Assajo imatges.
Cadascuna un somriure.
Les porto a casa.
HAIKÚ DELS CÉDRES
Immensos cédres
Les pinyes de puntetes
Fan un paisatge.
HAIKÚ DE LA FINESTRA
Dins de la cambra
El campanar i la plaça
Diuen bon dia.
HAIKÚ DE LA DEU
Misteris d’aigua
D’una deu molt profunda
Brolla el gran riu.
HAIKÚ DE L’ARC DE SANT MARTÍ
Pluja irisada
escampant els seus colors
tenyeix les portes.
HAIKÚ DEL BALCÓ
Una vegada
hi havia… primer un balcó,
després la casa.
HAIKÚ DE LES CASETES
Cada finestra
du el color particular
dels seus secrets.








La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.

Impresionant, sobre tot la del balco.bentornada.
Te dejo un premio por SER MUJER
Nina!
Quina preciositat d’haikus!
I les fotos!!!
La Vaucluse!!!
Ara no ho recordo, però té alguna cosa a veure amb Dante, oi?
I si la memòria no em falla, passes per davant d’un molí de paper, per arribar, no?
El Mont Ventoux. També heu passat per allà?
Quina alegria retorbar-te!!!
Una bosseta de petons dolços
:¬)**********
Gràcies, Striper, contenta de tornar a ser aquí.
Camino incierto, ja he vist el teu premi, al teu blog. Gràcies.
Barbollaire, si senyor! Fontaine de Vaucluse, molt bé! En arribar allà hi ha dues plaques a la paret. Una parla de Petrarca que havia estat per allà de viatge i una altra de Dante, que no recordo què deia. I sí! passes per davant d’un molí de paper. Has tret un excel·lent! Petonets.
Ja se’t trobava a faltar però ha valgut la pena la teua absència perquè has tornat carregada d’imatges i d’haikús que són una meravella.
Bona primavera.
Quina meravella els teus haikus i les teves fotos. Felicitats i bon dia de la mona. Aqui el dilluns de l’angel s’anomena “Pasquetta”.
Saluts.
Veig que has tret profit d’aquests dies de descans, profit i inspiració. Bentornada.
Hi ha estades que només amb la contemplació t’alleugereixen el pes de l’ànima cansada. Et tornen al món amb la mirada plena, espurnejant de vida. I això és el que es veu d’aquestes imatges i d’aquestes paraules. I seguint les passes de Petrarca i Dante! Si vols més para el cabàs! Benvinguda i bentornada!
Molt macos aquests haiús, Carme! Es nota que has aprofitat les vacances per carregar les piles i la inspiració.
Uaaaaaauuuuuuu!
Fantàstic!
Això se diu saber gaudir, sí senyora!
Noves Flors, bona primavera a tu també i gràcies per acostar-nos-la allà al teu blog. Petons
Lliri blanc, espero que hagis tingut doncs una bona Pasqüeta, m’agrada molt col·leccionar maneres de dir, i costums que ens són propers encara que no coneixem.
Xexu, han estat uns bons dies, gràcies.
Josep manel, m’alegro que t’agradin les imatges. Gràcies per ser aquí.
Teresa, anirem compartint haikús, ja saps que m’agraden molt, escriure’ls i llegir-los, com els teus.
Queralbs, M’agrada veure’t ja en plena forma.
Ya he puesto la de los árboles en mi escritorio y la de las piñas es una belleza tanto como la del agua. Gracias.
Gracias a ti. Soy la persona más perezosa del mundo para hacer fotos. Me gusta más disfrutar directamente de lo que veo. Nunca las hago. Esta vez, me ha apetecido captar detalles. Mi marido las hace siempre. El se ha encargado del reportaje general del viaje y yo de estas cuatro cositas, (por supuesto pensando en el blog) La de los árboles es de él, las demás mias. Me alegro que te guste y me hace ilusión que te la hayas puesto en el escitorio.
bonics haikús i boniques imatges
quins haiku’s més macos, molt bones fotografies felicitats
Moltes gràcies, Carme, per aquestes píndoles refrescants. Deuen haver estat unes bones vacances, segur!
Gràcies a tots, m’alegro molt que us agradin, Jesús, Té la mà i David. Una abraçada.
Hola Carme ben tornada siguis. M’agrada tot el conjunt… però em quedo amb la primera fotgrafia i text. Els arbres florits. L’horitzó al fons. La llum del dia. Els arbres de primer terme, sense fulles, com esquelets de vida amb arrels… La terra que sembla llaurada. Llàstima del rètol de la dreta, que no penso seguir…
Una abraçda. onatge
Hola Onatge! gràcies per la benvinguda, tu també ets benvingut sempre aquí a casa. Aquesta imatge dels arbres és de les que ens van fer parar el cotxe al mig de la carretera per aconseguir la foto. Si la foto és bonica, la realitat era captivadora. Ets ben observador, jo embadalida amb els arbres ni el vaig veure, el rètol.
Carme!
Quin post més bonic, les fotos, els haiku’s, tot!!!!
Quins dies més macos deus haver passat. Una abraçada forta.
Reina, l’altre dia, quan per primer cop vaig veure les fotos i vaig llegir els haikús, em vaig mig emocionar, precioses fotos, preciosos poemes… Però el boig del servidor no em va deixar entrar a comentar res…Avui torno a llegir-ho m’ho esperava… Bentornada!!!
Anna, si han estat unes bones vacances. Una abraçada ben forta per atu també.
Zel, bonica, gràcies per venir i per tornar, una abraçada.