Me han gustado tus precisiones por que respecta a los primitivos. Y estoy de acuerdo en que no sirven los estereotipos para funcionar bien y menos para reflexionar del modo adequado, pero hay que reconocer que aunque en general los primitivos tenían mejor manera de canalizar su agresividad y seguro que en general era así, tamíén de aquí y de alla nos llegan descripciones de tratos crueles entre hombres en culturas menos avanzadas, sean castigos u otro tipo de cosas. Creo que los hombres siempre hemos sido hombre para lo bueno y para lo malo y no somos tan distintos como creemos de unas épocas a las otras. Actualmente el problema que tenemos es que no podemos canalizar la tensión y el estrés con los mecanismos ancestrales, los de siempre: lucha o huida. Y este control nos pasa factura de una forma o de otra.

Totalmente de acuerdo en lo que dices de la necesidad de educación. Yo en mis tiempos de psicología escolar me dediqué a intentar crear espacios de educación emocional. Pero és díficil encontrar el tiempo en el horario saturado de la escuela. Con todo fué´una experiencia interesante y enriquecedora.

Creo como tu que la necesidad de ver peliculas agresivas puede ser como un canal de salida y de desahogo o de elaboración de este tipo de sentimientos. Como una especie de defensa ante todo esto para digerirlo mejor. Pero esto no quita que el cerebro reaccione a su manera bloqueando la actividad que nos haria sufrir demasiado en uno de los dos extremos: estrés o inhibición de su actividad que nos va acercando a la indiferencia.

¿Podria ser que sirviera un poco para los que somos tan supersensibles que no podemos ni acercarnos a ello? Yo es que no puedo mirar imagenes violentas, quizà necesite que mi cerebro se inhiba un poco.

Vaya, que rollo! Un abrazo.

Onatge, no és que sense blog no siguis ningú. És que se’m fa difícil buscarte a relatsenctalà. No sé què em passa però per allà dins m’hi perdo. M’agradaria que tinguessis un blog per a poder llegir-te, més fàcilment. Només això. T’agraeixo que ens acostis la teva poesia cap als nostre s blogs, la vaig trobant en el meu i en algun altre. Impotent… és com ens sentim tots davant de tantes bestieses. Gràcies.

Estic d’acord amb el què diu Noves Flors, hem creat massa violència, i alguns homes encara són molt primitius, a molts encara els penja l’anella al nas… Però més greu encara és que la violència cada vegada comença a una edat més primerenca. Sobre aquest tema vaig escriure un poema que tinc publicat a Relats en Català, que amb el teu permís Carme l’acompanyo fins aquí.

També et vull donar les gràcies pels teus ànims pel meu futur bloc. Si ja sé que si no tens un bloc no ets ningú…

Rep una abraçada.

onatge

I
mpotent ?

Impotent
davant del
maltractament
dels infants,
veient com
cada dia es
posa llenya
al foc de la guerra.

Impotent
davant de
l’agressió
constant a
la dona
per part
d’algun
animal d’home.

Impotent
de la injustícia
diària.
De veure
que els diners
han fet una
metastàsi
infinita…

Impotent
davant de la
mesquinesa
humana.
Dels encegats
en la foscor
d’una religió…
Dels que
combreguen
i recombreguen
sense saber
estimar.

Impotent
davant de
la corrupció
generalitzada,
la pèrdua de
l’estima
per la persona.

onatge

Barbollaire, sí, si, segur que altres imatges també potinegen els cervells i de rebot els sentiments. El cervell més racional es defensa a la seva manera. Si provoca estrès és com una alarma, voldria dir que hem de fugir o actuar d’alguna maenra, estem davant d’un perill. Si no ho fem l’estrès augmenta. En l’altre exrem, és la negació que allò ens afecti i aleshores esdevenim mesells.

Potser si que ens volen manipulables i manejables, segur que sí, però dubto que hi hagi dirigents capaços de tant control i sofisticació. A mi més aviat em semblen força primaris, ells i força inútils. Crec que és un cercle viciós entre la primarietat de tots plegats i que als que mane ja els va bé.

Ei, em sembla molt bé que dormis més, però en comptes de deixar de llegir sci-fi… ens podries dir què llegeixes, no? podria ser que m’hi apuntés.

Xexu, mira diga’m optimista, però crec que per més manipulació que hi hagi, sempre quedarà gent que continuaran essent persones. No podria pas demostrar-ho, clar. Però la gent sempre som de “tants caps, tant barrets” i mai, mai, s’ha aconseguit manipular del tot a totes les persones. Sempre queda algú que resisteix, i que fins i tot movilitza el personal. Espero que segueixi aixi. K’important és prendre consciència de com van les coises per tenir cura de no deixar-nos atrapar ens els costums perversos.

Es que ara penso que, en algunes emissores, ajunten el programa “rosa” amb el “Caso”.
I llegint-te estava jo pensant si tot junt no es converteix en una mena de “tractament” de neteja de cervells…

D’un intent de reduir-nos a uns sentiments primaris, mal·leables i manejables.
Si existien (existeixen?) els anuncis subliminars, per què no això? Si no a què és degut aquest augment “d’interès” a totes hores per les misèries dels altres, amb tot de detalls escabrosos?

(potser hauré de deixar una temporada la sci-fi… i procurar dormir més…)

Petonet dolç… :¬)*