ARXIU núm. 5
Any 2000
Martí Comes
En Martí, habitualment, tenia ganes d’arribar a casa seva. S’hi trobava bé, les rutines diàries li agradaven i li donaven una sensació de benestar i de seguretat. Però aquell dia precisament, va sortir de la universitat a les 6 i tot i que teòricament pretenia anar cap a casa a peu, […]
Arxiu per Abril, 2008
VIURE EN ESPIRAL - LES SETMANES - diumenge
Publicat Abril 30th, 2008 a Viure en espiral. 2 ComentarisL’aire del matí
el sol que escalfa la pell.
les hores plenes
d’idees i de riures.
La música se’ns emporta
més tard. Un viatge curt
en uns passos de dansa
apresos i assajats.
Moviment i repòs
i ens fuig el dia.
Robelflu del blog Armonia em va passar fa uns quants dies l’arbre de la felicitat. Ella la repartia per tots els blogs que acostuma a visitar. Em sembla bonic que un arbre reparteixi felicitat. Els arbres són uns éssers tan pacífics, tan preciosos, tan útils per a nosaltres, tan imprescindibles, que em sembla que qualsevol arbre […]
Hi ha gent que sap positivitzar-ho tot. A mi m’agrada aquesta gent, aprenc d’ells i m’adono que jo sempre em sento millor buscant solucions, creant possibilitats que no pas queixant-me. Aquesta lliçó o conferència és interessant, tingueu una mica de paciència.
Ell diu que va ser embestit o atropellat, per aquesta novel·la. Que no va poder evitar escriure-la a partir d’un sol estímul, d’un disparador potent que no va tenir aturador.
Crec que explica a la meravella la relació dels somnis i les fantasies amb la realitat. Com la nostra ment és un filtre que interpreta el món on […]
Relats conjunts - Un drac particular.
Publicat Abril 25th, 2008 a Activitats dels blogs. 7 ComentarisEn Jordi dibuixava dracs, pintava dracs, construia dracs a totes les hores del dia, fascinat per aquests éssers imaginats o reals, presents però a totes les cultures en una mesura o altra. Somiava que un dia o altre algun drac apareixeria a la seva vida. Tant li feia que fos un drac ferotge i que ell […]
PAPALLONES A LA CARA,
FONOLL A L’AIRE,
DIÀLEGS D’OCELLS.
BLAT QUE S’ESBULLA
NI VERD NI GROC.
DOLCES MADUIXES
I ENCARA MÉS:
COSSOS QUE ES FONEN
I QUE SE’NS TORNEN
DE COTÓ FLUIX.
52.-
La fosca escampa
la seva cantarella,
i ens refresca.
Els grills i aus nocturnes
recorden la tristesa.
53.-
Una abraçada
és com aixoplugar-se
de la tristesa.
La meva mà a la galta,
els teus mots a l’orella.
54.-
Silenci alegre,
la teva mà a la galta,
uns ulls que riuen,
el meu cap a l’espatlla
xiuxiueig d’esperança.
Per a tots i totes, una rosa i uns bocinets de llibre: un poema de Josep Palau i Fabre
Sigues més blanca que el blanc
més dolça que la dolcesa
tota nua en el teu flanc
i en la meva timidesa.
Sigues la pura impuresa.
J.P.F
I un altre de Martí Pol
Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d’una […]
Però el meu poble es pregunta:
Què vol l’home blanc?
Com es pot comprar el Cel, o l’escalfor de la Terra, o la velocitat de l’antílop?
…
Si nosaltres no posseïm la frescor de l’aire, ni la brillantor de l’aigua
Com ens ho podreu comprar?
…
Quan el darrer Pell Roja d’aquesta Terra hagi desaparegut
i el seu record sigui només l’ombra d’un […]










La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Recent Comments