Per a qui vulgui conèixer millor onatge hi ha un comentari d’ onatge en Premis que explica coses d’ell d’una manera original, amb una autocarta.
Categories
Recent Posts
Recent Comments
- Miquel Àngel en Aniversari i balanç
- Merike en Petonets
- Carme en Les violetes africanes
- NeoPoeta en Les violetes africanes
- Carme en Pluja
Blogroll
- Anglès
- Ara mateix
- Armonia
- Àngels caiguts
- Batecs del temps
- Blog de l’Albert Torrents
- Bocins de nit
- Bona nit i tapa’t
- c@ts
- Camino incierto
- Camins d’Iruna
- Coses i altres coses
- Cròniques de sota el mugró
- Cuinar cada dia
- Diccionari de citacions
- El Mèlich
- El meu mar
- El somriure de Monalitza
- El submarí terrestre
- El temps de seduir-me
- Español
- Esperant ser una tempesta
- Filant prim
- Finés entre tots i totes
- Francès
- Gavina
- Històries veïnals
- La bruixoleta
- Llum de dona
- Malerudeveuret
- Miquel Soldevila
- Nòmades del vent
- Núria Aupí
- No em diguis que és un somni
- No one can live for me
- Noves flors
- On queden les paraules que no es diuen?
- Paraules i mots
- Personatges itinerants
- Poemes des de l’Alguer
- Safata de xiuxiueigs
- Sentiments
- Sobirania i progrés
- Sol Solet
- Somnis i realitats
- Sonabloc
- Striptease d’Històries
- Té la mà Maria
- Tens un racó dalt del món
- Teràpia estratègica i vida quotidiana
- The cricket cave
- Un cel vermell
- Un lloc per nosaltres
- Una real utopia
- Viure
- Viure.cat
Llegeixo
Premi Honor 2008 - Poetes del cor
L'Anna de Coses i altres coses m'ha concedit aquest premi:
Premi a l'esforç femení
De Maria Teresa de Camino incierto


Premi Dardo
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Premi art i escaig
Concedit per Barbollaire d'Un lloc per a nosaltres
i pel Veí de dalt de Malerudeveuret.






Si original divertit lo que no esplica si al ser per ell mateix li van fer descompte a correus.
No tinc res a dir. Jo només em referia al fet que m’agrada la teua sensibilitat a l’hora d’escriure, Onatge, segons he pogut veure en les aportacions en forma de poema dins els missatges que has deixat en alguns blogs, entre ells el meu.
Si en algun moment decideixes tenir un blog, hi entraré per llegir-te.
Salutacions cordials.
Pues sí, Carme, ya sabemos algo más y hemos de decir que tiene toda la libertad del mundo para elegir sí o no al blog o seguir como hasta ahora ,que se relaje, que se confie ,no todo son amigos ni todo buitres.También con los años se aprende que ni todas las personas pueden, ni podemos nosotros ,abarcar todo lo que esperamos de los amigos, puede ser que a través de los blogs consigamos alguna parcela de lo que una sola persona o unas cuantas no pueden aportarnos, que la diferencia de criterio nos enriquece y relacionarse sea por teléfono,por chat,por blog,teléfono o a viva voz es una necesidad humana y no implica necesariamente huir de la soledad o vivir engañados…en fin que todas sus cavilaciones son las nuestras y las de todos y todo eso ¿no nos lo planteamos todos antes de empezar nuestros blogs? Un saludo para todos.
Carme, fa uns dies Onatge em va deixar uns comentaris als meus blogs i es clar al intentar accedir al seu blog em vaig quedar amb un pam de nas… No n’hi havia.
M’ha agradat poder llegir quelcom d’ell, i des d’aqui t’animo Onatge a obrir un blog i que poguem gaudir dels teus mots.
Petonets per als dos.