46.-
Aclaridores
em fan la cancaneta.
A trenc d’albada,
les paraules belluguen
la carcassa adormida.
47.-
A nit entrada,
una munió d’estrelles
fan cercavila.
Les mantindrem despertes
fins que es pinti l’albada.
48.-
Sobre l’hamaca,
sota d’un vel d’estrelles,
tota la joia.
L’instant únic ens nua,
fràgil i perdurable.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
I amb els teus tankas ens deixes el cor endolcit pensant en aquesta hamaca balancejant-se sota els estels en una nit clara i tranquil·la.
I jo continuo somniant…, avui encara és un dia de somnis.
Un petonet.
Amb aquets poemes en dones espurnetes de giog per començar el dia gracies.
Gràcies, Carme, com diu striper, a mi també m’has donat una espurneta de goig per començar aquest dimecres. Petonets des del meu mar.
L’instant nu, sota els estels i la nit, necessàriament ha de ser perdurable.
“Trenem hamaques
en albades joioses
amb drings d’estrelles.
La paraula mandrosa
fràgil i nua al cos”
Petonet dolç
:¬)***
Monalitza, i quin dia no serà dia de somnis? I compartits són encara millors. Un etó preciosa.
Striper, gràcies a tu, cada espurneta de goig que som capaços de llençar ens torna sempre multiplicada.
Arare, espurnes de goig a canvi d’espurnes de mar, ja està bé. Gràcies bonica.
Noves flors, tens raó sempre perdura si l’instant és únic, però i aquella fragilitat que no acaba de marxar…?
Barbollaire:
Trenarem paraules,
trenarem històries
trenarem hamaques…
trenarem somriures
mentre els estels
ens brillaran als ulls.
Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?
És, doncs, sols per l’amor que ens creixen roses
als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
Marti Pol
Té la mà Maria, com que sempre tinc poetes que em deixen regalets, ja pensava que el poema era teu fins que he arribat al final. Moltíssimes gràcies per la visita i pel teu regal. Molt ben trobada, la poesia´.