Comentaris a: Petites invasions

By: Jesús M. Tibau

Jesús M. Tibau — Mon, 31 Mar 2008 05:53:26 +0000

el nostre camí cap endins és el més important dels viatges, el més apassionant, el que descobrirem més paisatges i sorpreses.

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Fri, 28 Mar 2008 15:30:05 +0000

Em sento altre cop afalagada pel teu comentari, donar pau em sembla una cosafantàstica. Gràcies per la visita i el comentari. Una abraçada.

By: mariaisabel

mariaisabel — Fri, 28 Mar 2008 15:05:26 +0000

Carme, saps? Llegir-te em dona una pau increible. Les teves paraules son com la calma del mar.
Tinc uns dies potser massa neguitosos i em fa bé etrar al teu blog.
Una abraçada

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Thu, 27 Mar 2008 22:15:12 +0000

Josep Manel, prometo enviar-te el proper bocinet de silenci que aconsegueixi arreplegar.

Teresa, tant sovint ens fa tanta falta la calma i el silenci, que practico en aconseguir-la de totes totes.

Gràcies Núria, produir una dlaça sensació, m’ho prenc com l’afalag més gros que em puguin dir.

By: Núria

Núria — Thu, 27 Mar 2008 21:22:54 +0000

Quietud, sensualitat de la calma i del silenci,… són dolces sensacions que brollen de les teves paraules.

By: teresa

teresa — Thu, 27 Mar 2008 19:31:12 +0000

Carme,

Una reflexió molt maca (i molt poètica) sobre la importància de la calma i del silenci.

By: josepmanel

josepmanel — Thu, 27 Mar 2008 19:22:06 +0000

Caminar cap a un lentíssim capvespre és una preciosa metàfora, i molt suggeridora. Jo també vull un bocinet de silenci per apaivagar el brogit del dia.

By: Carme Rosanas

Carme Rosanas — Wed, 26 Mar 2008 23:23:16 +0000

Barbollaire, cada capvespre em porta un dolç neguit, el de buscar paraules que neixen o no neixen, en les clarors del capvespre, en la fosca de la nit, el el silenci dels primers moments del dia o planegen com aquesta ombra que dius, difuminant-se, agafant i perdent forma com un estol d’estornells i es perden sovint en un no res.

Però no hi ha paraula més feliç que la que troba resposta.

Striper, retrobar l’enamorat o l’enamorada, els ulls brillants i les mans suaus´, quin gran moment!

By: Striper

Striper — Wed, 26 Mar 2008 22:55:34 +0000

ara dels lladrucs dels gossos, ja a prop deon m’espera l’meva enamorada de ulls brillants i mans suaus ullets dels meus somnis..

By: barbollaire

barbollaire — Wed, 26 Mar 2008 22:34:31 +0000

“Retruny de passes
interiors.
Plomes que pessigolleixen
l’ombra de la paraula
que neix al dins
de la claror
dels capvespres”

Bona nit, nina.
Petonet dolç :¬)**