Em fa gràcia aquest “vosaltres” a qui dius que et dirigies sovint. Potser era com una altra manera de parlar amb els amics, pero sense que fossin uns amics concrets sinó com tu dius inexistents. Jo quan escrivia d’adolescent tenia més la impressió de parlar amb mi mateixa que no pas amb algú.

Ara amb els blogs el “vosaltres” té un sentit molt mé s concet. Entenc molt bé que els teus escrits vagin dirigits a persones ben diferents. Crec que això a mi també em passa. Gràcies Xexu per la teva aportació.

Es dóna el cas que des d’aquell diari que escrivia, sempre he escrit per una segona persona del plural, un vosaltres inexistent, que era com si m’escoltessin, fins i tot de vegades escrivia coses com ’sé el que estareu pensant’, ja m’entens. El cas és que en començar el blog, en algun moment segur que vaig fer un post parlant d’això, que tenia por que els meus escrits s’entenguessin com de cara a la galeria, perquè semblava que anaven dirigits a vosaltres, però sempre ho he fet així i així em surt de vegades, encara que al blog he fet de tot, parlar amb mi mateix, amb un tu concret, un tu imaginari, uns vosaltres imaginaris i fins i tot un ell o ells. Escric per mi, i m’encanta que em llegeixin, però quan ho feia de jovenet, era molt zelos dels meus escrits, i tot i anar dirigit a un ‘vosaltres’, no ho deixava veure a ningú. Ara és diferent, i si no volgués que ho llegís ningú m’ho guardaria per mi o tindria un blog privat.

Perdona el rotllo, però és un tema interessantíssim, i m’agrada compartir les meves experiències amb tu, ja que em sembla que tens coses molt clares, i les teves idees sempre em semblen molt encertades.

Joana, doncs si, quan una cosa t’agrad a i la pots fer i compartir, aquí als blogs, no podem demanar més. Bon cap de setmana també per a tu.

Una abraçada Carme.
onatge

;-)***

Per explicar o explicar-se coses.
Per escoltar-nos, dibuixar-nos, perfilar-nos… i, aleshores, mirar al voltant des de dins…
O tal vegada als dins des de fora?

Escriure per no dir res i escoltar i sentir-ho tot…

Amb paper i llapis, o ploma o tinta digital..

Jo també escrivia i destruïa… Ara, de vegades, també…

Hi ha qui ha tingut la paciència de guardar les meves llibretes de joventut…

Ara (quasi) tot està per aquí…

Petonet dolç
:¬)**

Però ara amb els blogs posem compartir, jo us llegeixo cada dia i m’agrada molt fer-ho, gràcies a tots: Striper, Mercè, Queralbs, Noves Flors, Camino incierto. Una abraçada.