“No critiquis l’opinió
d’algú altre
per ser diferent de la teva.
Ambdós
podríeu estar equivocats.”
Autor:
Dandemis (1815-1882), advocat i escriptor americà.
La informació de l’autor ha estat trobada, aquest matí, al blog http://diccitionari.blogspot.com/ que avui ha enllaçat aquest post. Un blog molt interessant de citacions i frases célebres que no coneixia i al qual em penso fer visitadora regular. I és que a mi les citacions, ja sabeu, m’encanten.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
I sobre tot cal mes respcte quand son de cuestions derivades dels sentiments i convincions.
Quanta veritat! Una gran frase, me la podria agenciar i tot.
Striper, és curiós que com més subjectives són les qüestions, i més podria entrar-hi el respecte i l’acceptació que cadascú ho sent o ho veu a la seva manera, o sigui quna es tracta com tu dius de sentiments o conviccions, encara més intransigents ens posem la gent.
Amb permís del senyor Dandemis, que no sé qui és, ni he pogut trobar cap mena d’informació, (l’he tret d’un recull de citacions), Xexu, ja te la pots ben agenciar, jo la trobo com divertda per la manera de dir-ho. Posant Dandemis al Google em surt la mateixa frase, però amb anglès i res més.
El blog http://diccitionari.blogspot.com/ ha fet l’enllaç d’aquest a meva cita afegint, la informació de l’autor que jo no he sabut trobar:
Autor: Dandemis (1815-1882), advocat i escriptor americà.
Gràcies als propietaris del blog.
No hi ha res pitjor que la intolerància. Quan critiquem als altres per què opinen diferent que nosaltres és intolerància pura i dura. Jo sempre em dic “Qui soc jo per creure que l’altre està equivocat?” I és talment així, qui som nosaltres? Les nostres idees, sentiments, pensaments son les que valen? perquè?….
A cops a causa d’aquesta forma de pensar ens perdem de conèixer gent estupenda tant sols per que ens assemblen d’una manera per la forma de vestir, o de fer… Reitero, la intolerància és molt mala companya.
No assenyalis mai a ningú amb un dit, ja que n’hi ha tres que t’assenlen a tu…
(prova de fer l’acció)
Jaume Borràs i Betriu.
Carme el teu bloc si no existís, s’hauria d’inventar…
Una abraçada. onatge
Volia dir T’ASSENYALEN. ( coses dels dits…
onatge
Anna, anar per la vida amb els ulls, la ment i el cor oberts, pot ser més difícil o menys còmode en algun moment, però té moltes compensacions, com a míni moltes més que els prejudicis previs i la intolerància.
Onatge, m’afalagues amb el teu comentari. Clar que jo també crec que hi ha un blog que no existeix i que s’hauria d’inventar. Si vols puc suggerir fins i tot el títol, què et sembla: Onatge?
He provat això dels dits i té gràcia, sí, n’hi ha tres que m’asenyalen a mi. Una abraçada.
Jo sempre dic que primer em de ser persones, crec que lo que veiem diàriament es com un circ macabre, i lo pitjor, es tant sovint que fins i tot gaire bé no ens impressiona, es molt trist…
Petons maca, i moltes gracies per la visita.
M’ha agradat molt el teu bloc, m’he aniré passant a veure’t
prova
lulugi, quanta raó que tens! sembla, a vegade s que ser persona sigui ja una utopia, però jo crec que malgrat tot sempre quedarà persones per continuar passant el testimoni de la felicitat de ser-ne i d’aprendre a evolucionar a millor no pas a pitjor. Una abraçada, a mi també m’ha agradat molt el teu blog, continuaré passant per allà.