“No siguis tímid ni escrupulós.
Tota la vida és un experiment.
Com més experiments facis, molt millor.”
Ralph Waldo Emerson, filòsof (1803-1882)
Nota afegida:
La imatge que havia posat és aquesta, només la deixo per la curiositat que puguin despertar els comentaris d’en Xexu i el meu. Té raó, res de coses terrorífiques.
La mena d’experiments vitals als quals es refereix Emerson i jo mateixa en citar-lo, són molt menys agressius… i… tot i que tampoc no són pas de laboratori… potser hi tenen coses en comú: també haurien de tenir un objectiu clar, una manera polida de dur-los a terme, una certa precisió (encara que no pugui mesurar-se en mililitres), la placidesa d’anar seguint el ritme adequat sense donar-se pressa, la “tècnica” (en aquest cas emocional) i el saber (encara que només sigui una mica) què tenim exactament entre les mans.
La Teresa de Paraules i mots,
L'Anna de Coses i altres coses
i el Veí de dalt de Malerudeveuret
m'han donat el premi Dardo.
Mmm, no se t’acudia una altra foto per il·lustrar aquesta cita? Ara mateix no em ve al cap l’escena, però si que sé que l’actor alemany de la foto és el que va protagonitzar Das Experiment, i també Lola rennt. Bones pel·lícules pes dues, encara que la primera per esgarrifar-se de por.
La meva vida si es un experiment , pero desastros.
Llegeixo en Xexu i retiraria la foto ara mateix… No voldria pas que s’entengués que la vida és aquesta mena d’experiments esgarrifosos. La trec? O no la trec?
Llegeixo Striper i retiraria, la frase i tot. Si que em sap greu, Striper, crec que no mereixes un experiment desastrós. Però mira, pensa en Edison que deia que havia descobert 2000 vegades com no funcionava una bombeta i al final la va aconbseguir. Espero que no hagis d’arribar a 2000 experimetns desastrosos, però crec que el millor que pots fer és continuar experimentant. Una abraçada, Striper.
És fantàstic experimentar, però reconec que no sóc gens metòdic. Prenc la direcció que la meva caòtica voluntat m’inspira. Abandono desordenadament allò que no m’agrada i m’enamoro de forma compulsiva. Aprenc a cops i m’oblido del que he après com l’aigua s’evapora dels bassals. Experimento amb la meva vida fins on em permet la por de no poder tornar enrere. Em penedeixo d’algunes coses, malgrat ser una actitud fora de moda, i m’alegro de moltes altres, és clar; la vida mateixa avança / evoluciona a copia d’acumular experiments exitosos i de rebutjar molts i molts errors.
Segurament la timidesa és un entrebanc, però si ets tímid ho ets. Potser et perds molts experiments però és inevitable. No es pot experimentar sense un mínim de tranquil·litat per fer-ho. I el món en què vivim tampoc no ho posa fàcil… En fi, fem el que podem.
Soy demasiado prudente para experimentar más allá de lo estrictamente necesario .Sin embargo ,cosas de la vida, la mía depende de muchos experimentos de laboratorio.Besos
Trobo que la cita és, en general, un bon consell. Naturalment, depèn a qui vagi adreçada: de ben segur que n’hi ha que són massa optimistes i impulsius amb això dels experiments. Personalment, però, si d’alguna cosa me n’arrepenteixo és d’haver estat massa tímida i escrupulosa. I com jo n’hi deu haver molts altres. Al capdavall, dels errors sempre en podem aprendre.
David, doncs trobo que està molt bé… excepte que oblidis el que has après, potser series millor experimentado si acumulessis dades en compte s d’oblidar-les, però en fi, tot s’acaba aprenent un dia o altre.
Noves flors, sé de què parles… però hi ha sempre algun dia, algun fet o alguna circumstància que t’ajuda a deixar les timidseses enrera i a començar a nar per la vida amb un xic més de seguretat. Jo dic que l’edat cura la timidesa, un dia o altre.
Bé, Camino Incierto, tothom ha d’experimetna r a la sev a mida. Si esperimentes l’estrictament necessari, bé… ja experimentes. I també pot se r que la línia de l’estrictament necessari no estigui sempre en el mateix lloc. Potser mica en mica es va desplaçant.
teresa, suposo que quan una cita et sedueix, és perquè és a tu precisament que et diu alguna cosa. A m i m’ha seduit aquesta, perquè crec que em trobo en el teu cas. Sempre m’he penedit més del que no he fet que no pas del que he fet.