Comentaris a: Diferents tipus d’expectatives

By: carmerosanasmarti

carmerosanasmarti — Tue, 01 Apr 2008 20:34:15 +0000

Doncs sí, Monalitza, jo de fet volia dir exactament això, no esperar que els altres actuin com nosaltres, no esperar coses massa concretes i fer el que en sembli que hem de fer.

Zel, ostres aquest blog, é s una cosa molt insegura sempre té falles, penso que m’hauria de canviar, però al final mai no ho faig. Això és el que jo en dic expectatives globals! le s que produeixen menys possibilitats de frustracions Petonassos també per a tu, encara que facis una mica de trampeta, que si és una hora lliure, tampoc és tanta trampa, no?

By: zel

zel — Tue, 01 Apr 2008 10:44:37 +0000

Noia, que m’he passat una setmana sense poder entrar a casa teva, no em sortia la paraula de comprovació i no tenia accés, vinga a provar, però res….
Quan a les expectatives, encara vull dir la meva, que es redueixen a dues, una, poder anar-me fent gran veient créixer els meus fills…
I aparellada, aspiro a no caure en paranys de mala fe, ni de deshumanització ni de mesquineses, i ser algú de qui senzillament és pugui pensar que és o intenta ser una bona persona.
Petonassos, faig trampa, sóc a cole en una hora lliure…jejeje

By: MoNaLiTzA

MoNaLiTzA — Tue, 01 Apr 2008 10:06:40 +0000

Ai, Carme…!
Si no ens espavilem, fins i tot trobar un tros de camp on viure dintre del terme municipal del meu poble serà impossible i les meves “expectatives globals” se n’aniràn a fer guitzes.
La veritat és que, sigui potser perquè m’he fet gran al costat d’una persona que sempre ha estat trista i decebuda al no rebre el que ella esperava de l’altra gent, he après a no esperar i a fer les coses perquè sí, perquè em ve de gust. Per sobre de totes les coses jo no m’he volgut assemblar a ella en aquest aspecte, ja que, només per això, no ha estat una persona plenament feliç i al voltant seu sempre hi ha un aura de entre tristor i rebot perquè no entèn com ella no pot rebre la mateixa quantitat del que dóna, o, a poder ser, una mica més i tot.
En fi…!

By: carmerosanas

carmerosanas — Tue, 01 Apr 2008 08:03:34 +0000

Queralbs, l’expectativa que ens proposes és la que no falla mai: seguir viu i viure! I tant que sí, a més a més aquesta no pot decebre mai, perquè si no segueixes viu, ja no hi ets ni tant sols per estar decebut.

Monalitza, potser és que expectatives té un significat molt ampli. Jo parlava expectatives en el seu sentit estricte esperar una cosa com si hi tinguessis un dret. Com si fos l’única manera que pot desenvolupar-se aquella cosa. Tu em parles d’i·lusions i de somnis, i jo sóc moooolt somiadora. Crec que somiar és necessari i que molts dels somnis es poden convertir en realitats, però no em sembla exactament el mateix. I quan parlo d’expectatives globals, vull dir com la que tu dius “Jo sempre he somiat viure al camp” així en general. Si aquesta casa que tens ullada no arriba a ser teva, no t’ha trencar del tot ni el sonni ni l’expectativa, encara pots viure al camp…

Anna, sí, sí, quanta raó que tens! ja veus … jo també crec que els somnis ajuden a configurar i a construir una realitat, però són diferents de els expectatives. Quina sort quan pots aconseguir que un somni es faci realitat. Me n’alegro moltíssim per tu, bonica, esperem les teves històries indús, emocionants, potse r tristes, potser tendres, segur que seran uns mesos viscuts intensament.

Maria Teresa, claro que sí, solo faltaria que tuvieramos ni proyectos ni ilusiones … i tienes razón, nunca nos damos por satisfechos, pero mientras sea manteniendo los sueños, las ilusiones, y la alegria ya me conformo a este tipo de insatisfacción que nos empuja siempre hacia adelante.

Striper, si cal aixecar-se, doncs ens aixecarem, sempre ens podem ajudar amb una estirada de mà a aixecar-nos els uns als altres. Així no costa tant.

By: Striper

Striper — Mon, 31 Mar 2008 19:50:33 +0000

Las expectatives no deixen de ser camins que et proposes, sempre pots fotret una batacada, llavors cal aixecarse.

By: maria teresa

maria teresa — Mon, 31 Mar 2008 19:05:55 +0000

Mis expectativas estaban definidas en el sentido de “éxito social” o lo que entiende la mayoría por ¡qué bien le ha ido en la vida!,es decir, la apariencia, tener propiedades,dinero etc.
Pero, por supuesto, que todos tenemos expectativas ,las mías giran siempre en torno a las personas con las que tengo o he tenido trato,es un montón de deseos ,de ilusiones ,de proyectos.
El ser humano no puede darse por satisfecho nunca .

By: Anna

Anna — Mon, 31 Mar 2008 18:28:43 +0000

Molt bé Carme, i saps has fet molt bé de filar una mica més prim, perquè jo també ho vaig fer i ens hem deixat quelcom molt important… ELS SOMNIS!

Jo no espero res, i em va molt millor, però tinc els meus somnis, i al qualificar-los de somnis, no crea cap expectativa, ja que no deixa de ser un somni i si finalment el pots acomplir… meravellós i si no… doncs tant sols era un somni.

S’han de tenir somnis sempre. I tot això ho dic perquè estic a punt de acomplir-ne un que pensava que mai es faria realitat, ho pots llegir al meu blog.
Estic tant il•lusionada!
Petonets dolços.

By: MoNaLiTzA

MoNaLiTzA — Mon, 31 Mar 2008 09:47:17 +0000

Les meves expectatives sovint em condueixen a encastar-me contra immensos murs de formigó armat. Ambtot, prefereixo els plans, els projectes, l’alegria i les esperances, que emanen d’aquestes expectatives durant X temps, a tocar sempre de peus a terra i pensar que el que pugui estar esperant jo d’alguna cosa en concret, és inútil ni tants sols pensar-hi perquè no s’acomplirà mai la meva expectativa.

Una cosa així m’està passant d’un parell de setmanes ençà.
Jo sempre he somniat poder viure al camp (amb totes les comoditats, això sí, no com a l’oest americà) i un bon dia em va aparèixer la meva casa ideal. Una petita masia del 1863 completament restaurada.
Doncs bé…, malgrat en el fons del meu cor intueixo que aquesta masia es vendrà molt abans que jo pugui reunir ni la meitat dels diners per comprar-la, no puc evitar fer plans i pensar com la moblaria, el rebost que hi faria al darrera, la porxada amb les plantes, les flors de la balconada…
Sóc feliç així! Què hi farem!

By: Queralbs

Queralbs — Mon, 31 Mar 2008 06:41:36 +0000

Estàs reflexiva, eh!
Tot el que dius té sentit i és fàcil d’acceptar.
No crear-se expectatives, no hauria de ser sinònim de passotisme. Ara bé, potser el millor sigui tenir aquestes expectatives que anomenes “globals” enfront de les concretes, que ens poden decebre més fàcilment.
En qualsevol cas, com més passa el temps, més convençut estic que la millor expectativa és seguir viu, i viure.

Salut i sort!