Estimada Alexandra,
Jo em vaig quedar al tren, segur que amb cara de babau, pensant que dolç que havia esta tot, que dolça que ets tota tu, que dolços que són els teus llavis…
No vaig tornar al “nostre” seient. Vaig seure just al costat de la porta. On havies tingut l’esquena recolzada. Recordant el tacte de la teva mà, damunt la meva. Amagades sota el meu abric.
Et confesso que, per un instant, vaig tenir la rau-rau, la por, d’haver-te molestat. Avergonyit per haver gosat insinuar una cosa així. Els meus sentiments estaven una mica barrejats.
T’agraeixo molt la teva carta. Ja veig que no puc amagar-te res i que saps llegir-me molt bé els ulls. Tens raó, et mirava i pensava en abraçar-te i besar-te. Me’n moria de ganes, però no volia espatllar res!!.
Ja ho saps, bonica, que el meu recurs és dir quatre ximpleries i fer-te riure. I tu sempre em complaus amb el teu riure i el teu somriure. I jo hi torno sense parar.
Però per sobre de les bromes, o millor dit, per sota passaven totes aquestes coses que tu expliques tan bé.
Per què creus que les carícies i els petons poden espatllar alguna cosa de la nostra amistat? A vegades penso que aquesta relació que tinc amb tu és la més forta i segura que he tingut mai (ara semblo un anunci de compreses?). Ho veus? Ara sé que somrius, o amb sort rius..
Ho saps tot de mi i així i tot m’estimes. Doncs res no pot espatllar-ho.
Però vull dir-te que no passarà mai res que tu no vulguis que passi. Això ja ho saps i no cal ni puntualitzar-ho!
Ens prendrem tot el temps del món per pensar-hi i per parlar-ne tant com vulguem.
Si tot queda en res…, Bé, espero poder, de tant en tant, surar els meus llavis per sobre els teus. Em conformaré amb això.
Si els deus ens somriuen i mai arribem a estimar-nos del tot… Estic convençut, segur, que malgrat això continuarem essent amics.
Mantindrem la nostra filosofia particular de no demanar exclusivitat a la nostra relació, com fins ara sempre hem dit que ens agradaria. Com ho podríem fer si tu vius Texas i jo a Beijin, bé potser més aprop però pel cas…
Jo crec que tu i jo en som ben capaços, de fer-ho i d’acceptar-ho sense patir-hi gens. Però si en algun moment hi ha patiment ens ho hem de dir per a poder buscar solucions.
Tornaré a passar un parell de setmanes a Catalunya el mes de maig. Fins aleshores tenim temps de pensar si volem continuar com sempre o volem arriscar-nos a trobar un nou camí.
Ja que tu m’expliques tant bé tot allò que vas sentir ahir, i m’has obert la porta de bat a bat per a poder explicar-t’ho jo també… Vull dir-te que no paro de somiar que els meus dits s’aprenen el teu cos de memòria i els meus llavis t’omplen de petons.
Fins molt aviat, preciosa, la teva carta m’ha fet molt feliç. Un petó ben gros.
Adrià.
PS: Per què ara em sembla agosarat dir-te que t’estimo, si no m’ho havia semblat mai abans?
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Perque el primer t’estimo costa tant, perque?
Molt bo, m’ha encantat Carme. El final no podia ser d’una altra manera, havia d’acabar bé, encara que una mica obert, i és que es notava que entre aquests dos hi havia alguna cosa. Una història tan maca que posa de bon humor i tot. L’has explicat de conya, et felicito.
Molt bé! Així m’agrada que s’arrisquin i vulguin explorar. Llàstima que estiguin lluny l’un de l’altre o potser serà una ventatge… ¡Qui lo sá! ja,ja,ja…
Bon rotllo i molt ben escrit tot plegat.
Petonets.
que tendre tan aquesta carta com l’altra, que bonic, jo vull una hist`ria així….aixxxx, que somio truites ara… Bones vacances!
He leído todas las historias seguidas ,tengo que hacerlo así porque tú y Josep Manel acabareis conmigo con estas historias de amor-desamor-intriga o no sé qué.
No tengo experiencia en estas lides ,pero no creo que el sexo y la amistad puedan ir tan unidas . Se preguntaba Striper en un comentario anterior por qué cuesta tanto decir “te quiero” y tengo la impresión que a todos nos cuesta “desnudar” nuestra alma,nuestros sentimientos y quedar a merced de la voluntad de otros, será instinto de protección,quizá.