.