Quan li van preguntar
com havia conquerit el món,
Alexandre Magne va contestar:
“Evitant distraccions”.
Participa al
Traductors... bé... més o menys
Catala - Español
Català - English
Català -Français
Català - English
Català -Français
Llegeixo
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto
Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.
Ostres aixi crec que jo no conquistare res sempre vaig distret.
Està molt clar que Alexandre Magne no tenia un blog, si no, no hagués passat a la història.
No sé… potser no va entendre la pregunta perquè estava pensant en una altra cosa…
Molt agut, el Sr. Magne!
Com a n’Striper, així em va a mi…! XD
Sabeu què us dic? M’alegre molt de ser capaç de tenir distraccions i de no voler evitar-les.
Perdó?
Ara m’he perdut…
De què parlàvem?
Petonet dolç :¬)**
És clar!
El meu problema és que dispers massa els esforços. Ja ho val …
Sort que no ens ha tocat a la vida ser soldats d’Alexandre magne, sinó ens feia passar tots per la pedra. Quina colla de distrets i de dispersos…
Alguna coseta deus conquerir, Striper, distret i tot.
Xexu, quanta raó tens, això del blog distreu un munt.
Molt bo Josep Manel.
Monalitza, segur que no et va pas malament… potse r millor que a ell.
Noves flors, això mateix, gaudeix de la vida, doncs!
Barbollaire, au va deixa-ho córrer, no tens remei. Sort que del comiat no te’n distreus mai. Petonet per atu també.
Queralbs, jo també disperso força els meus esforços, però penso que em va prou bé.
molt bo, si si.
per cert queda una sensació molt agradable després de llegir el poema anterior!
mil besets!!!!
Uff! Jo poc que podria conquerir res de res, no se mai on tinc el cap.
Soc un veritable desastre.
Petonets!
Gràcies mercè, m’alegro que t’agradi el poema.
Hola Anna, celebro que ho hagis passat bé per Galícia amb els teus fills, gràcies per passa r per aquí. No serà tant això que ets un desastre… no m’ho crec!
Tu pla, ho deixes clar…Quan ahir ho vaig llegir, vaig pensar-hi durant una bona estona…les distraccions ens maten, va, no tant, ens fan perdre camí…
Per cert, si que funciona allò de dir-li canvia!!!Petons reina, aquí no plou…
Dons a mi em sembla que aquest tal Alexandre…uff ho sento que em trucan al mòbil.
Hi ha distraccions que bé valen una distracció… Aquí també podria dir què entenen per distracció.
Segurament que els anomenats polítics tenen sort que com a poble estem molts distrets…
Gràcies a tothom pels ànims d’obrir un blog.
Una abraçada.
onatge
Zel, ara mateix aquí t ampoc, ha plogut una mica,` la nit passada, però poc.
Albert, home! un altre que se’m distreu! ara el mòbil! És que no hi ha manera! Què voleu fer de bo?
Onatge, i tant que sí… els blogs valen la distracció. Es un temps que a mi em queda compensat. Onatge si mai l’obres, serà el blog més esperat del planeta. Una abraçada.
Gràcies Carme per les teves paraules.
Estar distret també pot ser una opció.
Ara que tothom vol “ser…”, jo vull ser Tanoca. Avui rellegint aquest escrit teu, m’ha vingut a la memoria un poema que vaig escriure ja fer temps que es diu així, amb el teu permís i la teva gran paciència l’allotjo al teu blog.
Una abraçada.
onatge
Vull ser tanoca…
Vull ser tanoca per estar enamorat…
Vull somiar per deixar de pensar.
Del món dels adults he après les prohibicions,
criteris de pecat que no coincideixen amb els meus,
el que està bé i que no, segons ells…,
que la felicitat comporta sacrifici,
i que el sacrifici purifica…,
decididament vull ser tanoca.
He reciclat pensaments i idees,
el contenidor n’ha quedat ple,
espero que no contaminin a ningú…
Diuen que al capdavall del sac es troben les engrunes,
jo afegeixo que de vegades ja les trobes al mig.
Hi ha qui quan li assenyala la lluna
només veu el dit…, jo veig la lluna, sóc llunàtic…
Potser som molts els aprenent de tanoca,
però pocs ho arribem a ser amb tota la puresa…
Quan et posen la samarreta d’adult, sembla
com si tot ja estigui fet…, els medicaments
poden ser per adult, pots treballar com un adult,
però ningú no prescriu que puguis ser
feliç com un adult – si es que ho són –
però això sí, pots morir com un adult,
i l’estat també et pot fuetejar com un adult…
onatge
Estimat aprenent de tanoca, Penso que pot ser una opció, una opció amb unes conseqüències determinades. Tal i com conquerir el món és també una opció amb unes altres conseqüències, ben diferents i que jo no voldria pas. Preferiria ser tanoca abans que conquerir el món. Però fins i tot per ser tanoca potser no t’has de distreure dels teus objectius, que no se’t desviin i t’enganxin els objectius més convencionals.
Estar enamorat, somiar, són coses que tots desitgem. El món dels adults… sempre hi anem a parar, em sembla , ben inevitablement, que difícil és evitar-ho! Si te’n surts Onatge, ja ens explicaràs el secret.